La meva generacio

Buenoooooooooooooo el dia ja ha arribat!!! En lo que jo he xalat estos dies recordant-li a la meua amiga que jo encara no en tenia 30!! pero ara qui xala es ella!! jajajaja
A partir d'avui ja no podre dir mai mes que en tinc "ventitantos", bueno poder ho puc dir lo que passa es que ara ja no seria veritat :-)


Vaig neixer un 31 de Juliol fa 30 anys (1978), tots els que van neixer per aquells anys recordaran moltes de les coses que jo ara en gracia recordo... aixi que m'agradaria dedicar-ho a totes les persones que, com jo, per estos anys estant fent 30anys!!! Perque, com cantaven els Rebeldes...."Esta es mi generacioooooooooooonnnnnnnn" (en especial dedicat a les meves "Tres Maries").


Erem dels que....

- Ens anavem a dormir quan sortia Casimiro. No hi havia manera de convencer als pares pa quedar-se aquell ratet mes al menjador en los grans!!

- Jugavem al carrer : a la gometa, al piso, a les caniques, la baralluga, al "xikilin faba que vinc", al mocadoret, a tocar timbres, al conejo de la suerte, a accion verdad o beso.... i fins i tot erem capassos de trobar a tots els amics al carrer tot i que no teniem movil!

- Sentiem historietes de la Guerra Civil dels nostres iaios i de la mili dels nostres pares... esta be que s'hagin acabat les dos coses pa no sentir-ne mes! jajaja

- Si teniem mala lletra a classe... ens tocava fer cal.ligrafia de "El Rubio". I que em digue algu que no l' ha fet mai!!

- Si mon quedaven mes de 3 a repetir i s'ha acabat!! Ni E.S.O ni res que et salves!! I si no anaves al repas a l'estiu o ta mare te comprava els llibres de "vacaciones santillana". jajajaja

- Com no teniem Operacion Triunfo tararejavem el "Aqui no hay playa" dels Inhumanos y el "A Quien le importa" de Alaska. Anda que no!!

- Vam plorar quan Chanquete ens va deixar o E.T. se'n va anar a "su casa".

- Portavem el chandal de l'escola... i el mes afortunat era blau mari en ralletes blanques al costat! Monissim!

- Vam portar modes de tupes, pantalons arromangats, de campana i de pitillo. Totes les modes hem passat!

- Vam veure tant de Willi Fog que vam sommiar en, com ell, fer la volta al mon!! (o bueno aixo m'ho aplico mes a mi mateixa :-)).

I ara si!! Ara si que si!! Als 30 anys he fet que el meu somni es fes realitat!!
Fer aquest viatge... una volta al mon!!! Coneixer llocs, gent, cultures , empapar-me de coses tant diferents a les nostres que et fan sentir especial... et fan ser mes tolerant, mes concient d'aquest mon en el que vivim. Es una volta al voltant del mon pero tambe al voltant de tu mateix. I tambe et fa veure que de vores.... els somnis es poden fer realitat!!!!! Aixi que no deixeu mai de sommiar!!!!!!!!!!!!!!!!

Per ultim m'agradaria donar les gracies a la meva familia i amics que trobo molt a faltar en este dia tant especial. Gracies pel vostre suport incondicional!! No hagues fet sense vosaltres!!!


I tambe .. de part d'Eva i meva, donar les gracies a totes aquelles persones que ens estant seguint en esta aventura. Gracies pels vostres comentaris de suport i gracies per viure-ho en natros desde casa!!! Esperem que el nostre viatge estigue tambe sent el vostre viatge.

Una abracada super forta a totssssssssssssss

Vane

Felicitats amigaa...jajaja...per fi tb 30 anys!!!

Bueno amics...aprofitant lo despiste..pk aixo d' estar 24 hores juntes...meu a posat dificil per a fer-li alguna sopresilla a la amigaaaaaa...que avui fa 30 anys!!!!
La veritat es que aixo te tota la gracia del mon...va neixer 9 dies mes tard!!!
Si haguesseu vist la cara de vane...ahir...vos explico la historia!!!
Resulta que estem a Nha Trang...una ciutat costera de Vietnam on es molt barat treures la llicencia per a fer buceig!!!Bueno pos ahir ens vam anar a inscriure a per al curs...i al formulari d' inscripcio ens pregunten...l' edat...jo per primera vegada vaig haver d' escriure un 30...jajaja...i al costat la meua amiga....me va mirar sen va riure ...i un 29 va pintar...pero a la nostra amiga se li a acavat lo de riuresen d' una servidora..pk a partir d' avui les dos anem agafades de la ma!!!


Zipi i Zape ja tenen 30 anys!!!!
Aixi que aprofito per a felicitar-la i per a donar-li les gracies de tot el estem fent i vivenciant!!!
Amigaaaaaaaaa te felicito...que dormigues fins a dema!!!
Tima
Evaaaaaaaaaaaa

...i de postre...mes fotos de Hoi An

aqui teniu mes fotos...si no podeu entrar al link copieu-lo i pegueu-lo com a direccio!!!
Si no von sortiu ens ho dieu...a veure si ho podem solucionar!!!
Una forta abrassada
Vane I Eva


http://www.flickr.com/photos/27523343@N06/?saved=1

Mes fotos de Hue

Ei amics aqui teniu unes fotos de la nostra estada a Hue!!!!
Per a mirar-les entreu al seguent link!!!


http://www.flickr.com/photos/26652485@N06/

Si teniu problemes amb el link copieu i pegueu l' adressa,no sabem que passa amb les fotos,estem tenint algun problema!!!
Ho sentim!!!
Vane i Eva

Hoi An: " La petita Havana vietnamita"

Per la seva arquitectura,amb antics edificis d' estil colonial,pel seu clima calid,per la seva proximitat al mar,pels seus carrers i carrerons...conjunt de caracteristiques que dibuixen una ciutat magica i molt romantica...un record a la bella Havana que no es pot evitar!!!
Hoi An es una ciutat situada a la vora del riu Thu Bon on la seva ciutadania es dedica al comers des de el segle XVII.
Passejant pel seu port,mercat i carrers ,facilment te n' adones de l' activitat comercial que existeix a la ciutat,tot mantenint l' estil mes tradicional.
En el seu port pots trobar petites i mitjanes barques que a part de pescar ofereixen passeigs pel riu als turistes.

Nosaltes vam coneixer a dos germanes vietnamites que provenen d' una familia de tradicio pesquera.

Aquestes, a part de donar-nos una volteta molt divertida pel riu ens van explicar el seu estil de vida.La majoria d' aquestes families viuen a unes cases a la vora del riu que el govern vietnamita els va concedir per a judar-les.
La seva activitat laboral sembla ser prou dura, i es que les barques estan a la mar les 24 hores del dia.
De nit, son els homes els encarregats de la pesca ,amb xarxa gran i petita,a la llum,pesca de peix blau.
De dia,les dones venen el peix al mercat i continuant la jornada busquen a turistes per pujar-los a bordo i mostrar-los el riu i els seus voltants.
Curiosament ,totes les barquetes de la zona tenen dos ulls pintats a proa que els locals ho consideren com amulet per a fer una bona calada de peix.

Una cosa que ens va sorprendre son uns petits bots de riu rodonets (Hung Chai) fets de bambu que s' utilitzen per a pescar el "peixet de rei"..lo mes menudet..i es que aqui encara no hi ha la llei que prohibeix pescar-lo.


Lo mercat,situat al costat del port es desperta a les 5 del mati.
Friuta i verdura( ben variades i curioses),peix,carn,suvenirs,bisuteria...patos...tot acompanyat del simpatic reclam de les mercaderes que volen que els compres alguna cosa de la seva paradeta...i canten: Madam!!Madam!!Hola,Hola!!!Compra...Barato!!!Mirar..solo...mirar...es gratis!!jajaja!!...aixo es una cansoneta constant!!!


Tambe es aqui on hem degustat el tipic menjar local...arros,noodles..en verdures,gambetes,pollastre...tot ben cuinat a l' estil casola...moltes vegades en salseta...fa que lleparte los dits sigue inevitable!!!..i de lo mes barato que te pots trobar!!!Menjar al mercat es tota una experiencia que si viatges a un d' aquest paisos asiatics no se't pot passar per alt!!!
El seus carrers d' aire romanrtic plens de farolets,pintures..tot artesanal...fins i tot les sastreries,sabateries, que estan una al costat de l' altra...es impresionant!!!
I es que no vos ho podeu imaginar!!...vos posem en situacio...entres a una sabateria i pots fer-te les sabates " a la carta",escolleixes el color,disseny,material...i en un dia te les fan!!!!...pero lo milllor es com t' agafen la mida...te dibuixen la silueta del peu..en un boli te'l repassen a un paper col.locat al
terra.. estil vietnamita total!!!
I si a n' aixo li sumes que et pots fer vestits i tratges a mida...escollin tb roba i tela...vaiga d' este poblet te'n va asseat!!!No veas...si tens una boda...abans ten vens a Hoi An...i tot l' atuendo et surt baratet...jajaja!!!!
Pero l' encant de la ciutat no s' acava aqui...a 5km hi ha una inmensa platja d;a rena blanca i palmeres coneguda com Cua Dai.


En tot lo kit platgero una bici vam alquilar...i tararejant la canso de: Vamos a la Playa!!!OOHHH!!! per primera vegada despres de casi tres mesos de viatge....per fi l' arena vam xafar!!!!UUUUUUUUuuueeeeeeeeeee!!!!


Encara no vos o haviem comentat..pero es que les dones vietnamites tenen una cosa a resaltar....tenen panic al sol...i es que per als vietnamites el canon de bellesa esta en tener la pell de color blanc.Per aixo van extremadament tapades,porten guants,mitxons,gorros,mascarilles per a tapar la cara...vaja que algunes no es deixen ni un tros de pell a l' aire...I es que fins i tot algunes de les marques mes conegudes internacionalment han tret al mercat una crema blanquejadora de la pell...al contrari que nosaltres que nomes busquem lo bronzejat!!!


Despres d' aquesta petita introduccio...ara ja vos podem contar l' historieta de la platja...lo panorama en que mos vam trobar va ser genial!!!
A les hores punta de sol tots els turistes estem disfrutant del sol mentres tots els vietnamites es mantenen allunyats del sol sota la sombra de les palmeres.Pero quan el sol es pon...avalaaaaaaaaaaaanxa!!!!Families senceres de vietnamites invaeixen la platja!!!Algo espectacular!!!


Quan l' activitat diurna de Hoi An s' acava entra en joc la ciutat nocturna...atmosfera romantica,amb una brisa tan agradable...que et pasaries tota la nit sentat sota la llum dels farolets...i es que es bonic de veritat!!!
Aixi que els carrers il.luminats amb els farolets de colors,la brisa,la musica ambiental,la tranquilitat i el menjar local....
Hoi An i l' Havana.....ciutats germanes de les que una vegada visitades ten pots enamorar!!!!

"La Farola" Rapitenca a Hoi An

Hola Amics,aqui teniu el curt pero simpactic testimoni de lo be que ens ho vam passar passejant amb bot amb dos germanes vietnamites.Aquestes son d' una familia pescadora de Hoi An,aixi que amb molt de gust i molta simpatia totes juntes vam cantar!!!..."pa,pa,pa...La farola ,la Farola..."...
Un moment per a recordar!!!
Disfruteu!!!

Hue-Costa Central de Vietnam

Per fi el bon temps ens ha acompanyat!!

De Laos hem tornat cap al Vietnam pero ara entrant pel centre del pais fins arribar a Hue. Quin solet!!! Quina caloreta d'estiu!!! Pero aixo si... l' arribada va ser una mica extranya.... despres de 20 hores d'autobus el conductor ens va deixar a les afores de la ciutat al mig de la carretera! Vale que el bus continuaba cap a una altra ciutat del sud pero al menys ens hagues pogut deixar a l'estacio no??Una mica desconcertades i sense saber que fer ens vam plantar al mig de la carretera per fer dit !!!

Una furgoneta-taxi a l' estil vietnamita ens va parar i ens va portar fins al centre de la ciutat. Hue es una ciutat situada al centre de Vietnam i es coneguda pel seu riu (Perfume River) i les tombes reals. Es una ciutat turistica on no es dificil trobar hostals o restaurants. Es com un punt intermig on tothom que viatja pel Vietnam para per anar be al sud cap a Saigon o al nord cap a Hanoi. Nosaltres hem decidit veure Hue en moto!! Quin xou!! En la de motos que hi han aqui pa esquivar!!!

Hem comensat la ruta visitant un temple budista (pagoda) on hem pogut veure als monjos i novicis meditant i fent les seves pregaries a Budha. Esta pagoda es una de les poques que es mante intacta despres de la guerra contra els americans.

Despres hem pujat cap a una zona on hi havien bunques antics i es podia gaudir d' una vista espectacular del riu. Alli es podien veure els pescadors locals amb els vaixells tipics de la zona. El nostre viatge en moto ha continuat pels carrers de la ciutat fins arribar a la tomba real (Tu Duc).

Una tomba situada a una zona pinar i al costat d'un petit llac. El nostre guia ens ha explicat que els dracs de colors que hi han dibuixats o treballats a molts sostres de temples i edificis simbolitzen el cel. Ja la gana ens cridaba i hem anat a dinar a un lloc local. Hem menjat una especie de rollitos de carn i verdures envoltats de paper d' arros. Estos rollitos son una especialitat de Hue i estan ben bons!!

Despres en la panxeta plena hem anat a visitar la "Citadel", una part al nord del riu que s'anomena la ciutat imperial i que va ser brutalment bombardejada pels americans. Hem continuat amb una volteta pels carrers i hem acabat al mercat local. Justament hem arribat era l'hora de la migdiada... i es que aqui s' adormen de qualsevol manera!! Son bonissims! Moltes vegades que entres a les botigues tots dormen!!

La ruta ha acabat amb un passeig molt bonic per les afores de Hue.Ha sigut una ruta " a lo delta" ... camps d'arros i caminets... es pareixia moltissim al nostre!!! Clar aixo si no fos pels gorrets en forma de cono que fa q te'n adones que estas al Vietnam :-) I es que per primera vegada hem vist els camps d'arros a un lloc que no fos la montanya i de veritat s'assemblava molt al de casa.

Al mig dels arrossals hi ha un pontet que es diu "Japanese bridge" on els locals aprofitaven la seva ombra per fer la migdiada. I es que de veritat que s'estava fresquet :-)I com no..., un cop mes "carretera i manta" o millor "carretera i manta-motxilla" ... mon anem cap a Hoi An.Fins aviat!

Ei Amics no vos quedesseu sense veure aquestes fotos mes!!!

Salut!!!

http://www.flickr.com/photos/26652485@N06/

Luang Prabang

Luang Prabang es una de les zones mes visitades del nord de Laos pels seus paisatges i la gran varietat d' etnies que mantenen encara vives les seves tradicions.Nomes entrara a la ciutat es pot comprovar la gran influencia del colonialisme frances en l' estil arquitectonic de les cases.Tots els seus restaurants,tendes,hotels i inclus els cotxes mantenen un estil colonial que fan de l' indret un lloc encantador del turista.
Destaquem tambe el luxe d' alguns d' ells!!!Els contrastos son impresionant!s!!
Tot aixo es complementa amb la gran oferta d' activitas al aire lliure que es poden realitzar.

Visita a la cascada de Kuangsia a 30 km de Luang Prabang.Quina aigua mes transparent,que on s' anaven formant piscines...vaja el paradis!!!Que xuloo!!!Com ens va agradar!!!
Be amics de la nostra estancia pel nord de Laos res mes vos podem contar...aixo si un llarg viatge de tornada ens queda..ja que de Laos a vietnam volem tornar,per visitar-ne la costa central i el sud...aixi que quan ens recuperesim del viatge..des de Hue vos tornarem a informar!!!

Eeeeeeiiiiiiiiii!!!No vos perquesseu aquestes fotos!!!!Vinga a mirar-les...entreu al link seguent!!!
http://www.flickr.com/photos/26501406@N05/?saved=1
Vane i Eva
Saaaaaaalut!!!!

100% monsonic trekking per Luang Prabang

Aquesta vegada vam ser molt optimistes i vam escollir una excursio de 4 dies de esports combinats amb estancia a casa de families en els poblats que durant el recorregut ens aniriem trobant.El primer dia era un recorregut amb bicicleta de 5 hores pedalant visitants els poblats de la provincia.Si...lo dificil no va ser agafar la bici sino el camir super enfangat que ens vam trobar!!!I es que el monso ja esta aqui!!!Quins bassals que hi havia...tela com mos vam posar!!!!!fang hasta per les orelles...jajaja...no si al final ens acavara agradant!!!

Pel cami tambe ens vam trobar amb algun monastir budista i uan fabrica textil de productes fets a a ma.

Per primera vegada tambe vam veure camps de pinyes intercalats amb els camps d' arros,als que ja estem mes acostumbrades ja que tant per Nepal,Vietnam ens hem anat trobant.Pero aqui a Laos ens hem trobat amb una cosa curiosa ,cultiven dos tipus d' arros:per a que ens entenguessem...un tipo es com el nostre i l' altre es una altra varietat que es diu "Sticky"(que la seva traduccio seria arros pegalos).Es un arros on els seus grans es queden apegats els uns als atres,tot formant una massa consistent que ells l' ultitzen com si fossa pa.

La primera nit la vam passar a Ban Soven,una villa a l' altre costat del riu Mekong on conviuen tres tribus:Khmu,Laolum i Hmong.Un poblat petitet amb cases fetes de fusta i bambu on en moltes no hi havia ni llum.

La gent es dedica majoritariament a treball rurals.Quina gran diferencia hem vist amb el que es la vida a les ciutats ,Vientiane i Luang Prabang!!!

I es que no vos podeu imaginar dels contrastos que es poden trobar a Laos,cotxes de luxe,amb tuk-tuks,cases colonials amb barraques fetes de bambu!!!

Els dos dies seguents van consistir en una caminata per la jungla atravessant els rius desbordats per la pluja que havia estat caient els dies d' abans.



Aiguaaaaaaaaaa i Fangggggggg fins als genollls!!!

La ultima nit la vam passar a BAn Houeyfay,un poblet on nomes hi habita l' etnia Khmu.La curiositat de la gent per nosaltres va fer-ne de l' estancia una experiencia divertida!!!

Per la nit vam poder catar el vi local,un vi fet de l' arros "Sticky" fermentat.Tot el mon en beu d' una jerra que es troba al mig, hi han palletes que te les vas passant.Que dolset!!!QUe booooooooo!!!Que be vam dormir!!!jajajaj

L' ultim dia el vam passar baixanrt en Kaiak fins a luang Prabang per un dels afluients del riu Mekong.Per fi soolet!!!!Aquest va se l' unic dia que ens va fer bon temps!!!La tranquilitat del riu en el primer tram de la baixada es va convertr en rapids s' aigua que ens vam fer girar 360 graus...

Ai ai ai Amigaaaaaaaaaaa...que volquen!!!...pero finalment no vm volcar!!!!uuuuuuuuueeeeeeeeee!!!!jajajaja

Be amics per disfrutar de mes FOTOSSSSSSSSSS....entreu al seguent Link!!!

http://www.flickr.com/photos/26501406@N05/?saved=1

Saaaaaaaalut!!!

Vientiane -La capital de Laos

Amb els peus reunflats despresde 24 hores d' autobus des de Hanoi ,per fi vam arribar a Vientiane,la capital de Laos.La nostra primera impresio al arribar va ser: Estem realment a Asia???Uf quina pau!!! I es que Vientiane es una ciutat prou tranquila en comparacio amb totes les que hem anat visitant fins ara.

Gaire be no hi ha circulacio no aglomeracions de gent pel carrer.Aixo si els cotxes que circulen son toterrenys d' ultim model!!!Els tres carrers principals paral.leles al riu Mekong ofereixen un tranquil passeig amb unes vistes agradables de la ciutat.Nosaltres tambe n' hem visitat alguns temples ( que ells els anomenen wats),el museu d' Historia aixi com l' Arc del Triomf(Patuxai).Aquest ultim aixi com les cases son d' estil colonial que deixen entreveure la influencia francesa que aquest pais va rebre fa anys.

Aquesta primera parada al pais ens ha trasmes la tranquilitat de la seva societat.I es que a Laos son tranquils...no s' estressen...deixen les hores passar!!!

L' unic que s' atreveis a trencar la serenitat dels seus carrers i temples son les vistoses tuniques de color taronja dels monjes budistes.

Laos es una societat majoritariament busdista on molts xiquets escolleixen una educacio dins dels seus monasteris.Despres de 3 anys es quan ells poden escollir si continuar amb la vida dins al monasteri i convertirse en monje o abandonar-lo i continuar la seva vida com la resta de la societat.

Deixem Vientiane per a visitar el nord de Laos,Luang Prabang.

Ha arribat el dia..avui 22 de juliol...Per fi 30 anys!!!!Uuuueee!!!

Per fi ha arribat el moment...i es que els que estem a la frontera del canvi de decada de 20 a 30...a partir dels 25 comensem un emprenyador compte enrrera...,mareeee!!! d' aqui cinc..quatre...tres..dos..un...any ne fare trenta.....bueno ara ja esta....per fi puc dir en veu altaaa....soc una trotamons,simpatica,estupenda,SOLTERA,RAPITENCA...que avui per fi ja no dira mes... casi trenta!!!!jajaja!!!

Avui faig 30 anys!!!! ...un 22 de juliol...Festes Majors de la Rapita...vaig apareixer al mon!!!i es que lo de la festeta i bon rollo ho porto a la sang...pero que conste que no es culpa meva...aixo va per muns pares...que van fer el compte per a que naixes en plena Festa Major...i axio marca!!!!

Aixi que si monteu un geroglific en totes les dades...30-Juliol-donar a llum-mon....es que de calle...tot quadra...es la senyal...sisis... gracies al dia en que... vaig veure la llum per decidir que el dia del meu 30 aniversari ...estaria...pues eso....de volta al Mon!!!!jajaja

I aixo implica que..ni depresio..ni arrugues...ni les tipiques preocupacions de l' edat( m' he de casar,hipotecar-me,xurumbeles..aiaiaia)...als 30...el millor regal...una volteta pel mon!!!!uuuuueeeee!!!!

Del que vos pugue contar que estem vivenciant...ja ho estem fent Vane i jo al Blog!!!

Del que estic sentint....emocio!!!!Veure com ha canviat la meva vida...com els somnis poden convertir-se en realitat...si miro enrerra i veig aquest dos ultims anys..penso que aquesta oportunitat m' ha obert moltes portes...un cami replert de coses noves ...i en les quals hem penso posar les piles en arribar del viatge!!!

Estic veient coses que mai hagues pogut imaginar,compartint experiencies que a casa mirant la tele son dificils de trobar...cultura,religio,politica,humanitat,amistat...de tot aixo me n' estic emborratxant!!!..i els que em coneixen....ja sabeu del que estic parlant!!!!

Aixi que a la meva familia!!!! a tots vos estimo en locuraaaaaa...una abrasadetaaaaaa molt gran!!!!Ja se que tindren una com jo..sempre voltant-la moltes vegades es fa dificil..pero mai es un adeu ....sempre es un fins aviat..Vatros sempre recoltzant-me,gracies per fer possible..el que avui estic celebrant!!!

Als amics dir-vos...que ja porteu dos anys que von esteu lliurant...l' any passat perque estava a Londres...este pel Vietnam...pero que per Vane i per mi esta nit en un roncito heu de brindar...i a la nostra salut quatre bailoteos a la tarima del Sarau vols heu de pegar!!!!

I vos deixo aquesta lletra...de la canso "fa vint anys que tinc vint anys"...li canvio el 20 pel 15 ..pero el missatge va clavat...el que sento des de l' anima aixi ho canta Serrat!!!

"Fa 15 anys que tinc 15 anys"

15 anys i encara tinc força,i no tinc l'ànima morta,i em sento bullir la sang.

I encara em sento capaç de cantar si un altre canta.Avui que encara tinc veu i encara puc creure en un mon...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,el blat i el camí que vaig trepitjant.

A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu,per una tempesta,per un raig de sol,o pel rossinyolque ha de cantar al vespre.

Fa 15 anys que tinc 15 anys.

Fa 15 anys que tinc 15 any i el cor, encara, s'embala,per un moment d'estimar,o en veure un infant plorar...Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.Al que et fa patir. Al que vius un dia.

Vull plorar amb aquells que es troben tots sols i sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu,per cantar als homes que han nascut dempeus,que viuen dempeus,i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar avui que encara tinc veu.Qui sap si podré demà.

Fa 15 anys que tinc 15 anys.

Avui faig Trenta anys i encara tinc força,i no tinc l'ànima morta,i em sento bullir la sang...

Timaaaaaa

Eva

Bones Festes de Sant Jaume a Tots los Rapitencs!!!!

Vientiane- capital de Laos

Amb els peus super unflats despres de 24 hores d'autobus vam arribar a Vientiane, la capital de Laos.La nostra primera impresio al arribar va ser...Estem realment a Asia??? I es que Vientiane es una ciutat molt molt tranquila en comparacio amb tot el que hem visitat fins ara. Gairebe hi ha circulacio o aglomeracions de gent als carrers.Aixo si, els pocs cotxes que hi han son tot terrenys d' ultim model!!! Nous de trinca!

Els tres carrers principals paralels al riu Mekong ofereixen un passeig molt tranquil per aquesta ciutat.

Nosaltres hem visitat els seus temples (anomenats wats), el museu d' historia aixi com el seu arc del triomf (Patuxai). Aquest ultim aixi com les seves cases d'estil colonial deixen entreveure l' influencia francesa.

Aquesta primera parada al pais ens ha transmes la tranquilitat de la seva societat. I es que a Laos son mollllllllllllt tranquils! L'unic que trenca la serenitat dels seus carrers i temples es el vistos color taronja de les tuniques desls seus monjos budistes.Laos es una societat majoritariament budista on molts nois escolleixen una educacio dins dels monasteris budistes. Despres de 3 anys poden triar si continuar la vida al monasteri i passar de novici a monje o abandonar el temple i fer una vida fora d'este.

Deixem Vientiane per a visitar el nord de Laos, Luang Prabang.
Fins aviat!!

Fotos de Sapa

Amics!!!! Aqui teniu fotos de Sapa per a que poguesseu compartir esta magnifica experiencia en nosaltres!! Entreu aqui:
http://www.flickr.com/photos/26501406@N05/

Hanoi: La capital del Vietnam

Hanoi, la capital del Vietnam, es una ciutat moderna en un aire colonial frances. El seu llac principal" Hom Kiem" esta envoltat de carrerons replerts de botigues i mercats locals aixi com de milers de motos que esquivar. I es que una cosa que ens ha sorpres de Hanoi es la quantitat de motocicletes que hi han. A la ciutat hi viuen unes 2.000.000 persones i hi han unes 1.600.000 motos...aixi que vos podeu fer una idea!!!!Motos per tot arreu!!!
L' encant de HAnoi esta als seus carrers. La ciutadania fa vida al carrer, partint de que a les 6 dela mati ja estan fent gimnastica enfront de casa seva, tambe els encanten els bars al carrer,on les petites taulestes i mini-cadires invaeixen les boreres. En aquest locals serveixen menjar vietnamita,molt bo,acompanyat de la cervesa local tot per menys d'un euret. El menjar molt variat: arros, noodles, tot tipus de carn, peix i marisc, granota,tortuga....i fins i tot gos!!!En aquest pais la carn de gos es menja en dies senyalats o en situacions determinades ja que forma tot part d' una supersticio que afirma que menjar carn de gos dona bona sort.
Una altra cosa que ens hem trobat per primera vegada despres de marxar de casa ha estat...el fet d' anar a fer el caferet...i es que com nosaltres els vietnamites tenen la cultura del caferet molt arraigada..suposo que es una legat del clonialisme frances!!!..a mes...cafe en llet condensada...Bombonets!!!!...I en Gel!!!!...i que Booooooons!!!jajaja
Per molt que et puguen arrivar a contar de Hanoi fins que no ho vius en primera persona no t' en pots fer a la idea de lo que es....creuar els carrers sense pensar que pots ser xafat per una moto, regatejar per tot..per una botella d' aigua ,per una barra de pa....i es que a les botigues et poden incrementar incialment el preu dels productes...fins a 5 vegades mes de lo que valen!!!
Nosaltres ens hem hospedat al casc antic d ela ciutat conegut com " Old Quarter".
Hem visitat els seus museus, temples, parcs i el grandios clomplexe Mausoleum de Ho Chi Min, on descansa el cos del ex-president comunista del vietnam. Ho chi Min va aconseguir l' unificacio i la independencia del colonialisme frances del pais. Aquest es honorific i venerat per milers de persones que fan cua per guardar-li respecte. Una cosa molt curiosa es que el cos es mante embalssamat tot i que Ho Chi Min va requerir ser incinerat! Ay si Ho Chi Min aixecara el cap!
Una de les ultimes nits a la capital vam anar al teatre a veure un espectacle de marionetes a l'aigua, una de les tradicions mes antigues del Vietnam creada per locals quan cultivaven arros.

Ara deixem Hanoi per dirigir-mos cap a Laos i tornarem al Vietnam per recorrer el centre i sud del pais.
Fins la proxima!!

Sapa:Montanya,arrosals,etnies i molt molt de fang!!jajaja!!!‏

Despres del sabor a mar que ens va deixar la Badia de Halong l' equip internacional(Caro,Sandra,James i 2rapitenques) ja estava preparat per a la seguent aventura.

Aquesta vegada ens vam atrevir a desafiar al montatge turistic de milers d' agencies que

t' ofereixen paks turistics i vam decidir organitzar-nos l' excursio nosaltres mateixos.

Sapa es una zona montanyosa situada al nordest del Vietnam propera a la frontera amb Xina.Es popular per les terrases de camps d' arros que dibuixen la montanya peculiarment salpicades per homes i dones de diverses etnies vestits amb tratges tradicionals.

La nostra aventura va comensar agafant un tren nocturn que ens havia de portar a Lao Cai.Per primera vegada vam tenir l' oportunitat de tastar ells seients semiblans del transport public vietnamita!!!Quin viatget!!!Despres de 10 hores barallant-nos amb el seient intentant buscar la postura per agafar el son...missio impossible!!!...vam arribar al nostre desti.

La ciutat de Sapa es un poblet equipat de tots els serveis que un turista pot necessitar.Restaurants,hostals,hotels,internet,botigues,mercats i agencies que tofereixen excursions de diverses caracteristiques.

Nosaltres vam escollir un trekking el qual et permetia visitar diverses villes etniques(H'mong,Tay,Dao),passant nit a una d' elles en una casa a l' estil local.

El primer dia de trekking va ser tota una aventura.El temps no ens va acompanyar ,va ploure una bona estona i el cami...mes que un cami...era una piscina de fang argilosa!!!Pero aixo no ens va impedir avantsar.

Aixo si!! cap de nosaltres es va escapar de pegar mes d' una relliscada!!!Que si ara cau un..ara riem tots...que si ara cau un altre...pareixia una competicio per a veure qui era l' afortunat que es pringava mes de fang!!!Tal magnitud va anar agafant la enfangamenta que al final vam acavar per desistinr al somni d' arribar nets...i com molt be diu el dit :"si no pots amb l' enemic uneixte a ell" vam acavar per fer una guerra de fang!!!

uuuueeee!!!bola va bola ve!!!...i veritablemet vam arribar ben pringats pero lo que vam xalar!!!Nomes arribar al poblat vam deixar les motxilles a la cabana on haviem de dormir,una especie de casa tradicional feta de bambu on hospeden a turistes.

Veient l' estat de bruticia amb el que vam arribar ens van aconsellar " molt amablement" que visitesim les aigues termals situades al costat del riu roig!!!Si que siiiii...a part de disfrutar de la temperatura agradable de l' aigua van poder repasar-nos de dalt a baix i treure'ns tot els fang que sabia inscrustat en mes d' una part del nostre cos i de la nostra roba!!!

Ben netets i amb una gana considerable vam tornar a la cabana on ens van deleitar amb un soparet casola a l' estil mes vietnamita!!!Que booooooo!!!L' uinc dubte que tenim es si la carn...era de bufal o de gos???...i es que aqui al vietnam la carn de gos es molt popular!!!Mai ho sabrem que es lo que vam menjar pero...millor no saber-ho!!!!jajaja!!!

Al dia seguent despres d' un esmorzaret vam visitar el poblat i voltants,ens van esneyar com cuinaven,explicar curiositats de la zona,tipus de canyes de bambu,maquinaria tradicional per a moldre el gra d' arros...i un increible salt d' aigua del qual vam disfrur-ne en un dia assolejat,on l' aigueta fersqueta del riu ens va saber a gloria!!!

Refrescats i amb gana vam tornar a la cabana per dinar i preparar la motxilla per al cami de tornada!!quina temor!!!En la panxa plena,en la solana que caia i en lo cami de pujada que ens esperava els anims estaven pel terra...jajaja..ufufuf!!!

Pero el nostre esperit aventurer va poder amb tot i entre mes d' una esbufarada i atac de "menopausea" finalment vam arribar al lloc on ens esperaven per recollir-nos i portar-nos de volta a Lao Cai per a agafar el tren nocturn que ens portaria una altra vegada a Hanoi.

I una vegada mes el grup hem rigut,hem lliutat en fang,ens hem remullat i disfrutat d' una excursio que els paisatges,la peculiaritat de les etnies i el menjar..aixi com les puces perduraran en la nostra memoria.