La Nostra Missió

2Rapitenques Around The World és el projecte amb el qual volem cumplir el nostre somni de viatjar al voltant del món. Tenim el propósit de descobrir altres cultures i apropar-les al poble rapitenc. La nostra filosofia és aprendre de tot allò que ens trobarem i a la vegada compartir la nostra idiosincràsia. Creiem firmement que és necessari viatjar amb una actitud oberta, amb toleráncia i solidaritat per a culminar el nostre objectiu. (Vane ¡ Eva)


martes, 21 de abril de 2009

El Trekking a Torres del Paine,La Patagonia Xilena

Amics,una vegada mes vos volem sorprendre amb una nova aventura que tenim per a contar-vos...i una nova reflexio.
Un viatge es un cami en el que et trobes en milers de situacions, totes elles molt diferents.




El lloc on estas,amb la gent amb qui et relaciones,la situacio climatica que t' acompanya,la cultura de la zona,el menjar,l' entorn natural...hi han tants components que poden fer que visques aquella experiencia de forma molt diferent a una altra persona.




Aixi es i aixi vos ho volem contar...per a que entenguesseu que quan arribesem a casa...nosaltres vos contarem la nostra experiencia...que mai sera la vostra ni la d' una altra persona que haura estat en el mateix lloc que nosaltres, perque haura viscut un altre tipo de vivencia totalment diferent.










Es el cas que ens va passar a noslatres en aquest meravellos indret de la Patagonia Xilena,a Puerto Natales com a base... al Parc Nacional de Torres del Paine.










Alli 2rapitenques around the world,van estar en el mateix lloc i visitant el mateix parc pero en circumstancies totalment diferents.El clima va ser la clau principal pel qual cadascuna de nosaltres disfrutes d' una experiencia propia,compartint un trekking amb companys diferents arribant a la conclusio de com pot canviar la prespectiva d' un lloc en funcio de tots aquests elements socio- climatics que acompanyen a la vivencia.





Amb aquest reflexio no volem mes que afirmar que sempre que donarem una opinio sobre un lloc en el que hem estat, sera en primera persona i en funcio a la propia experiencia,opinio subjectiva i aferrada al record del moment que vam viure a nivell personal.








Mai plou a gust de tothom...i amb aquest dit enllasem el relat d' aquest trekking en que una de nosaltres va poder caminar amb samarreta de tirants mentres l' altra va estar passada per aigua durant tres dies.Una Patagonia amb un clima impredictible que va fer que la visivilitat i disfrute del trekking es convertis en un joc d' atzar.





Vane,James i el Guille van jugar unes cartes,molt diferents a les d´Eva.
Els tres intrepids trekkers,formant un equip molt "fino" o millor dit " MaxFino"...van comensar el trekking amb la pluja...la seva entrada al Parc no va ser en les millors condicions climatiques...pero ells no es van tirar enrera...i van decidir comesar el trek.






Aigua, vent patagonic...les inclemencies van estar al ordre del dia...les energies dels tres joves expedicionaris estaven al 100%...caminar i descobrir l' indret era el seu proposit...pero les hores i els dies anaven passant...







Les sopes de sobre,i els fruits secs s' anaven esgotant a la vegada que la pluja cada cop era mes abundant...i va arribar el moment en que van decidir que ja no podien fer res ....la roba mullada i el fred es van donar la ma amb el bon humor i positivisme per pendre la millor decisio que es podria haver pres en aquella situacio...







Despres de tres dies de trekking visitant entre nuvols i pluja el glaciar Grey ,el Valle Frances....Vane ,James i Guille van decidir que el millor que podien fer era tornar-sen cap a Puerto Natales.....i aixi ho van fer.





Darrera van deixar tres dies de companyerisme,xerrades,caminata,sopetes calentetes,xistes de tot tipo,jocs de cartes i de pel.licules...







El clima de la patagonia no va jugar al seu favor...pero la magia de les persones que va envoltar-los va fer-ne de l' aventura un record per a explicar i recordar....Una pluja d' aigua i d' amistad que va convertir als tres protagonistes en uns MaxFinos trekkers fins al final.






I ara ve l' altra historia,l' altra cara de la moneda...despres de la tormenta arriba la calma...i mai millor dit...per que en un parell de dies despres, arribes l' atra Rapitenca,l' Eva.








Ningu a Puerto Natales donava credit a lo que veien,el sol brillava des de que sortia fins que es ponia...i el vent Patagonic va calmar-se fins a l´extrem que ninguna de les fulles dels arbres es moguessin...una calma xixa...dit a lo rapitenc ,que va permetre que l' Eva emprengues una aventura en solitari pel Parc Nacional de Torres del Paine.




I per a posar-vos en situacio vos n' expliquem una mica tot el que envolta al Trekking i Parc Nacional del Torres del Paine.







El Parc Nacional del Torres del Paine es un dels components delSistema Nacional d' arees Silvestres Protegides de L' Estat de Xile.Es un dels parc mes grans i mes importants del pais amb aproximadament unes 242.242 ha que congreguen a unes de les riqueses mes impresionants de la natura.






El Parc Nacional es situa a 112 Km al Nord de Puerto Natales .Es una de les 11 arees protegides existents a la Regio de Magallanes i l' Antartida Xilena.
Limitrofe al nord amb el Parc Nacional de los Glaciares ( Calafate i el Chalten...llocs anteriorment visitats d' Argentina).







El Parc fou creat el 13 de maig del 59 i declarat per la UNESCO Reserva de la Biosfera al 1978.







Aquest complex natural presenta una gran diversitat d' entorns que van des dels cerros Torres del Painei Cuernos del Paine,passant pels llacs;Pehoe,Grey,Nordenskjöld i Sarmiento i acabant amb els glaciars Grey,Pingo,Tyndall i Geikie,aquest ultims pertanyents al Camp de Gel Patagonic Sur.








Les descomunals sombres de les Torres del Paine son un espectacle molt i molt dificil de veure,doncs sempre estan envoltades d´una espessa boirina i n´hes en casos molt insolits que es poden veure despejades....






...pero la sort va estar de cara....






Aquest va ser el sentiment que va tenir Eva...quan s' estava aproximant amb l' autobus a l' entrada del Parc i en va veure lo despejat que n' estava el dia....Uuuuuuuuuuuuuueeee!!!




El Parc del Torres del Paine es pot recorrer de diverses maneres i seguint diferents circuits que et venen especificats en un mapa que et donen quan pagues l' entrada al parc( la majoria de Parcs de la Patagonia tenen un preu d' entrada que sol ser molt diferent per als natius del preu que paguen els extrangers)...per exemple es com si per entrar al Parc Natural del Delta es fes pagar i els espanyols paguessin 5 euros per entrar i els extrangers 50 eurets...casi res sas!!!








Be, la qüestio es que les rutes mes populars son les conegudes com el circuit de la "O" i el circuit de la "W".Totes dues et donen la possibilitat de recorrer els llocs mes espectaculars del parc,amb la diferencia de que la primera la O dona tota una volta sencera on es creua un pas molt dificil el John Gardner,considerat un pas perillos quan es porta la motxilla molt carregada i bufa molt el vent.Aquest son entre uns 8 o 9 dies de travessa i sol ser prou dur....i no recomenable del tot per a viatgers que vagin totsols.











La qüestio es que la situacio de l' Eva era que estava sola i volia assegurar-se de poder fer un recorregut que li permetes coneixer la zona sense arriscar-se molt i posar en perill la seva salut buscant un recorregut massa llarg i mes perillos..Per aquest fet i per un motiu de logistica ( portar una motxilla en aliments i provisions per a 8 dies era molt pesat),la intrepida montanyera rapitenca va decidir empendre el trekking pel circuit de la W,el qual va finalitzar amb 5 dies.




Cinc dies d' intensa caminata en el transcurs del qual va tenir encontres molt i molt entranyables.Primer va coincidir amb una familia de Barcelona que viatjaven,el Lluis,La Eli i el petit Jofre.





Aquests simpatics i amables barcelonins afincats a la Paz van ser uns divertits companys de ruta.




Pero amb qui veritablement va compartir part del trekking l'Eva ,va ser amb el Sergio i la Idoia.Aquesta parella de recent casats de Navarra,ella i el..." van de luna de miel...son tal para cual,la pareja ideal..."...van ser uns camarades perfectes que van fer que les dures hores de pallissa de caminata acavessin amb una cerveseta i quatre rises...un gustasso haver-los conegut.



El trekking de la W comensa per la vessant est del parc,trevessant el valle Ascencio,arribant al primer campament i base de les Torres,on el primer que fas es deixar-ne plantada la tenda i ascendsir fins a l' anfiteatre natural mes precios vist a la meua vida.
Les tres Torres de granit alli estaven...enfront meu...sense amagar-se darrera els nuvols.Tot un luxe!!!!






Despres d' una degustacio de sopa de sobre en quatre galletes i una simpatica xerrada amb la Idoia i Sergio...els meus nous amics....les cames i l' esuqena ja no donaven per a res mes aquell dia...s' havia de descansar...








....lo millor es una tenda chillout...i a dormir!!!







Per al segon dia de ruta...m' esperava un cami mooooolt llarg




...travessaria prats,llacs,rius i montanyes fins arribar al campament italia.....



El dia va comensar de ben matinet...una vegada mes Eva i la seva motxilla...







Quan et sents rodejat de tanta natura...i te n' adones que no hi ha res que s' interposi entre ella i tu...es quan et sents afortunat...encara que les cassoletes et tremolen,que les sabates t' estrangulen els dits,que la motxilla se t' enclava per tot arreu....res de tot aixo pot trencar la magia del moment!!!




...i es que a cada pas vas descobrint alguna cosa nova...i els nuvols juguen un paper impresionant...

















........son com uns follets voladors que van passant per damunt teu...i ballen...i van creant un joc de sombres que et poseeix...Quin poder te la natura!!!














Arribar al campament Italia...va ser motli molt dur...pero molt satisfactori...i una nit mes a plantar la tenda....la casa al coll...i es que ha sigut la vegada en que m´he sentit mes tortuga que mai!!!jajajaja



="BLOGGER_PHOTO_ID_532




Disfrutant dels moments esgotadors....









Aixi com dels momets de relax i pau...







I pel cami descobrint els Cuernos del Paine....









El seguent objectiu era al dia seguent despertar i remuntar tot el vall Frances,pasant pels glaciars i arribar fins al lloc que et permet estar mes aprop de les torres i de tots els cims...son 360 graus en rodo de besties de pedra,que no deien res,quietes...immobils...pero que susurren a la veu dels escaladors mes intrepids els quals no es poden resistir al repte d' escalar-los...

...son unes montanyes increibles...i el sol va sortir per a crear uns pons de colors...els arc de sant marti brillaven en cada galciar!!!I al fons...la vall!!!

llibertaaaaaaaaaaaaaaaaaaat!!!!







...un,dos,tres...despertad' aquest somni...pessigam...es real siiiiiiiiii!!!jaja






Pero el cami de Torres del Paine continua!!!I despres del mpresionant valle Frances continua un presios cami dellacs finsal campament Pehoe.
Alli una vegada mesvaig coincidir amb la Idoa...i el Sergio...ese HDP con buen corazon...jajajaja





I si ens quedaven els ultims dies de trekking,i tots tres junts vam arribar alque seria el moment culminant dela nostra aventura...el Glaciar Grey




glaciar grey


Despres de caminar tot el dia...






....el Glaciar va ser el nostre premi i recompensade finalitzar el trekking...aixi com un vermutet que ens haviem reservat a base d'olives,mejillons i una creveseta....Idoia=Cervesa...jajaja






glaciar grey




I alli...els tres ens vam quedar muts,una catarsis mistica,un extasis natural...un moment que ens va unir,despres de veures les cares de cansament durant les hores de caminata...i de cop veure aquelles cares de felicitat...te nadones de que esforsar-se val la pena!!!Uuuuuuuuuuuuuuuuuueeeeeeee!!!











I aixi que don Salami,Doña Cerveseta i La Pataka Rapitenka,entre cansoneta i cansoneta van finalitzar aquell trekking per una natura pura i salvatge...on els somnis es converteixen en realitati els humans son capassos de sentir elpoder de la natura!!!!









Torres del Paine una aventura que 2rapitenques vos recomanen per a tots aquells que els agrade disfrutar de la naturalesa...