Bolivia

Por la carretera….. por la carretera…… com diu Manu Chao seguim per la carretera per creuar al que va ser el penultim país de la nostra aventura… Bolivia!
Bolivia i els seus “bolivianitos”, que no ens referim nomes a la gent d´alli sino tambe a la seva moneda, es un país castigat per colonitzacions i guerres continues per alguns dels paisos colindants.
La colonitzacio española va tindre un rol molt important a la Bolivia d´avui , una Bolivia diferent marcada per les guerres i el pensament occidental:
“Espanya va conquistar, colonitzar y pendre les nostres riqueses i moltes de les nostres vides. Va deixar la seva llengua i religio aixi com els parametres del pensament occidental que , fusionats han donat resultat a la mestissa cultura nacional Bolivia d´avui en dia”.
Encara que l´espanyol es l´idioma oficial, encara es mantenen el quechua, el aymara i dialectes procedents del guaranti.



Es difícil trovar-se a un Boliviano que no mastegue fulles de coca. Les fulles de coca tenen mes de 5000 anys d´historia i s´utilitzen en el sentit sagrat, social i laboral. Aquesta fulla es part de la seva cultura.



Ja us seguirem explicant mes durant la nostra estancia a Bolivia perque es un tema molt actual degut a l´intencio de il.legalitzar-ho pel mon occidental.

La nostra ruta pel país va ser la seguent:
Degut a les plujes que hi havien a la zona selvática vam tenir que dirigir-mos cap al oest del país. Vam creuar d´Argentina per Villazon per anar al Salar d´Uyuni- Potosi- Sucre- La Paz- Sorata- i el llac Titicaca per on vam creuar al Peru.



Villazon es una ciutat fronteritza mes… com totes les que hem passat durant el viatge es normalment barato per comprar i els diners i comerç es l´unic atractiu d´aquestes ciutats. Te un intens moviment comercial amb la localitat argentina de La Quiaca, gran part de la qual es contrabando. Es comercialitza de tot… que ho carreguen a l´esquena i van creuant la frontera d´una part a l´altra (conegut com comerç formiga).


Alli ens vam quedar un parell de dies organitzant la ruta per Bolivia i els busos que teniem que agafar- el tren estaba tallat cap a Uyuni degut a les plujes aixi que l´unica opcio que ens quedaba era el nostre super amic l´autobús. I aquí ve on vam coneixer a la super parella que es va convertir en los nostres companys d´aventures….. el Tiku i l´Anna!!!



Com els vam coneixer va ser molt curios…. Ells son una parella de Girona que volien viatjar 6 mesos per Sudamerica. Mentres planejaven el seu viatge desde casa anaven llegint diaris de viatgers… i seguien el nostre blog de les 2rapitenques (los fans jajaja). Un dia ens van escriure dient que havien començat el seu viatge i que estaven a Argentina i que estaría guay coneixens… aixi que despres d´uns quants de correus electronics allí els teniem!!!
Tiku i Anna formen part d´una banda de percussio a Girona anomenada Bloc Quilombo. Es una banda de tambors enfocada al mestissatge de cultures i races.
Com ells diuen , el ritme frenetic impres en el seu espectacle, converteix totes les seves actuacions en festa i bogeria.
Entreu a veure la seva pagina aquí: http://www.blocquilombo.org/cat/blocquilombo.php
I si teniu l´oportunitat aneu a veure una de les seves actuacions!!! Increible en directe!



La conexio entre els 4 va ser una autentica fusio i vam decidir seguir viatjant junts per Bolivia….
Aixi que les 2 rapis, Tiku, Anna i Pablito (el music argenti que ja us hem presentat anteriroment que Eva va coneixer a Capilla del Monte) vam empendre rumbo al increíble Salar d´Uyuni.




Bueno vam tardar-hi dos dies en arrivar perque les carreteres estaven tallades i quan anavem a creuar el pont es va derrumbar!!! si si com ho sentiu! Aixi que vam tindre que esperar a l´altre costat del riu, passar la nit al bus i al dia seguent creuar caminant al poble mes proper on vam tenir que esperar un altre autobus pa anar a Uyuni...





L´energia que despren l´espill de sal mes gran del mon es espectacular. Es un lloc magic on la terra es confos amb el cel.




Aquesta superficie de sal te mes de 12.000 km2 de superficie i es trova prop de la ciutat de Uyuni. La Pachamama (o mare terra) et sorpren amb la creacio d´aquest paissatge de belleza i soletat blanca.




La fina capa d´aigua que banya la sal crea un reflect amb el cel que es dificl diferenciar el cel de la terra.







La sensacio es espectacular…. Es com si estesses al cel…. Mires on mires no s´acaba mai… com si estesses flotant…. Una autentica maravilla de la naturalesa.




Pero els voltants d´Uyuni no es nomes el salar i el seu hotel de sal, si no que pots fer tota una ruta on visites desert, lagunes, volcans…. La super pandilla acompanyats per Miguel, un xic d´Ecuador que es va acoplar rapidissim a nosaltres!






Fa mes de 40.00 anys era un llag…. Quan el llag es va secar va deixar dos llags petis i dos grans deserts de sal, sent el mes gran el d´Uyuni. S´estima que el Salar te mes de 10 billons de tonelades de sal.




Una vegada passes el salar entres a la Reserva Nacional Eduardo Avaroa.



La laguna Verde es una llaguna amb les aigues de tonalitat verdosa que esta a la frontera amb Xile a peus del volca Licancabur.


El seu color verdos es deu als sediments minerals del cobre.






La laguna Colorada es una llaguna amb aigues de una mica enrogides degut tambe als minerals a les seves aigues. En aquesta llaguna viuen flamencos! Es increible que viguen aqui per l´altura a la que estan i les temperatures tan baixes. L´escena que creen els flamencs a la llaguna es espectacular... com la del nostre Delta!!





Fent lo flamenco.... que que no ho fem be o que? :-)



Fins i tot un cementeri de trens vam anar a visitar jajajaja







I aigues termals!




I molt curiosa va ser la "Ciutat de la Pedra"... si al mig de tot aquest paissatge desertic de cop, unes pedres que capritxosament han agafat formes artistiques i gegants .... com si un escultor les hagues pulit...






I d´aquí marxem cap a Potosi… no us pergueu les mines d´aquesta ciutat...super interessants!! I lo que vam patir a n´estes altures… uff.. com bufavem… jajaja

Una abraçada enorme a tots



Vane i Eva

Carnavals Nortenys,Purmamarca i Humahuaca( Jujuy)

Amics la nostra història continua...sense pressa però sense pausa...i és que encara tenim moltíssimes coses per a contar-vos!!!

Hem arribat al Nord d´Argentina....Vane primer que jo,feia dies que ja estava per allí...jo després de deixar Córdoba vaig posar-me en camí cap a la província de Jujuy...i al igual que jo...tb uns quants mil.lers de persones ....tots dirigint-mos cap al mateix lloc i amb la mateixa proposició...sentir, viure i disfrutar dels Carnavals Nortenys.



No vaig adonar-me´n de la magnitud que prenia el Carnaval fins que vaig arribar a Salta,l´estació d´autobusos estava invadida....persones,families,viatgers...tots esperant el seu torn per a agafar el seient del bus que ens portaria a aquest fenòmen cultural que movilitza el nord d´Argentina.


Humahuaca

I ara ve la pregunta....serà el carnaval d´allà igual que el de casa nostra,que hem trobaré??...quina és la arrel d´aquesta festa pagana....o és fruit d´una tradició ancestral indígena andina( Cultura Kolla) ...la curiositat de tot plegat ens ha portat a endinsar-mos en una recerca per saber-ne la resposta...i tot el que hem trobat són indicadors de que la Festa del Carnaval és una mescla entre la tradició andin prehispànica i la aportació dels colonitzadors espanyols que van arribar en el seu moment.




Molts dels articles sobre el tema, ens expliquen que el Carnaval té a veure amb el Kapaj Raymi Inti ( Runa simi): que val a dir la gran Festa del Sol del temps de la reproducció de la Pachamama.Aquest periode de temps comença en el solstici del 23 de juny i conclueix en l´equinoxi de març.Una festa que es celebra cantant-li i ballant-i a a la Pacha des de fa molts de segles inclus abans de la invasió espanyola.




Avui en dia és un producte cultural derivat de les relacions entre cultures invadides i la invasora.Per la seva part els indigènes reflexen amb el carnaval la seva forma de percebre i apreciar la realitat del seu món.



Així que és sumament comprensible que per a ells el carnaval signifique l´aparició del sol d´estiu que ajudarà a reproduir a la Mare Terra ( PachaMama) els recursos indispensables per a la vida ( cabres, ovelles,aigua,blat,papes....)


Però també apareix la figura del Diable,que en auqest cas representa la tradició més europea de la festa del Carnaval.Tot i això s´apunta que aquesta figura del Diable,que es desenterra i al final de la festa es torna a enterrar,pren símbol d´alegria.



Aquest sincretisme entre les dos cultures li dona un toc singular a la festa, que la diferencia de la resta de celebracions carnavalesques d´arreu del món.



Cerro de los siete colores ( Quebrada de Purmamarca)

Suenan las quenas y los sikuris, el Cerro de los Siete Colores se puebla de diez mil más: se ha desenterrado al Diablo y las sonrisas del pueblo indican que ya es Carnaval en la Quebrada de Humahuaca.

Video del desentierro
http://www.youtube.com/watch?v=DE4ltUjXiGk&feature=related

El desenterro del Diable és el ritual qie inicia una seman de festejig,alegria i joia.Tot val,la ciutadania es reunix per beure,menjar,ballar i cantar...riure i més riure...





Les escenes de les comparses que fan sonar els instruments tradicionals,fent moure a qualsevols ésser viua...nens,joves,adults,gent gran...qui no esta disposat a seguir el ritme d´un carnavalito!!!



Lletra del Carnavalito (El Humahuaqueno) :

Llegando está el carnaval quebradeño, mi cholita,
Llegando está el carnaval quebradeño, mi cholita.





Fiesta de la quebrada humahuaqueña para bailar










Erke, charango y bombo
carnavalito para bailar, bailar, bailar, bailar

I quantes vegades la vam tararejar,i quantes més la vam ballar...jajaja




La festa s´organitza en comparses,agrupacions de veïns que e spreparen durant tot l´any per a estallar en cantics,balls i melodies en l´època tan esperada.










Aquestes recorren tots els carrers amb la seva respectiva " Xaranga" d´instruments tradicionals andins...tarkas,quenas,erkes,sikuris i bombos.




Nosaltres vam tindre la sort una nit,de conèixer a el president d´una de les comparses i gaudir d´un sopar molt autèntic i divertit...envoltades d´unes persones que sentien profundament la festa del Carnaval...



...així com el Vino Toro!!!jajaja











Els Pives!!!Quina Festa!!!jajaja

Però es que vam estar una setmana,ballant,rient i menjant Humites,empanades,locros i tamales....i vevent Vino Toro....aaaaaaaay!!!...i com no embadurnats d´una altra cosa que genera expectació tan a petits com a grans...la Farina!!!!



I es que et passes una setmana de color blanc,tan se val sigues d´on sigues estigues com estigues...ningú se salva de ser embadurnat de faina!!!..i espuma!!!quin riure!!!
es un no parar!!!

Caps i cares blanques que s´entreguen a l´encanteri del Diable!!!!i tots a ballar!!!

Hoy estoy aqui,mañana me voy...pasado mañana... donde me encontraré!!!!




I si dos grans amics el Pablo i la Nane!!!
Una vegada més ells van ser els nostres aliats per a que la festa del Carnaval fos algo inolvidable!!!






Uns amics que es van convertir en part de la familia argentina que hem deixat a Buenos Aires!!!

Però tambe vam tenir gran amics de Carnaval com una parella de valencians i uns molt autèntics porteños que ens van fer riure a trencacoll!!!jajaja









I es que la Tradició,Festa,Alegria,Amistad,Companyerisme,Aventura,Natura...van arribar a la màxima expressió del seu significat!!!




Tot tenia sentit...la Pachamama ens estava parlant!!!






...eren els ultims mesos de la nostra Itaca!!!




I sense poder ser d´una altra forma en aquest somriures a la vida ,als amics i a tot lo que vam viure i sentir en aquells moments ens despedim fins al pròxim relat!!!







Passarem una frontera...cap a Bolivia volem anar!!!
Anna i Tiku ens estan esperant!!!jajaja

Cultura Andina, Pachamama i Wiphala

Ei amcics la cosa es posa emocionant...




I és que estem acostant-nos al moment clau en que les dues rapitenques és retrobaran després d´un periòde de temps en que hem estat viatjant en solitari...i aquest emocionant encontre no ocurrirà en qualsevol lloc...estem encaminant-mos cap al Nord d´Argentina ,per a nosaltres serà moment especial en que ens tornarem a abraçar per a creuar juntes una nova porta tras la qual s´amaga la Cultura Andina.




La Cordillera dels Andes és un monstre màgic de la naturalesa...en ella s´han engendrat mil.lers de cultures,ètnies...Quechua i Aymarà...són les que nosaltres hem anat tastant i ara comensem a conèixer.



...indigenes,ritual,filosofies,simbologia,tradicions,música,mestisatge, cristianització,globalització,sistema neolliberal dehumanitzant...consciència d´una societat que s´allunya molt de la nostra...sensacions ancestrals i pures...un viatge extraordinari que volem compartir en vosaltres començant amb la presentació de la Pachamama i la Wiphala.





Quin n´es el misatge que vos volem fer arribar....que conèixer la cultura andina ha estat un viatge autèntic i ens ha obert els ulls per a entendre el que significa la vida per a aquestes ètnies...aquesta convivència arriscada entre lo ancestral i lo nou vingut...veure com molts indigènes s´arrastren a les portes de la misèria,d´altres que sobreviuen amb les seves artesanies i els que s´aïllen per aferrar-se a les seues tradicions i viure exactament com vivien les seves generacions passades...quin n´es el cami correcte,qui té el dret de decidir....convivència,respecte,ajuda,tradició i modernitat...reflexions i més reflexions...i viureu en primera persona és important!!!






Aquest és un aperitiu per a vosaltres en el que vos volem explicar coses que hem aprés d´aquesta cultura com lo que Significa Pachamama.

"Sólo cuando se haya cortado el último árbol, sólo cuando se haya contaminado el último río, sólo cuando se haya pescado el último pez, sólo entonces te darás cuenta que el dinero no se come."




Pachamama,Pacha o Mare Terra....simbol que engloba la relació d´aquestes etnies amb el cosmos i els propicia a aquesta actitud diaria de reciprocitat i reconciliació amb la terra...adoració,ofrenes,paraules,càntics...signe vital de vida i de respecte.


Pachamama...totalitat orgànica,on tots els components estan en relació mutua i armonia.Un donar i rebre que s´extengueix més enllà de les relacions humanes.Ella,generadora de tot quan existeix,espai on es realitzen totes les activitats de l´Home,animals i plantes....i on convivim totsplegats.


Pacha: univers, món, temps o lloc i Mama: mare




Ritual, celebració, tribut… festa popular. Així, sense importar la denominació que cadascun vulgui donar-li, és com milers d’homes i dones de diferents edats, s’uneixen per a un mateix fi: retre homenatge a la Pachamama, la creença mitològica incaica més popular d’aquests temps.
Les ofrenes per a la Mare Terra mai deixen d’estar presents, sobretot en temps de començar sembres i collites. El poble venera, la Pachamama brinda aliments.

Soy Muchas y Soy Una.
Soy la Pachamama.

Analía Bernardo


El ritual central de la Pachamama és el dia 1 d´Agost...i les apachetas són els munticuls de pedra on els creients deixen les seves ofrenes.





En una apacheta ...un viatger li demana protecció a la Pachamama...per a que el cami sigui segur i sense entrevancs.



Així a simple vista per a nosaltres podria ser una fita...senyalització que ens permet reconeixer el camí correcta per a arribar a algun lloc...però per a ells,una apacheta té un sentit molt més profund...





Aquesta Deitat femenina ,com moltes altres divinitats d´altres cultures,poseeix les mateixes necessitats i costums que els humans com poden ser menjar,fumar i beure,i és així com el seus fidels deben satisfer-la per a ser llavors beneficiats amb la seva generositat.




...compartir la beguda com si fos un company més...ningú soblida d´ella,sempre està present.
..un record constant a la Pachamama...que nosaltres també guardem i que tantes vegades vam compartir amb ells.



I va ser un viatge on la Pachamama va ser una més de nosaltres i la Wipahala els colors que ens van acompanyar.



I es que Wiphala és un altre simbol de la cultura andina molt potent,els colors de la seva cultura...la bandera que ondeja la seva veu i reivindica els seus drets a viure com saben viure i com han heredat dels seus ancentres... en aquest món frenètic i modernitzat.



És el símbol de la cultura andina,la seva bandera...emblema que significa colectiu i armonia.Representació de les activitats diaries de la societat andina en el temps i en l´espai.



"Wiphay" significa veu de triomf
"lapx-lapx" significa l´efecte del vent en un objecte flexible,acció de fluir
Juntant els dos sons "WIPHAY-LAPX" tenim la WIPHALA.

Significat dels colors de la Wiphala.
ROIG: representa al planeta Terra.
TARONJA: representa la societat i la cultura.
GROC: representa l´energía i la força
BLANC: representa el temps i la dialèctica
VERD: representa l´economia i la producció andina
BLAU: representa l´espai cósmic, l´infinito
VIOLETA: representa a la política i la ideoloía andina




Les noves generacions...ells són el futur...els que han de seguir el cami que ens porte a conviure amb lo que som i lo que vam ser...que les lleis dels homes i de la natura s´entenguin i que els humans no perdem el nostre centre per a que entenguem que si estem aqui és gràcies a una natura que ens dona de beure i menjar.

Però tot i la exhaltació de la Mare Terra ens hem trobat en el nostre camí moltes incongruències,controversies que en el seu moment vos explicarem...

Això si...hem disfrutat compartint en vosaltres el significat de Pachamama i Wiphala....

...i moltisimes coses més ens queden per contar-vos...
cami a Humahuaca....ens veiem als Carnavals!!!



Uuuuuuuuuuuuuueeeeeeeeeee!!!!

Valle de la Luna i Talampaya

Passant rapidament per la regio de Cordoba i de Mendoza vaig seguir cap a dalt per poc a poc arrivar al meu desti… el noroest argenti.

Quan pensem en Argentina, automaticament pensem en Buenos Aires o en la Patagonia… pero Argentina es més que això ... es un pais immens amb molts racons magics per descubrir.


Jo anava buscant algo diferent d´Argentina… aquella part que no coneixem desde fora… aquella part que deixa enrera Buenos Aires, el tango , el Boca Juniors…

I ho vaig trovar al noroest argenti… una terra plena de cultura, de folklore, de tradicions… una poblacio argentina amb costums i aspecte molt diferents als que havia vist abans… una terra que es va obrir a mi.

A Argentina el tango es com el flamenco a Espanya, es potser la danza mes destacada del país pero no es la danza que representa a tota la poblacio: La sardana, la jota, les sevillanes, la seguidilla manchega, la Muiñeira, entre moltes altres son dances de la terra que potser no son tan conegudes mundialment.
El mateix passa a Argentina, el tango es mundialment conegut pero la chacarera, el carnavalito, la zamba i centenars mes son els balls tradicionals que tambe es troben a les diferents regions del país.






Pero per arrivar al anomenat noroest argenti (NOA): regions de Tucuman, Salta, Jujuy i Catamarca vaig fer una primera parada a San Juan i La Rioja.



Van ser llargues hores de bus esperant al mig de la carretera per empalmar els busos…


Sorprendentment desertica, la regio de San Juan i La Rioja esta repleta d´historia al igual que de cactus!!!:-) Cactus enormes per tot arreu! Fa molta gracia al ser un paisatje tan diferent al de casa!



Si passes per aquestes regions... no pots deixar de visitar el Parc de Ischigualasto, mes conegut com el Valle de la Luna i el parc de Talampaya. Els dos, encara que molt diferents, igual d´impresionants!

Vall de la Lluna o Ischigualasto

Ischigualasto es una paraula quechua que significa “lloc on es posa la lluna”.

Aquest parc situat a la regio sanjuanina de San Agustin del Valle Fertil, te mes de 60mil hectarees!



Realment dona la sensacio de que estas a la Lluna.. o bueno al menys a les imatges que hem sigut capassos de veure del satelit llunar.


Es un desert enorme i ple de formes que les roques dibuixen al voltant...






La ment humana ha relacionat totes aquestes magiques formes en coses de la vida cotidiana i aixi s´han enomenat a les diferents siluetes. Juzgueu vatros mateixos:

"El Gusano"


"La Esfinge"




"El Submarino"


"El Hongo"

I per mi la que realment me va donar la sensacio per un moment que estaba a un viatge espacial cap a la lluna va ser la famosa “Cancha de Bochas”. Esta es una superficie plana on descansen esferes perfectament circulars. Increible la forza de la natura! Son perfectament redonetes! Pareix com si l´home les haguet fet a un taller de manualitats!





Visitar aquest parc es una sensacio indescriptible.... els anys, el vent, la pluja... va canviant les geoformes d´aquest parc... qui sap que podrem veure d´aqui 400 anys mes? Les formes canviaran i al mateix temps ho faran les concepcions de la ment humana al asociar les formes...



Aquest capritx de la naturalesa va ser anomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 2000. Les formes rocoses es complimenten amb varietat de colors, de llums i ombres que ens fa percibir la natura com unica.... com eterna....







Parc de Talampaya

Aquest parc esta situat a la provincia de la Rioja i te una superficie de 215.000 hectarees. Es comuntment relacionat amb el Grand Canyon americà.... la veritat es que la inmensitat d´algunes de les seves parets i el color roig de la seva terra justifica la ressemblança.







Els sediments d´arenisca i roca d´aquest parc expliquen gran part de l´historia i els canvis geologics de la terra.





Pero no nomes es poden apreciar canvis geologics, tambe es poden veure grabats i pintades a les pedres testimoni de l´ocupacio humana fa milers d´anys.



Moltes roques amb formes han sigut tambe batejades per l´imaginacio de la gent de la regio. Una de les mes gracioses es l´anomenada Catedral... i direu graciosa perque? doncs perque els locals diuen que s´assembla a la Sagrada Familia :-)




Format per terra roja, el canyo de kilometres de llargada s´alça amb formacio de roques inmenses de parets que arriven fins als 160 metres d´alçada!







I despres d´aquesta espectacular parada el cami cap al nord argenti va continuar...

Us seguim contant la nostra aventura! Gracies per seguir-mos!!!

Us deixem al son de una chacarera: http://www.youtube.com/watch?v=o3VUWr0FP7g


Una abraçada a tots!!!!!!

Vane i Eva

L´energia del Cerro Uritorco, Capilla del Monte ( Córdoba - Argentina)

I si... el record de Buenos Aires ens deixà un somriure...amb el qual cadascuna de nosaltres va empendre la seva pròpia aventura!!!

Emocionant....és seguir la senda d´un únic d´estí...i el meu va estar Capilla del Monte.



Aquest petit poblet de la provincia de Córdoba ,així com els seus voltants ,té moltes peculiaritats...la seva història n´està plena de misticisme,visions d´O.V.N.I.,extraterrestres,espiritualitat i terapies alternatives,comunitats hippies...

Un maxambrat molt autèntic ...al més pur estil argentí.
En definitiva el meu viatge a Capilla del Monte hem va fer reflexionar molt i en molts aspectes.




La meva arribada a aquest indret va ser degut a la popularitat d´aquesta zona en quant a molts aspectes relacionats amb el tema d´energies,ioga,reiki...però quan hi vaig arribar vaig entendre com de vulnerables som la espècie humana quan volem...



...sent respectuosa amb les creences de cadascú i adonant-me´n de com ens deixem enganyar moltes vegades.
Capilla està replert de negocis que se n´aprofiten dels indicis de que alguna vegada...es van rebre visites de vida extraterrestre...



Jugar amb la fé de les persones....pot arribar a ser un negoci???...SI!!!



Una cosa no treu l´altra...i és veritat que els voltants d´aquest petit poblat estan carregats d´història i llegendes com la del seu poble natiu "els Comechingones "...i que la presència d´una natura poderosa per a mi en va ser-ne el major actractiu.

... em vaig deixar portar...i una vegada més aquesta va ser la millor el.lecció!!!






Va ser així com deixant de banda tot el montatge O.V.N.I.-present...vaig conèixer al David i a l´Antonela...dos viatgers solitaris amb els quals vam compartir moltes excursions i moltes xarrades...companys de viatge tranquils i respectuosos...una joia de persones amb les que vaig disfrutar i apendre molt.






Els meus primers dos dies van estar de relax i familiarització amb l´entorn...petites excursions, totes elles a peu , on vam poder descobrir indrets bonics però no tranquils...de la zona,i es que estvavem en plena temporada...les vacances dels argentins...i Capilla n´és un dels centres turístics per exel.lència.



Vam visitar Los Mogotes i el Paso del Indio,on la llegenda diu que era on s´asentaven antiguament " els Comechingones"...i que els indigines van poder escapar dels espanyols per que aquests no van ser capaços d´escalar les altes i abrubtes pareds de granit ....serà veritat???...

Nosaltres ho vam aconseguir!!!...i aixi va ser com el David, la Antonela i una servidora ens vam poder relaxar en un balneari natural replert ....






...d´una gran biodiversitat...Flora i Fauna al poder!!!







En una altra de les nostres excursions vam descobrir els Paredones...aquesta vegada...com que el camí a recorrer era més llarg i l´accessibilitat més complicada la afluència de gent a aquest indret era menor...i nosaltres ho vam agraïr i disfrutar...una dia on les xerrades van passar de la soja trangenica,a la música,passant pels viatges,tradicions i cultura argentino-rapitenca-catalana....i per supost uns mates!!!Uuuuuuuuueeeee!!!












Els Paredons és un canyó idíl.lic per als escaladors...ple d´olles naturals...sisi...hem va recordar molt a les que he visitat alguna vegada als Ports....quantes coses precioses ens regala la natura!!!





....espectaculars!!!



....mate va mate ve.....




I ens quedava el nostre gran repte...pujar al Cerro Uritorco!!!!Uuuuuuueeeee!!!!




A la vora del riu Calabalumba, a 3 Km. del centro de Capilla del Monte, mil.les de turistas, expedicionarios, metafísicos i entusiastas de totes les latituds del món, es donen cita per a ascendre al Cerro Uritorco de 1970 m.s.n.m. ...i nosaltres no podiem ser menys...això si cadascú al seu ritme...







...i aprofito per a felicitar a l´Antonela i al David!!!Ho van fer mooolt beeee!!!!




Aquest Cerro és el més alt de la Serra de Punilla serà per això que té el sobrenom de Cerro Macho.
La zona antiguament habitada ,com ja hem dit abans , pels Comechingones consideraren al Cerro Uritorco com a centre de convocatoria mítico-religiosa on es desenvolupaven rites calendàrics periòdics.
Dances,cantics mantrics,mandales...








....es parla de que la estructura interna del Cerro està carregada d´Urani...màxim exponencial d´energia,vida sobrebatural,nodo energètic del planeta terra...ho deixarem enlaire per a que cadascú pense lo que vulgue...



...un dels chakres del planeta Tierra.

...Però tot havia d´arribar....


O.V.N.I ??? E.N.E.R.G.I.A. ?? M.U.S.I.C.A. ??? L.L.U.N.A. P.L.E.N.A. ???


......ho desvelaremt en la següent entrada del Blog...no vos ho perdeu aaaaamics!!!

Ooooooooooooooooooooooohhhhhhhhmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!