CHILE

"... este Chile pintado, flaco y largo en el extraño mapa de la tierra..." (Tito Fernandez, cantant folcloric chile).



Desertic al nord, polar al sud... pais de montanyes i ocea... pais de poetes (dos premis Nobel de Literatura, Gabriela Mistral al 1945 i Pablo Neruda al 1971)... país de famosos cantautors (Victor Jara, Violeta Parras...) .... aixi es Chile...


Els antics inques del Cuzco anomenaven Chile a les terres situades al sur del desert d´Atacama. Aquest nom es va expandir amb el temps a tot el pais.

Hernando de Magallanes va ser el primer explorador que va recorrer territori chile al 1520. Tras conquistar l´Imperi Inca, els espanyols van voler fer-se amb terres chilenes pero, la primera expedicio de Diego Almagro va fracassar al 1535.
No obstant aixo, Pedro de Valdivia i els seus homes ho van tornar a intentar amb exit, esta vegada creuant el dur desert d´Atacama al 1541.

Desert Atacama



Aquests van formar les famoses encomiendes (Institucio colonial per la qual es concedia al colonitzador un grup de persones per a que treballessen per a ell a canvi de la seva proteccio i evangelitzacio). Aquest sistema de treball forçat explotava al nord de la poblacio.

Al sud, els Mapuches, es ressistien a aquesta institucio i van lluitar contra la colonitzacio europea per segles...

Familia Mapuche



Al 1920, el 75% de la poblacio rural chilena encara vivia dels latifundis!!!

En 1970, el socialista Salvador Allende, va oferir (ajudat per la Unitat Popular) un programa radical defensant la nacionalitzacio de l´industria i la expropiacio dels latifundis. Allende va començar institucionalitzant moltes empreses privades aixi com la redistribucio dels impostos.
Aixo no va impedir que el pais caigues en una forta crisis economica i els confrontaments al carrer siguessin molt frequents. Al 1972 el pais estava paralitzat degut a les vagues que rebien suport dels democrats cristians i el Partit Nacional.

Un cop militar al Juny del 1973 va fallar pero la oposicio va agafar força. El llavors relativament desconegut, General Augusto Pinochet , va declarar cop d´estat l´11 de Septembre del 1973 derrotant al gobern d´Allende. Aquest ultim es va suicidar despres de que els homes de Pinochet bombardegessin el palau de la Moneda. Milers de seguidors d´esquerra, sospitossos seguidors i simpatitzants van ser detinguts. Molts van ser portats a l´Estadi Nacional de Santiago on van sofrir tortures e inclus execucions. Centenars de milers de persones van ser exiliades.



El cop d´estat va instaurar una dictadura encapçada per Pinochet. Aquest va disolvre el Congres i va prohibir els partits d´esquerra, suspenent molts altres tambe.

La Caravana de la Muerte (nom que va rebre l´exercit de Chile a les mans de Pinochet) va matar a molts de politics i oponents. Milers de persones van ser "desaparegudes" durant els 17 anys que va durar el regim.




Augusto Pinochet deixa el carrec al 1990 y Aylwin es el primer president de la epoca nomenada Transicio. Aquesta epoca es basa en una nova politica nacional, en mantenir una estructura economica sostenible, en reduir els nivells de pobresa i en reconeixer les violacions dels drets humans que es van donar durant la dictadura.

Una protesta internacional va explotar al 1998 quan Pinochet va ser arrestat a Londres degut al seguiment del judge espanyol Baltzar Garzon sobre les morts i desaparicions de ciutatans espanyols despres del cop d´estat al 1973.



La cort Suprema va concluir amb que el dictador sofria de demencia i no estava en condicions de soportar un juici.

Va morir al 2006 quan contava amb 91 anys d´edat i, paradojicament, va morir el dia dels Drets Humans.

Des de llavors quatre han sigut els president que han gobernat Chile : Patricio Aylwin (1990-1994), Eduardo Frei (1994-2000), Ricardo Lagos (2000-2006) i la actual Primera Mandataria, Michelle Bachelet,(2006-2010).




Ruta : 2 Rapitenques Around the World arrivarem a Santiago i recorrerem el pais cap al sud... fins arrivar a les illes Chiloe. Despres creuarem a l´Argentina a l´altura de Bariloche per disfrutar de l´impresionant Patagonia (part chilena i part argentina). El desert d´Atacama (al nord de Chile) el visitarem un cop estessem al nord d´Argentina (es facilment accessible per alli) .



Sudamerica here we go!!!!!!!!!!!!!!!

Milers d´abraçades a tots

Vane i Eva

L´unio fa les forces

Nota: La despedida amb els nostres amics rapitencs (Xose i Juanju) la vam fer al sud de l'illa nord de Nova Zelanda, a Casttlecliff. Tots junts vam celebrar els Nadals... si, una mica adelantades, pero com aquest any no estirem a casa ho van voler fer en ells en un moment tan especial. Fins i tot vam tenir el tradicional Cagatio!!! Si, si! no ens va faltar de res!!
Abans de separar-mos tambe vam fer un trekking pel Parc Nacional de Tongariro. Aquest, es el parc mes antic de Nova Zelanda i 4 volcans encara actius es troben al centre d' aquest. Una despedida especial en uns amics, tambe molt especials per a nosaltres! Gracies als dos! Gracies per compartir aquest moment amb nosaltres!!!

L'UNIO DE LES FORCES



Ho havien aconseguit! La cara de satisfaccio de les dos nimfes iluminava la fosca nit. Riu que riu abrassant-se l'una a l'altra... ho hem fet!!!!!!! Siiiiiiiiii!!- cridaven.
Frodo va interrumpir aquest entusiasme per un moment: "Hi ha una cosa mes que hem de fer abans de partir".

Les dos nimfes i els reis del Trabucador es van mirar en cara de desconcert.

Frodo va continuar: - "Es tracta del koru. Aquest amulet que us vaig entregar simbolitza el moviment perpetu de l' espiral de la flor de la falguera platejada. Aquest ens ha ajudat a complir la nostra missio a aquestes terres, pero ara... a la seva terra s'ha de quedar. L' energia i magia d'aquest amulet s'ha de quedar on perteneix. Si aquest amulet cau en mans del bruixot Margallo es tornara maligne i destruira la vostra terra".



Nimfes: - "Y que hem de fer, on l'hem de deixar?"

Frodo: -" L' energia del koru s'ha de fondre al crater d'un dels volcans del parc nacional de Tongariro. Aquest parc es el mes antic de Nova Zelanda i conserva el moviment Maori. La seva magia estira fora de perill aqui."



I aixi Frodo i les dos nimfes dels ullals, acompanyades dels reis del Trabucador van anar en busca d'aquest volca.





El viatge va ser llarg... hores i hores de cami ... pero la recompensa va ser mes que grata. Un grandios i nevat volca s'apuntava a la llunyania.




L'hem trobat!!!!!!!!!!!!!!!!! Alli esta!!! Correm, correm !!! - cridaven tots!



El cansanci acumulat no va deixar que tots corressen rapidament en direccio del volca....



Una vegada alli, Frodo es va dirigir a les dos nimfes.

Frodo: " Es hora de despendre's del nostre estimat koru".

Una de les nimfes el va sostenir dolcament abans d'entregar-li a Frodo. La bondad i armonia que aquell amulet desprenia feia que fos dificil desfer-se d'ell.



Per un moment, les dos nimfes van dubtar d'aquella decissio.

Frodo: "No tenim molt de temps. Si el bruixot Margallo o un dels seus malignes follets ens descubreis estem perduts!"

Acte seguit, les nimfes van entregar el preciat koru a Frodo. Aquest va sostenir l'amulet per uns segons a la vora del volca al mateix temps que recitava: - " Forces de la natura... aqui us entrego aquest koru, simbol de la creacio y del moviment perpetu. Que la seva energia flueixqui a la seva terra, que la seva llum il.lumine els senders de la bondad com sempre ha fet. KI ORA!!!!!"

I al pronunciar aquestes paraules va deixar caure l' amulet...





la lava del volca va tardar decimes de segon en fondre l'amulet...


Nimfes: -"Ara si!!!!!!!!!!! Ho hem aconseguit!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Que la forca del koru envie aigua eterna a la nostra terra!!!!

I el moment final va arrivar, tots units van enviar les seves forces sobrenaturals per desfer el malefici del bruixot Margallo i fer arrivar el secret de l'aigua eterna.



Felicos i contents de la culminacio exitosa de la seva missio ho van celebrar amb son nadalenc a la platja salvatge de Castleclif.





"caga tió,
caga torró,
avellanes i mató,
si no cagues bé
et daré un cop de bastó.
caga tió!"






El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal .Aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem .


El riu va tornar a tindre vida. La fluidesa i forca de la seva aigua va alimentar el Delta per milers i milers d'anys. Els ciutadans del Delta van treballar les seves terres amb la felicitat i armonia que els caracteritza.

I amb aquestes paraules d' un poema de Sebastia Juan Arbo acavem aquest conte...que ens ha donat vida...que esperem haguesseu disfrutat...i que es un tribut al Delta i a la seva gent...aixi com un record de tot el que ha envoltat el nostre viatge per Novazelanda...amistat,naturalesa,il.lusio...Pura vida!!!







"La vida és plena de sentit, la vida
que avui s'ha despertat a l'horitzó;
la nit passada s'ha perdut un somni
i del somni ha nascut una cançó. "

Sebastia Juan Arbo( Cançó de vida,1932)





Gracies a tots per seguir aquest viatge, aquesta fantasia amb nosaltes!!!!!!!!!

Aqui teniu a tots els protagonistes d' aquesta versio del "Senyor de los anillos" a lo rapitenc:

Brian y la seva simpatia com a.... "El mag Paddy"


James el riall grunyit com a..... "El hobbit Frodo"


Xose y la seva energia com a.... "La princesa Salina"



Juanju i el seu "poc suc" com a ... "El princep Lligallo"


I natros... 2 Rapitenques around the world... Zipi i Zape... com a... "Les nimfes dels Ullals de Baltassar





Gracies a tots per compartir tan bon moments en aquest any tan especial per a nosaltres!



Auuuuuuuuuuuuuuuuuuuu mon anem a Sudamerica!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Primera parada: Chile

!!!!!!!!!!

Rotorua...El riu sagrat dels Deus Maoris

Nota:Amics!!!...com porteu la historia???Heu fet els deures??...ja sabeu que si no heu llegit el conte des del principi es dificil d'entendre tot el que estem contant...aixi que ara es el moment d' aprofitar este ratet lliure del que esteu disfrutant..per a retrocedir en el blog fins a l' inici de l' historia i posar-vos al dia...per que ja estem arribant al final...i seria una pena que vos quedesseu a mitjes...jajaja
Doncs be,estem a Rotorua...va ser alli on vam poder disfrutar de la meravellosa naturaleza que ens envoltava i...per fiii...vam trobar el moment per a segregar adrenaaaaaaaaalina...jajaja
Vam fer un trekking,vam dormir a la vora del llac,van embriagar-nos de l' oloreta del sofre volcanic i vam descendre un riu fent Rafting...
....el riu on els deus Maoris ens estaven esperant....



Ja sabien el lloc exacte,els anims estaven pels nuvols,l' energia carregada d' adrenalina...Les aigues braves del riu sagrat els estaven esperant...

Els Princeps del Trabucador,les Nimfes i Frodo....estaven preparats!!!
Uuuuuuuuuuuuuuuuuueeeeeeeeeeeeee!!!!



El Princep Lligallo controlava amb la seva majestuosa forca el bot...la situacio era perillosa,les aigues no donaven cap tregua als valents aventurers...s' havia d' anar el cura...en quasevol moment el bot podia fer un gir inesperat...i la tripulacio a l' aigua...





....els Princeps i les criatures de la natura no podien perdres...havien d' arribar tots junts al lloc sagrat...l' emocio estava al 100%



...un salt d' aigua de 10 m....

La princesa Salina estava asustada: -" Ahhhhhhhhhhhh...quina teemor...he tragat aiguaaaa...glu gluggggg!!!!"




El Princep Lligallo: " Salina,Salina estas be...donaaa tanca la boca aixi no t' entrara aigua....tu agarrat ben fort a la corda...confia en mi princesa Salina...tot esta controlat!!!"




I aixi va ser...com despres d' una bona sacsejada tots van superar la por i l' incertesa del moment...el princep Lligallo...era mooolt valent...i va saber controlar la situacio fins al final...i tots s' en van sortir sans de la dura proba a la que els havia presentat la naturalesa...



Estaven en el moment ,indicat en el lloc indicat, i eren les persones indicades per a presenta els honors als Deus Maoris.La sang reial del Delta estava a punt d' entrar en contacte amb la sang dels Deus Maoris...i el malefici es trencaria...i el Delta estaria fora de perill...


La Princesa Salina es va posar les seves millors gales..ella era la que havia de fer el discrus de presentacio de la seva Terra ide la seva gent...



La Deesa dels Maoris li va respondre amb unes altres paraules de gratitut pel fet de tenir als Princeps i als follets a les seves terres...



Era el momet esperat...Les Nimfes dels Ullals i Frodo estaven mots emocionats...atent al ritual que estaven precenciant...en el que dues Terres separades per milers de km de distancia s' estaven agermanant..sang amb sang...Delta de L' Ebre i Nova Zelanda s' estaven unint per a sempre...i per una bona causa...

Salvar el Delta de L' ebre...era la prioritat.



La ceremonia es va desenvolupar entre dances i cants ancestrals...els Deus Maoris eren poderosos...i la seva cultura Maori ens van voler presentar...







Les cares endimoniades dels Deus Maoris eren les que aquets utilitzaven per a espantar als poders del mal...i aquesta era l' unica manera en que els Princeps Salina i Lligallo podien aconseguir salvar el Delta...Imitant-los.




I la veritat es que ho van fer molt bee...tan be que el malefici es va evaporar...el Delta ja estava fora de perill...El malvat Bruixot Margallo dormiria per sempre mes...i les forces del mal s' enterrarien en la cova de la Serra del Monsia fins a l' eternitat...




...I tots van participar d' una gran festa de despedida...alegria i joia...uns per haver ajudat a salvar el Delta ...els altres per que tornaven a casa , amb la seva gent...a la seva Terra...per a viure sempre mes tranquils i no haverse de preocupar mai mes dels poders malingnes de la Magia Negra...




i tots es van despedir amb aquestes paraules...





!!!Kia ora Deus Maoris...vosaltres sempre tindreu un lloc al nostre cor...i al cor de tos Els Rapitencs!!!





La pau i L' equilibri tornava al Delta amb els Princeps i les Ninfes...tots junts ho havien aconseguit....




.........ara nomes ho havien de celebrar!!!
....continuara