Bolivia

Por la carretera….. por la carretera…… com diu Manu Chao seguim per la carretera per creuar al que va ser el penultim país de la nostra aventura… Bolivia!
Bolivia i els seus “bolivianitos”, que no ens referim nomes a la gent d´alli sino tambe a la seva moneda, es un país castigat per colonitzacions i guerres continues per alguns dels paisos colindants.
La colonitzacio española va tindre un rol molt important a la Bolivia d´avui , una Bolivia diferent marcada per les guerres i el pensament occidental:
“Espanya va conquistar, colonitzar y pendre les nostres riqueses i moltes de les nostres vides. Va deixar la seva llengua i religio aixi com els parametres del pensament occidental que , fusionats han donat resultat a la mestissa cultura nacional Bolivia d´avui en dia”.
Encara que l´espanyol es l´idioma oficial, encara es mantenen el quechua, el aymara i dialectes procedents del guaranti.



Es difícil trovar-se a un Boliviano que no mastegue fulles de coca. Les fulles de coca tenen mes de 5000 anys d´historia i s´utilitzen en el sentit sagrat, social i laboral. Aquesta fulla es part de la seva cultura.



Ja us seguirem explicant mes durant la nostra estancia a Bolivia perque es un tema molt actual degut a l´intencio de il.legalitzar-ho pel mon occidental.

La nostra ruta pel país va ser la seguent:
Degut a les plujes que hi havien a la zona selvática vam tenir que dirigir-mos cap al oest del país. Vam creuar d´Argentina per Villazon per anar al Salar d´Uyuni- Potosi- Sucre- La Paz- Sorata- i el llac Titicaca per on vam creuar al Peru.



Villazon es una ciutat fronteritza mes… com totes les que hem passat durant el viatge es normalment barato per comprar i els diners i comerç es l´unic atractiu d´aquestes ciutats. Te un intens moviment comercial amb la localitat argentina de La Quiaca, gran part de la qual es contrabando. Es comercialitza de tot… que ho carreguen a l´esquena i van creuant la frontera d´una part a l´altra (conegut com comerç formiga).


Alli ens vam quedar un parell de dies organitzant la ruta per Bolivia i els busos que teniem que agafar- el tren estaba tallat cap a Uyuni degut a les plujes aixi que l´unica opcio que ens quedaba era el nostre super amic l´autobús. I aquí ve on vam coneixer a la super parella que es va convertir en los nostres companys d´aventures….. el Tiku i l´Anna!!!



Com els vam coneixer va ser molt curios…. Ells son una parella de Girona que volien viatjar 6 mesos per Sudamerica. Mentres planejaven el seu viatge desde casa anaven llegint diaris de viatgers… i seguien el nostre blog de les 2rapitenques (los fans jajaja). Un dia ens van escriure dient que havien començat el seu viatge i que estaven a Argentina i que estaría guay coneixens… aixi que despres d´uns quants de correus electronics allí els teniem!!!
Tiku i Anna formen part d´una banda de percussio a Girona anomenada Bloc Quilombo. Es una banda de tambors enfocada al mestissatge de cultures i races.
Com ells diuen , el ritme frenetic impres en el seu espectacle, converteix totes les seves actuacions en festa i bogeria.
Entreu a veure la seva pagina aquí: http://www.blocquilombo.org/cat/blocquilombo.php
I si teniu l´oportunitat aneu a veure una de les seves actuacions!!! Increible en directe!



La conexio entre els 4 va ser una autentica fusio i vam decidir seguir viatjant junts per Bolivia….
Aixi que les 2 rapis, Tiku, Anna i Pablito (el music argenti que ja us hem presentat anteriroment que Eva va coneixer a Capilla del Monte) vam empendre rumbo al increíble Salar d´Uyuni.




Bueno vam tardar-hi dos dies en arrivar perque les carreteres estaven tallades i quan anavem a creuar el pont es va derrumbar!!! si si com ho sentiu! Aixi que vam tindre que esperar a l´altre costat del riu, passar la nit al bus i al dia seguent creuar caminant al poble mes proper on vam tenir que esperar un altre autobus pa anar a Uyuni...





L´energia que despren l´espill de sal mes gran del mon es espectacular. Es un lloc magic on la terra es confos amb el cel.




Aquesta superficie de sal te mes de 12.000 km2 de superficie i es trova prop de la ciutat de Uyuni. La Pachamama (o mare terra) et sorpren amb la creacio d´aquest paissatge de belleza i soletat blanca.




La fina capa d´aigua que banya la sal crea un reflect amb el cel que es dificl diferenciar el cel de la terra.







La sensacio es espectacular…. Es com si estesses al cel…. Mires on mires no s´acaba mai… com si estesses flotant…. Una autentica maravilla de la naturalesa.




Pero els voltants d´Uyuni no es nomes el salar i el seu hotel de sal, si no que pots fer tota una ruta on visites desert, lagunes, volcans…. La super pandilla acompanyats per Miguel, un xic d´Ecuador que es va acoplar rapidissim a nosaltres!






Fa mes de 40.00 anys era un llag…. Quan el llag es va secar va deixar dos llags petis i dos grans deserts de sal, sent el mes gran el d´Uyuni. S´estima que el Salar te mes de 10 billons de tonelades de sal.




Una vegada passes el salar entres a la Reserva Nacional Eduardo Avaroa.



La laguna Verde es una llaguna amb les aigues de tonalitat verdosa que esta a la frontera amb Xile a peus del volca Licancabur.


El seu color verdos es deu als sediments minerals del cobre.






La laguna Colorada es una llaguna amb aigues de una mica enrogides degut tambe als minerals a les seves aigues. En aquesta llaguna viuen flamencos! Es increible que viguen aqui per l´altura a la que estan i les temperatures tan baixes. L´escena que creen els flamencs a la llaguna es espectacular... com la del nostre Delta!!





Fent lo flamenco.... que que no ho fem be o que? :-)



Fins i tot un cementeri de trens vam anar a visitar jajajaja







I aigues termals!




I molt curiosa va ser la "Ciutat de la Pedra"... si al mig de tot aquest paissatge desertic de cop, unes pedres que capritxosament han agafat formes artistiques i gegants .... com si un escultor les hagues pulit...






I d´aquí marxem cap a Potosi… no us pergueu les mines d´aquesta ciutat...super interessants!! I lo que vam patir a n´estes altures… uff.. com bufavem… jajaja

Una abraçada enorme a tots



Vane i Eva