Santiago de Chile

Ja estem a Sudamerica!!!!! Ueeeeeeeeeeeeeee

Despres de tants de mesos de viatge encara no haviem xafat un pais hispano parlante!! Pero que be que ens sona el : Buenos dias, en que puedo ayudarles? jajajaja

El dia que vam arrivar a Santiago va resultar ser festa nacional ... aixi que tot estava tancat! Vam buscar hostal i vam decidir descansar el "jetlag" que portavem despres de tantes hores d´avio desde Nova Zelanda. Pero bueno.. .aixo de descansar va ser imaginari!! Nomes arrivar a l´hostal (el Che Lagarto) vam coneixer als que van passar a ser els nostres companys de viatge per als seguents dies! Vaya colla internacional que vam fer!!!

Pedro el valencia (Pedro o Paco pals amics!), Debora la brasilenya, Sandra la barcelonesa, Fran el paraguaio, Javier el colombia (l´home calculadora), Agus l´argentina (la recepcionista), Maryline i Jaime (parella chileno- francesa que viu a Francia), Conor l´irlandes, James (Frodo pals que heu seguit el blog) i com no... natros!!! (Zipi i Zape).

Van ser dies intensos de visites pel dia i sopars i sortides de marxa per la nit ... una simbiosis de cultura al Che Lagarto no ningu descansava !!!! Tots en colla amunt i avall!!!



En aquest dies vam visitar Santiago de Chile, Viña del Mar i Valparaiso.

Santiago, a primera impresio, pareix una ciutat espanyola fa 50 anys... es com estar a Madrid pero darrera en el temps...l´arquitectura aixi com la gent, les costums, els kiosks, la fruita al carrer...






La majoria dels viatgers no estan a Santiago mes de 2 dies. A primera vista no te per a veure mes que alguns museus, un cerro (montanyeta on te la vista de tota la ciutat) i un parell de barris mes interesants a nivell turistic. No obstant aixo, Santiago recompensa al viatger pacient. La capital chilena te centenars de racons per perdre´s aixi com una gent encantadora.

Nosaltres vam visitar tot el centre amb la seva famosa Casa de la Moneda (on va ser el cop d´estat al 1973).



Vam pujar al Cerro Santa Lucia, vam passetjar pels seus carrers i vam disfrutar del seu menjar i la seva gent.



Al seu colorit barri de Bellavista pots estar-hi hores i hores passejant aixi com visitant una de les cases de Pablo Neruda (hem de dir que Pablo Neruda tenia 3 cases a Chile , La Chascona (Santiago), La Sebastiana (Valparaiso) i Isla Negra (Isla Negra).



Bellavista era un barri d´aristocrats i catolics pero als 90 va passar a convertir-se en un barri vanguardista meca de l´artesania, gastronomia aixi com tambe la marxa nocturna.





Un barri ple de cultura, art i vida que ens va fascinar!!






Un dels dies a Santiago vam anar a visitar Viña del Mar i Valparaiso.

Viña del mar es una ciutat a 120Km Chile que perteneix a la regio de Valparaiso. Es coneguda com la "capital turistica" i es que es una metropolis feta per al turista plena de grans hotels i restaurants prop de la seva llarga i estreta platja. La ciutat, plena de grans edificis i gratacels et pot recordar a qualsevol zona turistica boom d´Espanya als 80 tals com Benidorm, Salou, etc... aixi que, des de el nostre punt de vista, no massa atractiu!!!

No obstant aixo, el fet d´anar amb tota la colla no va deixar de traure´ns el somriure en cap moment...



Apartat de la platja i gratacels vam visitar un dels seus parcs amb el palau...



Despres de dinar vam marxar cap a Valparaiso. Una tarde plena de colors i costeres que acaben al mar... al seu port pesquer, principal activitat de Valparaiso.





Vam passejar pels seus carrerons, vam parlar amb la seva gent... i vam anar passar per La Sebastiana (casa de Pablo Neruda alli).



Les seves cases de colors i les seves costeres donen sentit a aquest raconet del mon on poesia esta escrita pels carrers.





Un dia complet que va acabar en un bon sopar i unes bones rises!! Potser el Pisco (beguda tipica de Chile) va tenir algo que veure....





L´ultima nit a la capital chilena vam anar a un concert acustic del trovador chile Francisco Villa.



Aquest cantautor chile, es reconegut com un dels trovadors mes notables del seu pais i ha desenvolupat una labor musical lligada especialment amb el mon cultural, universitari i a les organitzacions politiques i medis de comunicacio alternatius.

La seva musica es de gran fortalesa conceptual i a la vegada poetica on la guitarra determina una atmosfera unica.

Francisco Villa perteneix al Movimento de la Generacion 80 (G-80). Aquest moviment esta format per persones de diferents posicions ideologiques i politiques als anys 80 van participar activament a la lluita contra la dictadura.

Aquesta generacio es va caracteritzar per una profunda radicalitat i compromis democratic i va tenir una participacio decisiva a la derrota de la dictadura.´Si voleu mes informacio sobre aquest moviment entreu a la seva pagina web: http://www.generacion80.cl/index.php


El public d´aquella nit estava replet de persones que es van emocionar en cadascuna de les cançons d´aquest trovador que en la forza de la seva veu i lenergia de la seva guitarra va fer recordar a mes d´un aquells terribles moments de la dictadura.



Escolteu aqui la lletra i musica de la canço "Mi generacion":

http://www.youtube.com/watch?v=KfXGWa9l0aM



Nosaltres ens quedem amb aquesta, "Mi derecho a soñar"... perque d´alguna manera us volem transmitir el desitj de sempre seguiu somiant... com nosaltres estem vivint el nostre somni...

Yo no quiero entregarme sin dar dura batalla
Yo lo que quiero es aventurar ir donde vayan
Aquellos que siempre han sabido bregar y no descansan
Aquellos que hoy día escasean y dan luz de esperanza
Yo no pretendo dejarme arrastrar por la corriente
Yo lo que quiero es ser digno y llevar alta mi frente
Fijarme un camino distinto, buscar mis alamedas
Dejar testimonio por los que no están y los que quedan

Y en tanto me anime un soplo de aire
Y en tanto me quede amor que entregar
Y en tanto me habite una gota de sangre
Yo defenderé mi derecho a soñar

Yo me resisto a tener que cantar lo conveniente
Yo no he venido a esconder la verdad la de mi gente
Aquella que se ha mantenido leal y aguarda el alba
Aquella que vuelo a su vida le da y no vende el alma
Yo no pretendo sumarme al festín y al despilfarro
Yo no ando en busca ni quiero servir a un Dios de barro
Yo no renuncio y me quedo a intentar mejores tiempos
Aunque me arriesgue a perder mi lugar entre los cuerdos

Escolteu-la aqui:

http://www.youtube.com/watch?v=qKefwzuxq_o&feature=related

I aixi vam tots deixar Santiago... uns van continuar viatjant... cap a Bolivia, Argentina, etc... els altres van tornar a casa (Brasil, França, Paraguay..) i nosaltres vam continuar cap al sud de Chile...




"El parais no es un lloc, sino unes condicions i persones que fan que et sentigues dins d´ell".

Gracies a tota la super colla per compartir aquesta experiencia chilena amb nosaltres. Esperem que mai deixesseu de sommiar!!!

Per veure mes fotos de la nostra estancia a Santiago entreu aqui... disfruteu!!!

http://www.flickr.com/photos/29210326@N07/?saved=1




Vane i Eva