Battambang

La prncia de Battambang es principalment coneguda per gaudir d'unes terres molt fertils. Tot el que es planta sembla donar una molt bona produccio. L'arros es la principal plantacio, per aixo aquesta zona es coneguda com el plat d'arros de Cambodja ("Rice Bowl of Cambodia"), ja que nomes en la produccio d'aquesta provincia es podria alimentar tot el pais. Ademes l'arros d'aqui es el de millor qualitat. Pero apart d'arros tambe es poden veure plantacions de panis, llegums, taronjes i sesamo.
Natros vam decidir visitar els voltants Battambang en moto.... aixi que de mati mañanita ens vam aixecar i de tour en la moto!!



La ruta va comencar per Phnom Sampeu, una petita montaña que els locals diuen q te forma de vaixell i aixi es coneguda, com la "ship mountain".



Tens que muntar una enorme costera per arribar a la cim on hi ha un temple budista i algunes grutes per explorar. Quina suada!!!! Entre la costereta i la calor que feia!! uff!!! Teniem que anar parant pa controlar- mos la menopausia! jajajaja
Aixo si... va valdre la pena... Lo mes bonic es la vista desde dalt i la tranquilitat que es respira... envoltada d'immensos camps verds ... i d'un silenci espectacular..



Despres de disfrutar del paissatje i recuperar-mos de la calor vam anar amb el nostre guia a visitar una de les grutes. Ell ens va explicar que estes eren utilitzades per la Khmer Rouge per assassinar a la gent. Els portaven alli i els tiraven de dalt a baix de la gruta; si no morien de la caiguda acabaven de fer-ho alli mateix perque estaven ferits i molt debils per sortir-se'n. Alli eren amuntonades centenars de persones... la veritat es que quan t'ho conten estant alli fica els pels de gallina!



Ell ens va contar que tenia 13 anys quan la Khmer Rouge va invadir Cambodja. Va ser separat de tota la seva familia i va ser enviat a treballar al camp. Treballava 12 hores al dia i nomes els ho donaven de menjar una vegada al dia...un bol ple d'aigua en poquets grans d'arros.... Passaven gana i estaven molt cansats. Va veure morir a dos germans petits...un de gana i malnutricio i un altre que es va posar malalt. Khmer Rouge va treure medicaments del pais aixi que els hospitals poc podien fer ja que no tenien ni les facilitats ni el material necessari per tractar a la gent.

Un regim que va durar 4 anys i que va fer molt de mal a aquest petit pais.
Ell es considera afortunat d'haver sobreviscut (un terci de la poblacio va morir durant aquest 4 anys) i mira cap endavant amb un aire d'esperansa encara que una mica frustrat per la progressio... ens contava que la recuperacio del pais esta sent molt lenta i que molta gent havia optat per comensar una vida fora de Cambodja.
Ell, arraigat a la seva terra, ha refet la seva vida a Battambang pero no dubta ni un segon al dir que si Khmer Rouge o algun regim similar tornes a Cambodja ell aquesta vegada fugiria del pais, no volia tornar a passar per una experiencia tan cruel mai mes.
La veritat es que quan algu que ho ha viscut en primera persona t'ho conta t'impacta molt... si que haviem llegit llibres i articles sobre aquesta tragedia e inclus visitat museus i els camps de matanza pero que t'ho conte algu que ho ha sofrit a la seva pell impressiona.

Una persona molt positiva en una mirada una mica entre trista i bohemia que nomes vol mirar cap al futur.


La baixada de la montañeta va ser molt mes facil :-) relaxada i contemplant les diferents figures de Budha i stupes que hi han pels voltants.



Despres d'aqui vam agafar la motet i en busca del temple Phnom Banan vam anar. S'ha de dir que el que mes vam disfrutar va ser el cami.... uns camins infinits entre els gigantescs camps d'arros... passant per petits poblats i veient a la gent local treballant al camp...
Cambodja te uns paissatjes i un cel espectacular!! Nomes que agafar una moto i voltar i perdre't per qualsevol indret val la pena!!






Phnom Banan es un temple situat a 25Km de la ciutat Battambang. Per arrivar-hi s'han de muntar casi 400 escales!! mes escales!!! Fot-li!!! jajajaja
Dalt pots apreciar les vistes aixi com les ruines del temple.





En una miqueta ja de gana de tant de pujar escales vam parar a dinar a un dels petits poblats per despres anar a agafar el "tren de Bambu". Se diu el tren de Bambu perque els vagons estan fets d'aquest material... es un trenet que va pel mig dels camps i et porta als poblats del voltant. L'experiencia va estar be pero no veigues quin mal lo cul!!!!! Allo pegava unes sostracades!!



Ja despres, en lo cul escaldat, mon vam tornar cap a la ciutat...







Aqui teniu mes fotets de Battambang!!!! Copieu i pegue el link de baix:

http://www.flickr.com/photos/26501406@N05/?saved=1