La Nostra Missió

2Rapitenques Around The World és el projecte amb el qual volem cumplir el nostre somni de viatjar al voltant del món. Tenim el propósit de descobrir altres cultures i apropar-les al poble rapitenc. La nostra filosofia és aprendre de tot allò que ens trobarem i a la vegada compartir la nostra idiosincràsia. Creiem firmement que és necessari viatjar amb una actitud oberta, amb toleráncia i solidaritat per a culminar el nostre objectiu. (Vane ¡ Eva)


martes, 10 de junio de 2008

Serachaur:l' experiencia de viure dos dies amb una familia nepali

La nostra aventura va comensar a primera del mati quan vam anar a casa del Kaji a esmorzar i despres els tres vam marxar amb autobus cap a la montanya,a una hora de Pokhara , per a passar tres dies a casa d' una familia nepali a la petita villa de Serachaur.

Vam arribar al poblet al migdia i ens vam presentar a la familia que ens afillava.En aquesta casa viuen la mare,el pare,dos fills varons i la dona d' un d' ells( i es que aqui les dones quan es casen marxen a viure amb la familia del marit
La casa tipica nepali consisteix amb una modesta sala principal on hi dormen tots junts,un porxo al costat del qual hi ha la cuina.

La majoria de les cases gaudeixen d' un estable on tenen als animals:cabres,bufals,pollets,una gallina i un gall que tenia molta mala llet!!!( fins i tot ens haviem de defensar en un pal i una de les vegades va aconseguir picotejar)
En funcio de les terres que tingue la familia hi han dones que treballen al camp o es dediquen a les feines domestiques.Els homes la majoria son pagesos i tambe se'n cuiden dels animals,pero es curios com alguns d' ells es dediquen a la costura,confeccionant roba per a la seva familia o per a vendre-la.Aixo fa que no sigue extrany veure en moltes cases una maquina de cusir.
Durant la nostra estancia a Sorachaur hem pogut visitar l' escola ,jugar amb els nens,visitar un moli d' arros aixi com esponsoritzar un equip de futbol format per nens de la poblacio.
La nostra visita a l' escola va ser per a ells una grata sorpresa!!!Quan ens van veure arribar va ser tota una revolucio,tots ens volien ensenyar les respectives aules,la biblioteca,...
Vam acavar tots cantant i ballant les seves i les " nostres " cansons.
Per la tarde, jugar amb els nens tambe va ser molt divertit.Vam jugar a jocs tradicionals nostres com la gallineta cega,la cadeneta,el mocadoret...els quals ells tambe coneixien,tot tenint regles i noms diferents.
Tambe hem tingut " l' oportunitat" de presenciar la matansa del " perillos gall " que tenien a la casa,que va ser l' acompanyament del Dhal-bat de l' ultima nit.

Ens n' hem endut un molt bon record d'aquest poble i la seva gent, i per supost d' haver pogut contribuir a que els nens de la villa gaudeixin de dues pilotes de futbol.Si haguesseu vist als nens,quina organitzacio!!!fins i tot ens van fer firmar un contracte on tres d' ells tenien respectius carregs,un el president,un altre el tresorer i fins i tot el contable!!!jajaja!!!Molt bons!!!
Gracies Serachaur!!! Gracies familia Pariyar!!!

Per a poder disfrutar de mes fotos d' aquest autentica i entranyable aventura entreu aqui!!!!

http://www.flickr.com/photos/27523343@N06/?saved=1


1 comentario:

Manu dijo...

Hola rapitenques, ahir me'n vaig asabentar de la existéncia de la vostra pàgina web i avui la visito.

N'encanta la vostra idea i la mentalitat amb la qual la afronteu. Jo no sòc rapitenc però visc a la vostra ciutat fa uns anys.

Conec alguns dels països que visiteu. Com que aniré visitant-vos us puc fer algun comentari d'ells. De tota manera cadascú té el seu viatge personal e intrasferible.

Espero que quan torneu a La Ràpita pogueu explicar més coses sobre el vostre viatge.

Procuraré escriure en cada entrada del blog; jo també faig blog quan viatjo i sé que fa il-lussió.

Una abraçada

Manu