La Nostra Missió

2Rapitenques Around The World és el projecte amb el qual volem cumplir el nostre somni de viatjar al voltant del món. Tenim el propósit de descobrir altres cultures i apropar-les al poble rapitenc. La nostra filosofia és aprendre de tot allò que ens trobarem i a la vegada compartir la nostra idiosincràsia. Creiem firmement que és necessari viatjar amb una actitud oberta, amb toleráncia i solidaritat per a culminar el nostre objectiu. (Vane ¡ Eva)


viernes, 3 de abril de 2009

El Chalten,la capital nacional del trekking



El Chaltén, que amb idioma Tehuelche vol dir montanya que fumeja o volca...va ser un desti molt i molt important per a nosaltres.Va marcar un abans i un despres dins del nostre viatge per terres argentines.I ja vos explicarem el perque...





I la nostra arribada no va tenir tampoc cap desperdici....



....la ruta 40 ens havia atrapat durant dos dies,els nostres ulls nomes havien pogut disfrutar de la planura immensa que dibuixa el desert patagonic,mirant atraves de la finestra del bus nomes veiem la soletat reflexada en aquell arid paisatge....el dia caia amb una posta de sol magica.....



la carreterra ja esfaltada ,tota una linia continua que finalitzava en un horitzo....i alli al fons comensavem a divisar el que ens va impactar a tots...El Parc Nacional dels Glaciars.



El Chalten ,ubicat al Departament Lago Argentino,marge nord amb el Llac Videma,en la confluencia entre dos rius de las Vueltas i Fitz Roy,a l' area de la Reserva Nacional Zona de Videma dels Parc Nacional dels Glaciars.






Un paratge en el que es combina la magia dels glaciars,llacunes amagades,pics,boscos...i en destaquen per supost la magnetica presencia del Fitz Roy.
La silueta del seu cim es inconfundible aixi com imponent,i sempre esta acompanyada d' un nuvol fet que va desenvocar amb el nom que els aborigens van acavar donantli al poble,El Chalten.











El Chalten es un poblet molt petit amb uns 20 anys de vida.Quatre carrers on la majoria de negocis estan enfocats cap al turisme.Botigues de roba esportiva,guies de trekkings,restaurants,bars,hospedatges...la vida d' un poble envolt a una meravella de la naturalesa.





Una curiositat va ser trobar-nos amb una cafeteria regentada per uns catalans i com no...es podia dir d' una altra forma que ...La Senyera...vam fer un caferet!!!jajaja







Tota aquest moviment socio-economic ha fet que aquest petit i jove poble de la Patagonia sigue declarat com a la Capital Nacional del Trekking.




AAAAACLI/ltijR4fvzWU/s1600-h/n619021938_1375635_785.jpg">

a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYAZZWtgTMRXz3I5DK7pDh5Txyx-IPo_spZf5r6HqvCTCsYkpkr6s_YkWjznj_jZU8eL5Z0WTfM0TvNHXmM0OKmBe8MwlxCvOj_NTUqg_Vy-fNFuAceynxGHqGLbBu707JS86bm61whiY/s1600-h/n619021938_1375633_155.jpg">






La majoria d' excursions parteixen del mateix poblet,no cal ser un experte montanyista per a recorrer tots els circuits que estan especificats en un mapa que donen a l' oficina de turisme.





I aixi ho vam fer nosaltres,sense desperdiciar ni un segon en aquell precios paratge,tots els matins ens llevavem per a recorrer algun dels circuits preestablerts ,que ens va permetre descobrir els raconets mes preciosos i els cims mes impresionant de la zona.






En el nostre primer dia de trekking vam decidir atacar la ruta que ens portaria a explorar el Llac i Cerro Torre.En un mati on el vent es va despertar amb nosaltres,motxilla al coll amb algunes provisions i a caminar....



Pel cami ens vam trobar amb uns germans escocesos amb els que vam compartir tot el trajecte.I quina meravella!!!...despres de comensar a caminar des del mateix poble,vam creuar una part una mica mes arida que de cop es va convertir en un bosc encantat per a finalitzar el recorregut primer en un mirador i despres als mateixos peus de llac Torre i per supost alli estava el Cerro Torre...pedasso montanya.




Aquell intens dia de caminata ens va deixar un bon sabor de boca...que continuaria per la nit amb lo que seria un encontre molt i molt especial per a nosaltres...en arribar al refugi vam coneixer a una persona...que marcara el nostre viatge,una amiga,una sant isidrense que mos obriria les portes de casa seva,dels seus amics i de la cultura argentina....ella es Graciela.





I es que diuen que dios los cria i ellos se juntan...i aixi vas ser...juntament amb la Desire ,una altra noia portenya,la Graciela ,el James , les dos Rapitenques i uns nois que treballaven per la zona...fam crear un grupet molt i molt divertit.








Vam continuar uns dies intensos de trekkings,asados,rises,xarles,confesions,vam crear un clima molt calid amb una gent amb la que ens vam sertir com a casa.









Les rutes van continuar,un altre dia de caminata ens esperava aquesta vegada per a probar per primera vegada l' escalada en gel.Quina emocioo!!!






Uuuuuuuuuueee!!!La que havia de ser una trepidant aventura travessant el glaciar i clavant el piolets a les fonts de gel...va acavar nomes en temptativa degut al mal temps.Aixi que amb l' expedicio suspesa vam haver de buscar un pla alternatiu que va portar-nos a descobrir aquesta vegada,el Llac Madre e Hija i el gran i apoteosic Fitz Roy amb la Llacuna de los Tres.











Uuuuuueeeeeeeee!!!!









I no va ser cap broma de caminata,unes 10 hores!!!No siento las piernas....aaaaaaaaaahhhhhhhhh!!!!jajaja





Les agulles granitiques del Cerro Torre i Fitz Roycomposen el mes imponent i espectacular panorama de la zona,aixi com els respectius llacs que l' acompanyen.




Uns dies en que la magia de la naturalesa i de les persones amb les que vam coincidir van fer que la nostra estada a el Chalten marques un abans i un despres en la nostra passada per Argentina.


Glaciar de Piedras Blancas.







Alli va ser on vam coneixer a la Graciela,Gra,Grachu,amigaaaaa....aquesta jove argentina que regala i rebossa energia, la qual s' ha interessat per lo nostre,per saber de la nostra cultura, a la vegada que ens ha transmes molta informacio sobre les costums i l' estil de vida del seu pais.

A ella,la que ens ha acollit a casa seva,i ens ha demostrat que lo important de les persones es compartir,un somriure i un afecte que li enviem a la nostra amigaaaaaaaaa Graciela!!!

Una rapitenca de cor i portenya de sang!!!jajaja





una Boluda que 2rapitenquesaround the world no oblidarem mai!!!jajajaja





Fins a la proxima aventura amics!!!!





Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuueeeeeeeeeeee!!!

1 comentario:

Manu dijo...

M'encanta aquest blog! Per qué no torneu a fer la volta al mòn?