Els Cinc Guerrers de Ton Sai

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Kavafis

Per n' estes contrades remotes,per les senderes d' aquest mon tan gran,estan viatjant molts guerrers que en busca d' aventures van!!!
Aquesta entrada la dedico als "Cinc guerrers de Ton Sai",que el desti va voler reunir-nos en auqesta petita peninsula de Railay ,costa oest de Tailandia ,a la provincia de Kravi.



Primer que res fare els honors de presentar-los als protagonistes d' aquesta aventura,cadascun amb la seva personalitat va crear un personatge fantastic,aqui estan:

Aqui esta Diana,de Madrid,pura sensillesa i tranquilitat,trepava i encadenava les vies amb astucia i serenitat...veure-la escalar era una joia...mai en tenia prou!!!
Una bona companya d' aventures,amb moltes inquietuds i pensaments que li agradava compartir amb la resta...bones xarrades ens vam pegar!!!
Diana....com a ...."La gata Cantinflas"



Tambe tenim al Hector,un malaguenyo com muxo arte i amb un sentit de l' humor brutal.Una persona que sap el que es lluitar a la vida i aixi ho demostra quna esta escalant!!!Professor a l' aula i fora d' ella,a tots nosaltres moltes llisons ens va donar...Venga pa arriba!!!El miedo a la basura!!!...pura didactica!!!jajaja
Gracies a ell hem apres moltes coses d' escalar,llegir les vies,ser coherent i sobretot pensar amb el que estas fent...un escalador intrepid i intel.ligent!!!

Hector..."El maestro"...malaguenyo 100%!!!


...i pel darrera..senyores i senyors esta l' Inyaki..."que soc de Barcelona i em moro de calor!!!"jajaja
La Historia amb l' Inyaki es bona de veritat...el vaig coneixer fara tres mesos al Nepal,a Khatmandu.Mireu si es menut aquest mon que despres d' aquest temps ens hem tornat a trobar...ell l' escala ha descobert a Ton Sai!!!
Cada gota de suor que despren quan escala es forsa de voluntat,tosut i amb fortalesa ho puja tot...lo que le echen!!!jajaja

Inyaki..."El abuelo"...jajaja

...despres esta la Gemma,a la que ja vos he presentat...ella ja havia provat lo de l' escalada i esta emocionada amb el fet de trbar-nos alla..per a ella Ton Sai era un lloc molt especial,ja per molts anys havia tingut una foto penjada a la seva habitacio.En aquest sortia un noi escalant en una platja paridisiaca...amics!!!Era Ton Sai...aixi que ara la de la foto era mateixa...el somni s' havia convertit en realitat!!!

aqui esta " La gemmi...dos"jajaja



i per ultim m' autopresento..Eva,Rapitenca d' esperit i rondallera del mundo mundial...feia molt anys que no escalava...penjar-me de la paret una altra vegada a sigut bruuuuuuuuuuuutal!!!He sigut un pardalet per tres dies...he volta de cos i de ment...m' he deixat portar ,per la magia de les 5 persones que a Ton Sai hem compartit els dies rient i escalant.


Eva..." PaTaKa ToMaTa"...jajaja




Posar-te els peus de gat i empolvar-te les mans de magnesi es tot un ritual...pero comensar a escalar la via i veure aquell paisatge natural alli davant....buuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaa...
........no tinc paraules per a descriure les mils sensacions que vaig tenir enganxada a la roca...cara a cara...cada pas va ser un triomf...una satisfacio brutal!!!





Pero no nomes vam compartir escalada...tambe van haver esmorzars,sopars,postes de sol...cervesetes i molta fruita...Diana dale a la pinya i al mangoooooooooo!!!jajaja...i la gemma com sels m' enjava...buenooooooooo!!!

Tambe hem visitat la zona,una peninsula que et regala unes vistes que no he vist en altre lloc de Tailandia...de veritat que impresiona...els penyascos grotescos ,platges,un llac,jungla..La peninsula de Railay!!!
A part d 'escalar tambe vam tenir un dia de Kaiak...jajaja...cantando por solea palada a palada ens vam recorrer la peninsula pel mar.


...amb aquestes paraules els dono les gracies..a la Diana,Hector,Inyaki i Gemma...i que l' energia brille i rebosi sempre dins la vostra anima...com ho va fer a Ton Sai!!!



Pero com a bons guerrers els cinc que alli estavem teniem la nostra propia batalla a seguir....aixi que jo els vaig haver de deixar...tot continuant la meva Itaca...que prou mogudeta va estar!!!Vaig tenir algun despiste que vaig haver de rectificar...pero una guerrarra rapitenca davant dels problemes no es pot agoviar....finalment el viatge a Bangkok va acavar amb un bon resultat.



A Bangkok...una au de pas...cinc hores vaig estar...despres a Singapur...vooolaaant!!!