Queenstown i El Mag Paddy

Nota: Paddys es com son reconeguts mundialment els ciutadans d' Irlanda.Aquest diminutiu prove de Saint Patrick,patro d' aquesta terra on la pluja i l' aigua en son abundants.Aquest pais ens va acollir en algun moment de la nostra vida.La seva capital Dublin va ser casa nostra i alli vam fer molts bons amics.Entre el quals ens estan acompanyant en aquest viatge.James el nostre amic Frodo, el Hobby ,i Brian el Mag Paddy.
Hem volgut simbolitzar al Mag Paddy amb aquest petit personatge,Leprechaun...un petit gnom verd de la bona sort...ell sera el que ens desvelara el secret de l' aigua eterna...a Brian volem donar-li les gracies per la seva visita i pels bons moment que tots junts vam passar.

...i el conte continua aixi...


Sobre les vores del llac Wakatipu es fortifica la ciutat de Queesntown.Les seves montanyes i prats verds,son els que fan que la gent local visqui embriagada de pura naturaleza,moltes dosis d' aire pur i serenitat ...son un perfecte amagatall...






Frodo i les dues Nimfes dels Ullals van continuar la seva creuada cap al seu nou desti...aquesta vegada havien de trobar l ' amagatall del poderos Mag Paddy...Queenstown n' era la regio...alli l' havien de buscar.







En aquesta terra central ,de l' illa del sud del pais, les nimfes van escoltar atentament les paraules del seu amic Frodo:








Frodo els va dir:

-"En aquestes terres replertes d' aigua..es troba el Gran Mag Paddy.Aquest es un esperit Celta,que habita els jardins que envolten el llac de Queenstown...ell, va ser escollit pels Maoris per a ser el guardia de les aigues sagrades d' aquesta terra...durant mes de dos milions d' anys ha estat el que ha lliutat contra els poders del mal i el que ha preservat la terra de Nova Zelanda dels maleficis dels bruixots que l' han volgut destruir.Paddy el Mag sera el que ens ha d'obrir la porta per a esbrinar el cami que hem de seguir per trencar el malefici de la sequerra que asotja a la vostra Terra"






Les criatures dels Ullas van mirar al seu voltant contemplant aquell meravellos paisatge i van sentir un esclafred...estaven ben aprop de la proba que les portaria a descobrir el secret de l' aigua eterna...al Mag Paddy havien de trobar.



Com si es tractes d' un miratge,entre el reflexe del sol i l' aigua del llac...les dues nimfes van veure aquella cara magica...el Mag Paddy les estava vigilant.




Pero l' elegancia de les montanyes de Quenstown les va acaronar i contemplant aquell bell paisatge les petites nimfes els ulls van tancar...una nit fosca i estrellada les va atrapar....estaven cansades havia sigut un viatge molt llarg...
...bona nit ninfes dels Ullas!!!




El dia es va despertar a la ciutat de Queentown...les Ninfes van despertar-se amb la magica fragancia de les roses blanques .Nome obrir els ulls al nou dia van sentir el poder de la llum del sol...que els va revelar el que havien de fer ...








En un indret de la petita vila hi habia uns carruatges magics...aquests les portarien a explorar els recondits llocs que envoltaven el llac Wakatipu..i trobar l' amagatall secret de Paddy ,el Mag...





...Frodo les acompampanyaria en tot moment..ell seria l' intermediari entre el magic savi i les criatures dels Ullals.

Les bicicletes voladores les estaven esperant... les seves rodes amb ales serien el vehicle adequat per sobrevolar tot el llac...




...amb aquesta vista de muixonet el cau de Paddy el Mag podrien trobar.




Volaven i volaven ...les nimfes controlaven aquell petit aparell extraordinari...amb un lleu parpadeig controlaven el rumb de la bicivoladora pel cel blau..
..un obrir i tancar d' ulls les movia cap a la dreta...si ho feien dues vegades era perque a l' esquerra volien anar...si es fregaven el nas la bicivoladora aterrava..i si es tocaven l' orella es podien tornar a enlairar...

Bicivoladores i Nimfes...amb les seves ales blanques tot el llac de Queenstown van sobrevolar...



Les corrents de vent eren molt fortes...les Nimfes van haver d' esforsar-se molt..era molt perillos...si queien en les aigues profundes i blaves del llac...les seves ales es mullarien i ja mai mes podrien volar...havien d' anar molt en compte...aquesta missio havien de finalitzar...era molt important per a elles ...
...al seu poble no podien fallar.

La franja del Remarkables( serres que envolten el llac Wakatipu) les envoltava...la convinacio d' aquell color marro-purpura...els majestuosic cim...les Nimfes anaven avantsant...i mirant a l' horitzo es preguntaven ...on estaria el cau del Mag.




...de repent una de les Nimfes es va percatar d' una extranya presencia ....un extrany animalet...les estava cridant...




animalet:- shuuu...shuu...Nimfes dels ullas!!!Aqui,aqui...estic aqui...veniu en mi...tinc un misatge per a vosaltres...del Mag Paddy...fins a ell jo vos he de portar!!!

Les Nimfes intuitivament es van mirar...i sense paraules es van preguntar una a l' altra...qui era aquell estrany animal...que volia d' elles i si era veritat el que els estava contant...aixi que li van preguntar...



-Nimfes: escoltans ara tu a nosaltre...i tu qui ets...per que de tu ens hauriem de refiar??

..i ell va respondre:





- animalet: Jo soc el famos Kiwi,la mascota oficial de la Terra de Nova Zelanda.Soc petit i poc comu...tot i tenir ales no puc volar,no m' agrada viure als arbres...soc diferent a la resta de les aus.Soc el missatger de les forces magiques dels boscos...d' alli es d' on vinc...i alli es on vos he de portar...heu de seguir les meves instruccions per a seguir el cami que vos portara directes al meu senyor,El Mag.

-Ninfes:...aaaaaaahhhhhhhh!!!Aixi tu saps on viu el Mag!!!


Elles alterades per la bonanova de seguida a Frodo van mirar...




Frodo va fer una senyal de confirmacio a les Ninfes ...ell sabia que el que estava dient el muixonet kiwi era veritat...
...les Nimfes amb plena confiansa amb l' astut Hobby...van acceptar ser guiades pel Kiwi....i a la magica casa de Paddy van arribar.






Quina sorpresa...va resultar que el Hobbit i el Mag Paddy ja es coneixein de feia 152 anys atras...van lluitar en una guerra junts...per salvar a la cultura Maori de uns colonitzadors molt dolents que les terres els volien pendre ara fa ja molt anys.



Les Ninfes estupefactes als dos gnoms van mirar...era evident que els dos gnoms magics a prova les havien posat...tot l' esfors per trobar la casa del Mag...nomes havia estat el calentament...Frodo i el Mag volien confirmar que les Ninfes teniem prou fortalesa i tenasitat...i que estaven preparades per a tirar endavant.



si..si...un Mag,un Hobbit i dues Nimfes dels Ullas...una convinacio magica...que molta energia va generar!!!









Paddy ,el Mag i Frodo, el Hobbit...feian mes de 100 anys que no es veien...des de l' ultima vegada moltes coses els havien passat...

xerraven i xerraven..



tot seu volien explicar....les Ninfes les fantastiques histories escoltavent atentament...historia rera historia la nit va anar passant...



...les Ninfes van deixar caure a les faldes de les verdes montanyes el seu petit cos per a descansar...l' aventura continuava...
L' endema el Mag les havia de tornar a rebre...el gran secret de l' aigua eterna els estava apunt de ser revelat....




que havien de fer les Ninfes per protegir al Delta de l' Ebre de la sequera???



....continuaraaaaaaaaa.....

...i aqui estan algunes fotos!!Una abrasada d´anima viatgera

http://www.flickr.com/photos/29210326@N07/page10/

La Terra de Nova Zelanda

Era una matinada freda i boirosa quan les nimfes dels ullals junt amb el hobbit Frodo van decidir partir cap a terres nova zelandeses. La seva missio era arribar a la terra dels Maoiris i trobar el conjur per a desfer el malefici que la seva terra sufria. Un somriure d'inquietud i emocio brotava de les seves cares.

El cami per arrivar era llarg... hores i hores de viatge on les mirades d'incertesa de les nimfes van fer que el petit hobbit s'alentes per a contar histories de la terra nova zelandesa.

Frodo: - " Sabeu que els Maoris son la gent indigena de Nova Zelanda? I la seva llengua nativa es el Maoritang. Es creu que els seus antecessors van emigrar desde la Polinesia amb canoes sobre el segle X AC. Quan els Maoris van arrivar a Aotearoa (Nova Zelanda), van trobar una terra volcanica cuberta de neu a les montanyes. Aotearoa es el nom maori per Nova Zelanda i significa la terra del llarg nuvol blanc".

Ninfes: - "Ah si? Que interesant! I que significa Maori ?"

Frodo: - " Maori significa "la gent local" o "els primers habitants" . La paraula Maori servia per a diferenciar els locals dels "pakeha". Aquests ultims eren els europeus que es van assentar a les seves terres."

Nimfes: - " I quan van arrivar aquest europeus?"

Frodo: - " El primer explorador europeu, Abel Tasman, va arrivar a Nova Zelanda al 1642. Quatre membres de la seva tripulacio van ser assassinats al topar-se amb Maoris. No va ser fins 1769 quan l'explorador britanic James Cook va establir una relacio amistosa amb els Maoris. A partir de llavors les visites dels vaixells europeus van ser relativament frequent. Al 1840 els caps Maoris i la corona britacnica van firmar el Tractat de Waitangi. Aquest tractat estava destinat per assegurar que els caps Maoris conservessen la seva autoritat (rangatiratanga) davant de la soberania britanica. No obstant aixo, ambes parts van interpretar el tractat de forma diferent i aixo va desencadenar alguns enfrentaments molt poc despres. La imposicio al sistema legal i economic europeu va fer que moltes terres dels Maoris passessen a ser possessio dels Pakeha (europeus)."

Nimfes: - "Pero.... aixi el tractat va perdurar o no?"

Frodo: - "Si, el tractat va portar a Nova Zelanda dins del imperi britanic i va donar als Maoris els mateixos drets que als ciutadants britanics. Avui en dia, Nova Zelanda es una nacio independent dins de la Commonwealth britanica (Mancomunitat britanica). El monarca britanic, encara que es cap d'estat constitucionalment, no juga cap paper actiu en l'administracio del gobern nova zelandes.
A dia de avui, molts dels tractats estan sent debatuts i el gobern de Nova Zelanda esta fent un gran esforc per recompensar a les tribus Maoris per algunes de les terres que van ser ilegalment confiscades."
Ninfes: - Ala!!!!!! I bueno... es conserva alguna cosa de la cultura Maori avui en dia?

Frodo: - "Abans de que els europeus arrivessen a Nova Zelanda tota la literatura Maori es passava de boca a boca de generacio en generacio. Esta literatura incluia moltes llegendes i "waiata" (cancons). La tradicio mes coneguda es el "Haka", la danca de guerra. Els Maoris ballaven el Haka al comenzament d' una guerra. Aquesta danca ha sigut immortalitzada per l' equip nacional de rugby , els All Blacks, que la ballen abans de tots els seus partits."





Canco
Ka mate! Ka mate! Ka ora! Ka ora!
Ka mate! Ka mate! Ka ora! Ka ora!
Tenei te tangata puhuru huru
Nana nei i tiki mai
Whakawhiti te ra
A upa ... ne! ka upa ... ne!
A upane kaupane whiti te ra!

Traduccio
Jo moro! Jo moro! Jo vic! Jo vic!
Jo moro! Jo moro! Jo vic! Jo vic!
Soc l'home pelut
que va anar a buscar el sol
i va fer que brilles una altra vegada
Un pass cap a dalt! Un altre pass cap a dalt!
Un pass cap a dalt, un altre... el Sol brilla!

Nimfes: - " Ah si... ja haviem vist aquesta danza! I tambe porten un simbol com d'una fulla a la seva equipacio, no? Que es aixo?

Frodo: - " Aixo es la falguera platejada (silver fern). Aquesta planta representa als nova zelandesos en general. Les seves fulles son de color verd fosc a la part de dalt i de color platejat per baix. La part de baix brilla intenssament a la llum de la lluna indicant la sendera als densos boscos de Nova Zelanda. Aquesta planta era utilitzada pels maoris com a llansol en segles passats".


Nimfes: - "I que es allo que fan que es saluden amb el nas?"
Frodo: - " Aixo es diu "Hongi", es un saludo que implica apretarse el nas un parell de vegades. Es l'equivalent als dos petons de salutacio que feu vosaltres"


Nimfes: - "Que divertit!! A vore provem natros!!!

Frodo: - " Una altra caracteristica a destacar de la cultura Maori son els llamatius tatuatges que porten. Alguns Maoris porten tota la cara tatuada. Antigament, els tatuatges a la cara (mokos) estaven prohibits a les dones desde la barbeta fins al nas. Avui en dia hi han molts de Maoris que encara es fan el seu "moko" per a conservar la seva cultura i identitat.




La veu del petit hobbit, melodica i lenta, va fer que les ninfes es quedessen dormides poc a poc.... i aixi va continuar el viatge.

Frodo:- "Desperteu!! Ja estem arrivant!

La cara entre son i emocio de les ninfes va fer que Frodo decidis el moment per a entregar a les ninfes l' amulet que les ajudaria amb la seva missio.

Frodo: - "Aqui teniu un amulet que us ajudara en els moments dificils. Aquest amulet representa un koru, el simbol de creacio per als Maoris. El koru esta basat en la forma de la flor d'una falguera platejada. La seva forma circular expressa l' idea del moviment perpetu i el seu espiral interior insinua el retorn al punt d'origin. El koru simbolitza el cami en el qual la vida fa ambes coses: canvia i es queda igual.
Aquest amulet us ajudara a trobar el conjur per a desfer el malefici present a la vostra terra."











Les nimfes van apretar el koru amb totes les seves forces i mirant cap al cel van demanar un desitj.






Frodo: -" Guardeu aquest koru com a simbol de la creacio de la nostra amistad i d'amulet per a tornar-vos a portar a les vostre terres d' origin. El teniu que portar sempre damunt durant aquesta missio; la seva forca i energia ens ajudara a superar les dificultats vinents".

I aixi les nimfes dels ullals i Frodo van arrivar a la montanyosa ciutat de Queenstown.

Nova Zelanda i les Nimfes dels Ullals

Nota: Kia ora ( hola) amics des de Nova Zelanda!!!... aquesta vegada hem deixat volar del tot la nostra imaginacio.Les terres de Nova Zelanda ens han ispirat per a que els nous relats formen part d' un conte.Ens hem deixat portar per la magia i misteriositat dels boscos,valls i llacs que hem visitat i n' ha sortit una fantastica historia on hi ha una barreja de ficcio i realitat.Molts dels personatges som nosaltres pero amb un toc especial...tambe apareixen tots els amics que ens han acompanyat i ens han vingut a visitar.Hem unit la magia del Delta i la de Nova Zelanda...dues terres amb molta personalitat.



Els protagonistes d' aquesta historia d' aventures...follets,ninfes,mags,secrets i encanteris...un conte per a que el disfrutesseu...deixeu oberta la porta dimensional que separa la realitat d' un mon imaginari...i viatgeu amb nosaltres per aquest mon fantastic de...






El conte d' un viatge,d' una avnetura....




"En aquests prats hi ha grans ulls d'aigua tan fondos, que apenes es troba el seu fons, els quals broten l'aigua fresca a l'estiu, i enmig d'elles neixen unes flors fermoses, que es diuen Nimfes, que tenen les flors blanques, i enmig una estrella de color d'or."



J. Martorell ,1926 ( Historiador tortosi)



Nova Zelanda i les Nimfes del Ullals.


Hi havia una vegada en un pais molt llunya...una societat...que vivia en unes humides i fertils terres... on el riu anava a morir al mar.










En el tranquil Mar del Mediterrani, era alli al Delta, on es dibuixava l' estuari del riu Ebre i la Badia dels Alfacs.







Tots els dies l' albada alsava la llum del sol sortint per l' horitzo del mar, il.luminant el Delta fins que el sol s' adormia per l' espatlla del Montsia.






Moltes hores de sol que carregaven d' energia la ciutadania de la villa que acarona la badia dels Alfacs.





Era aquesta, Sant carles de la Rapita, confluencia del mar i de la terra,casa de pescadors i de pagesos, gent del camp i de la mar. Treballadors que s' estimaven la seva terra i que eren capassos de protegir-la fins al final.



En aquest magic indret del planeta era on els rapitencs vivien el dia a dia, tot disfrutant d' una atmosfera on normalment hi regnava la pau i la tranquilitat. Res podia perturbar la seva harmonia... fins que va arribar el dia...en que el malefici es va anunciar....




Va ser un dia d' estiu , mentres la poblacio estava reunida a la Placa del poble celebrant la festa major de Sant Jaume." El Coc" vibrava amb els cantics i els balls.. tots estaven disfrutant del vermutet i la bollida de musclos, res del que els esperava es podien imaginar...





Entre rondalla i rondalla...de repent un soroll esgarrifant a tots va paralitzar...


"Els ànecs salvatges volaven arran de la lluïssor de les llacunes immòbils com un mirall i s'arraulien al si de les jonqueres. El far de Buda alçava el punt rutilant sobre la plana, mostrant-lo adés a la mar, adés a la muntanya. I tota la nit seguia el mateix joc infatigable... "

Sebastia Juan Arbo (1902-1984)


... un fort tro va ressonar des de lo mes alt de la "Foradada"...i una veu misteriosa es va deixar escoltar...



...era el Bruixot Margallo...un misterios personatge que vivia amagat en una cova molt profunda de la serra del Montsia. Aquell dia va sortir del seu amagatall i amb actitud endimoniada, un malvat conjur va invocar:




Trikitriii...trakatra....rapitencs i rapitenques amb els vostres cants meu despertat...

trikitriiii...trakatra...del meu son profund meu fet alsar...

traaa...traaa..tra...pagareu la vostra pena...

...en un futur molt proxim...el vostre Delta sense aigua es quedara!!!

..les vostres terres seran infertils i el vostre mar pobre en peixos sera!!!

Trikitriii...trakatraaa....

...aixi ho he dit..i aixi es cumplira!!!






El bruixot Margallo va fer esclatar la seva magia negra...i la Rapita es va ennuvolar.

Aquest briuxot de sang maligna amb aquelles paraules va congelar la joia i alegria que regnava la Rapita...la por i tristesa van invair a tots els ciutadans.

Aquest es preguntaven...

-Que sera de les nostres families??...l' aigua es vida...el riu es vida...si el nostre riu i el Delta es sequen ...Que sera de nosaltres i de la nostra preciada terra???...- es repetien els uns als altres sense parar...pero finalment tots junts van alsar l' anim i la veu...i tots a una van cridar:




"Som aquí rapitencs i rapitenques, tossudament alçats..... si volem amb els punys ben oberts ....... si volem amb els punys ben tancats ..... l'anhel que ens uneix a tots, es l'afany de combatre aquest maligne malefici... el futur es nostre, donem-nos tots les mans ...l' unio fa la forsa...el nostre Delta hem de cuidar!!!




Aquelles paraules es van deixar sentir en tots els racons del Delta...sobretot en el magic raconet dels Ullals de Baltasar...on els esperits de la natura es van despertar!!!




Les petites nimfes van brollar de la font subterrania...percebent el sentiment d' inquietud del poble rapitenc...





Elles ,Dames Blanques de la natura son el "Genius Loci" del Delta de l' Ebre... les encarregades de protegir-lo i les que si es troba en perill l' hauran de salvar!!!








La rica torba que alimentava a les ninfes els donava l' energia de la terra dels ullals...i els eucaliptus els donaven les forces per a poder volar...criatures de vida eterna que perfumen i sen cuiden del Delta i dels seus habitants...candides i misterioses com les estrelles del cel...que brillen en l' obscuritat...



Les magiques criatures van anar rapidament a buscar als maxims representants de les Terres del Delta.... al Princep i la Princesa del Trabucador...ells ja les estaven esperant...




...despres de demostrar els seus respectes...les nimfes dels Ullas van escoltar les dolces paraules d' ale de Salina,la Bella Princesa del Trabucador :




Salina(Princepsa del Trabucador)- "Vosaltres,Nimfes dels Ullals,sou les que gaudiu de la magia blanca,la que protegeix la nostra terra...vosaltres al poble rapitenc heu de salvar i deslliurar-nos del malefici del Bruixot Margallo...la nostra confiansa recau en vosaltres...des d' aqui tots vos estarem recolzant!!!.





Que el poder de la constelacio de les tres estrelles vos guardi de les forces del mal!!"




Lligallo,El Pincep del Trabucador va veneir les animes de les petites nimfes...tot desitjant-los bona sort






I va ser despres de les paraules del principat quan les ninfes rapidament es van disposar per a empendre el seu viatge...l' Itaca que les portaria a descobrir el conjur per desinvocar el malefici del malvat Bruixot Margallo.



Les vitals Dames Blanques van reunir tots els seus poders per a invocar les forces de la naturalesa...i van rebre la resposta del seu guia...un Hobbit de terres irlandeses les estava esperant.







La seva primera parada a Irlanda va ser per trobar-se amb Frodo, un diminut pero astut gnom que era el guardia del secret de l' aigua eterna de terra irlandesa...ell seria el que els havia de guiar cap al seguent desti.







El simpatic Frodo vivia en un llac del comptat de Wicklow,on tenia la seva residencia al meravellos Palau de cristall ...alli va tenir lloc l' encontre...tots tres es van reuinr per a parlar.

Les nimfes dels Ullals van escoltar atentament al seu guia...Frodo les va rebre amb aquestes paraules de cordialitat;






-Les forces de la natura m' han encomanat que sigue el vostre guia,protegir i acompanyar-vos sera el meu deure d' ara en endavant.Som l' aliansa de les nostres terres,els uns als altres ens hem d' ajudar...La forsa de l' aigua de Irlanda preservara a l' aigua del Delta del conjur del Bruixot malvat.






Va ser llavors quan el Hobbit va tocar l' aigua del llac amb les sevs magiques mans...i el cami que havien de seguir es va reflexar en les aigues cristalines del llac...El poder de l' Aigua d' Irlanda les advertia de la seguent parada a realitzar...els tres havien de desplasar-se a terres molt llunyanes...al Pais del Kiwis i Maoris...Nova Zelnada els estava esperant.

Dos illes de l' ocea Pacific que conformen un estat on Frodo i les Nimfes dels Ullals havien de recorrer per a resoldre el malefici que el bruixot els havia invocat.




I volant ...volant...volant...aquestes tres petites i magiques criatures de la natura...mig mon van travessar...per finalment aterra a terres Novazelandeses...alli una nova aventura els estava esperant.



Per trobar les respostes:

Que es un Ullal?
http://www.campredo.altanet.org/ajtms/tortosa/campredo/dossier5.htm
http://www.recercat.net/bitstream/2072/5156/1/PFCPepio.pdf

Qui son les Dames Blanques?
http://www.inza.com/ainoa/hadas.html