L´unio fa les forces

Nota: La despedida amb els nostres amics rapitencs (Xose i Juanju) la vam fer al sud de l'illa nord de Nova Zelanda, a Casttlecliff. Tots junts vam celebrar els Nadals... si, una mica adelantades, pero com aquest any no estirem a casa ho van voler fer en ells en un moment tan especial. Fins i tot vam tenir el tradicional Cagatio!!! Si, si! no ens va faltar de res!!
Abans de separar-mos tambe vam fer un trekking pel Parc Nacional de Tongariro. Aquest, es el parc mes antic de Nova Zelanda i 4 volcans encara actius es troben al centre d' aquest. Una despedida especial en uns amics, tambe molt especials per a nosaltres! Gracies als dos! Gracies per compartir aquest moment amb nosaltres!!!

L'UNIO DE LES FORCES



Ho havien aconseguit! La cara de satisfaccio de les dos nimfes iluminava la fosca nit. Riu que riu abrassant-se l'una a l'altra... ho hem fet!!!!!!! Siiiiiiiiii!!- cridaven.
Frodo va interrumpir aquest entusiasme per un moment: "Hi ha una cosa mes que hem de fer abans de partir".

Les dos nimfes i els reis del Trabucador es van mirar en cara de desconcert.

Frodo va continuar: - "Es tracta del koru. Aquest amulet que us vaig entregar simbolitza el moviment perpetu de l' espiral de la flor de la falguera platejada. Aquest ens ha ajudat a complir la nostra missio a aquestes terres, pero ara... a la seva terra s'ha de quedar. L' energia i magia d'aquest amulet s'ha de quedar on perteneix. Si aquest amulet cau en mans del bruixot Margallo es tornara maligne i destruira la vostra terra".



Nimfes: - "Y que hem de fer, on l'hem de deixar?"

Frodo: -" L' energia del koru s'ha de fondre al crater d'un dels volcans del parc nacional de Tongariro. Aquest parc es el mes antic de Nova Zelanda i conserva el moviment Maori. La seva magia estira fora de perill aqui."



I aixi Frodo i les dos nimfes dels ullals, acompanyades dels reis del Trabucador van anar en busca d'aquest volca.





El viatge va ser llarg... hores i hores de cami ... pero la recompensa va ser mes que grata. Un grandios i nevat volca s'apuntava a la llunyania.




L'hem trobat!!!!!!!!!!!!!!!!! Alli esta!!! Correm, correm !!! - cridaven tots!



El cansanci acumulat no va deixar que tots corressen rapidament en direccio del volca....



Una vegada alli, Frodo es va dirigir a les dos nimfes.

Frodo: " Es hora de despendre's del nostre estimat koru".

Una de les nimfes el va sostenir dolcament abans d'entregar-li a Frodo. La bondad i armonia que aquell amulet desprenia feia que fos dificil desfer-se d'ell.



Per un moment, les dos nimfes van dubtar d'aquella decissio.

Frodo: "No tenim molt de temps. Si el bruixot Margallo o un dels seus malignes follets ens descubreis estem perduts!"

Acte seguit, les nimfes van entregar el preciat koru a Frodo. Aquest va sostenir l'amulet per uns segons a la vora del volca al mateix temps que recitava: - " Forces de la natura... aqui us entrego aquest koru, simbol de la creacio y del moviment perpetu. Que la seva energia flueixqui a la seva terra, que la seva llum il.lumine els senders de la bondad com sempre ha fet. KI ORA!!!!!"

I al pronunciar aquestes paraules va deixar caure l' amulet...





la lava del volca va tardar decimes de segon en fondre l'amulet...


Nimfes: -"Ara si!!!!!!!!!!! Ho hem aconseguit!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Que la forca del koru envie aigua eterna a la nostra terra!!!!

I el moment final va arrivar, tots units van enviar les seves forces sobrenaturals per desfer el malefici del bruixot Margallo i fer arrivar el secret de l'aigua eterna.



Felicos i contents de la culminacio exitosa de la seva missio ho van celebrar amb son nadalenc a la platja salvatge de Castleclif.





"caga tió,
caga torró,
avellanes i mató,
si no cagues bé
et daré un cop de bastó.
caga tió!"






El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal .Aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem .


El riu va tornar a tindre vida. La fluidesa i forca de la seva aigua va alimentar el Delta per milers i milers d'anys. Els ciutadans del Delta van treballar les seves terres amb la felicitat i armonia que els caracteritza.

I amb aquestes paraules d' un poema de Sebastia Juan Arbo acavem aquest conte...que ens ha donat vida...que esperem haguesseu disfrutat...i que es un tribut al Delta i a la seva gent...aixi com un record de tot el que ha envoltat el nostre viatge per Novazelanda...amistat,naturalesa,il.lusio...Pura vida!!!







"La vida és plena de sentit, la vida
que avui s'ha despertat a l'horitzó;
la nit passada s'ha perdut un somni
i del somni ha nascut una cançó. "

Sebastia Juan Arbo( Cançó de vida,1932)





Gracies a tots per seguir aquest viatge, aquesta fantasia amb nosaltes!!!!!!!!!

Aqui teniu a tots els protagonistes d' aquesta versio del "Senyor de los anillos" a lo rapitenc:

Brian y la seva simpatia com a.... "El mag Paddy"


James el riall grunyit com a..... "El hobbit Frodo"


Xose y la seva energia com a.... "La princesa Salina"



Juanju i el seu "poc suc" com a ... "El princep Lligallo"


I natros... 2 Rapitenques around the world... Zipi i Zape... com a... "Les nimfes dels Ullals de Baltassar





Gracies a tots per compartir tan bon moments en aquest any tan especial per a nosaltres!



Auuuuuuuuuuuuuuuuuuuu mon anem a Sudamerica!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Primera parada: Chile

!!!!!!!!!!