.. aquesta carta dirigida als magics personatges d`Orient..es diferent... simbol del que sentim,el que estem entenent amb aquest viatge pel món...
Per a tots els que estimem,familia i amics,per als que segueixen els nostres passos a traves d´ aquest blog,als que ens enviem comentaris,ens animen i ens donen l`energia necesaria per a seguir narrant les nostres aventures i experiencies...
Aquest es un desig d´any nou,per a tots vosaltres,...per a tota l´humanitat!!!
En temps real,des d´on estem ara...
05/01/09 Glaciar Perito Moreno,Patagonia,Argentina.
Avui estem aqui...
Enfront d´una majestuosa forma fisica,viva per naturalesa.
Un ferotge animal que rugeix com un lleo salvatge...que no te por a la presencia humana.
Ell, determinant en cada pas de gel que dona i lluïdor amb elegancia del bestit blanc i balu celest que porta.... s´ornamenta de vegades amb els colors de l´arc de Sant Marti.
Un Glaciar omnipotent,que sap esperar el dia i la nit,sense impacientar-se...no s´aturdeix...sap entendre el que vol dir el pas del temps.
Cada sutil moviment dels seus musculs congelats desprenen grotescos cristalls de gel que guarden el secret de centenars d´anys de silenci...un tressor sense perjudicis.
...I quan el silenci es trenca un tro ressona,una musica magica que es deixa sentir per tota la vall que l´acarona.
Sembla adormit,pero esta mes viu que qualsevol animalet del bosc.
Camina i avantça solemne per damunt d´un bressol de gel...de somnis purs i frescos.
Un jardi perpetu, de roses blanques petrificades per la fredor dels vents patagonics.
Vendavals d´aire fred que ens aturdeixen i ens desperten els sentits...per estar preparats per a un nou dia,un any nou que tot just acaba de començar.
Una furia salvatge que embelleix a cada instant que passa...permutant i renovadora...
Fluint sobre les aigues cristalines del llac que l´aguarda a la fi.
Aigues que netegen la humanitat que s´atança a contemplar-lo.
Escultures de gel fortificades amb l´esfoç del dia a dia,dels segles passats...
Un intringulis d´espills esquerdats que reflexen l´orgull de l´home que s´ha autoproclamat amo suprem i senyor del mon...i que molts cops s´equivoca...
...amb les seves lluites i guerres que enfurismen a la natura...la qual protesta per la falta d´EMPATIA dels humans,pobladors d´aquesta terra.
Paradogica serenitat de la natura,que ens dona a tots els que estem alli plantats un copet a l´esquena.
Estupefactes, sentim l´energia de la seva falda de gel i despertem l´esperança per COMPARTIR...un futur en el qual haurem de treballar tots plegats.
Un Glaciar que ens educa per a una nova albada.
Gracies a la natura per aquesta sàvia lliçó.
Observant-la, reflexionem creixent com a persones.
Simbiosis d´home i natura ...reconfortant sensacio que ens mostra el cami...
Una SENDA HUMANA on hem de caminar agafats de la ma SOLIDARIA....
...sabent el que significa la paraula ESCOLTAR!!!
Un desig d´any nou i una carta al tres Reis Mags!!!
Compartir i Escoltar!!!
Mil abraçades d´ànimes viatgeres
Vane i Eva
2 comentarios:
A disfrutar sudamèrica guapes!!!
hola rapititetitenques around the world!!!!!, aqui el carlitos walk asia despres de 6 semanes del retorn:.......no torneu mai!!!!!!!!!!! ejto es un infiernoooo!!!!......al juny torno a marxar......yeeeppaaaa!!!! amb la meva companya, la Jas, aviam si trobem un lloc per montar un resturanet amb bungalows, poder a Bali (malasia), si algu te experiencia o informacio s'agrairia.......temps al temps....jo el dia del canvi vaig menjar-me la pastilla vermella quan podia haver-me menjat la blava i crec que vosaltres tambe..........que curiosa es la vida quan la pots veure desde afora oi?....el viatge es el cami del coneixement, de la maduresa, de la tolerancia, de la vitalitat, de l'entusiasme i el descubriment, es una espiral que quan la descobreixes, sembla que no hi ha alternativa de vida millor....nomes tenim un temps , una vida, 80 anys si tot va be, i un planeta que es una meravella.......aixi que els viatgers i rodamons son i seran el que vulguin ser.......
Publicar un comentario