La Nostra Missió

2Rapitenques Around The World és el projecte amb el qual volem cumplir el nostre somni de viatjar al voltant del món. Tenim el propósit de descobrir altres cultures i apropar-les al poble rapitenc. La nostra filosofia és aprendre de tot allò que ens trobarem i a la vegada compartir la nostra idiosincràsia. Creiem firmement que és necessari viatjar amb una actitud oberta, amb toleráncia i solidaritat per a culminar el nostre objectiu. (Vane ¡ Eva)


lunes, 11 de mayo de 2009

www.mujeresviajeras.com




Sembrar i poder recollir-ne després els fruits forma part de la aventura viatgera,forma part de la vida diaria...uns fruits que no són quantitatius...ni diners ni mèrits...va m´es enllà de tot això.

És així com ens ho han explicat i ens ho han demostrat les centenars de persones amb qui ens hem creuat en el nostre cami...amb el nostre viatge hem tingut la sort de conéixer a persones que estan realitzant tasques humanitaries arreu del món,persones vigoroses que creuen que la vida va més enllà de treballar per a guanyar diners...per a comprar-se un cotxe nou,que ajudar als demés és un estil de vida....sense demanar res a canvi...,que viatjar és apendre i compartir,adaptar-se a les situacions més inverosímils que et pugues imaginar,descobrir la energia de les cultures,persones,menjars...

Nosaltres estem aprenent una lliçó...i no som les úniques...cada segon,a cada instant es van despertant somnis en cada un de nosaltres...i hi han moltes persones que els estan duent a terme...amb sacrifici,inspiracio,creativitat...i fent que es converteixin en una realitat i en una experiencia a compartir...

Per això ens n' alegrem de que hi hagin persones amb ganes de difundir-ho,persones...dones viatgeres amb l' energia per a sortir a descobrir el món i contar la seva pròpia experiencia....

I més contentes n`estem...de que tot aquest cocktel de viatgeres,de sentiments,experiencies,projectes es pugui veure reflexat e una pagina web ...on per a nosaltres és el mirall de les ànimes viatgeres.

Un espai per a llegir,per veure fotos,per compartir somnis,per participar-hi,per difondre...www.mujeresviajeras.com,una pàgina web que està pensada per a vosaltres,per a nosaltres...aquelles persones uqe volem demostrar-li al món...que tot és possible...només s´ha de creure en un mateix.

Gràcies a la Pilar Tejera i a totes aquelles ànimes viatgeres que com nosaltres van creure que els somnis es podien convertir en realitat.

Vane i Eva







Viajar es mi pasión,creo que es la mejor forma para comprender el mundo en que vivimos y me sirve para enriquecer el espíritu.

Mercedes Gallart


Feminasonline.com quiere emprender el viaje de conocer a otras mujeres del mundo con otras culturas y maneras de ver y entender la vida.

Alejandra Sarrablo



Ha sido una experiencia tremenda en el fondo, muy positiva en lo que se refiere a la parte humana y triste porque la cruda realidad es más fuerte de lo que desde aquí podiamos imaginar… El futuro es incierto para ese gran pueblo… pero, lucharemos por ellos…

BEATRIZ RUIZ - viaje a los Campos de Fefugiados de Tinfud (Argelia)



“Cuenta la leyenda que algunas grandes ideas nacieron en servilletas de papel. Algo así pasó con nuestro itinerario de viaje, un día cualquiera en un bar. Por turnos y con la promesa de jugar limpio, empezamos a escribir destinos que nos apetecía visitar: Nueva Zelanda, Nepal, Mongolia, Chile, Bolivia, Laos,...”

Maria Luisa Santarromana


“Tengo la fortuna de haber hecho realidad un sueño: mi trabajo consiste en viajar y escribir. Amo viajar en solitario; creo que es la mejor manera de relacionarse con la gente local y con otros viajeros.”

Maria Varela

Aquestes i moltes més són les histories que et pots trobar a la web:

www.mujeresviajereras.com

Visítala!!!

viernes, 8 de mayo de 2009

USHUAIA- El fi del mon

Nota: Bueno… com heu pogut veure tots… amics, família, seguidors i gent que mos ha trobat pel carrer… YA ESTEM AQUÍ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Si, en molta alegria hem tornat a casa a tornar a abraçar a tota la nostra gent!!
Si, també sabem que el blog el tenim una mica atrassat… i demanem perdo a tota la gent que ens segueix…la connexió a Internet a molts llocs de Sud Amèrica era molt lenta i baixar les fotos molt complicat així que s’ha anat acumulant la faena! Però ara des de casa seguirem actualitzant-lo , contant-vos les nostres experiències del final d’Argentina, Bolívia i Perú. Així que atents al blog eh!! Que seguirem publicant entrades i fotets pa que poguéssiu viure i recordar amb nosaltres el nostre viatge.
Gracies a tots pel vostre suport!


Després d’impressionants glaciars, montanyes, caminates, pluges i dies en tenda de campanya vam arribar a Ushuaia.



Ushuaia, en Tierra de Fuego, al sud de la Patagonia Argentina es la ciutat més austral del mon. Es la ciutat mes al sud del mon... es diu que es la ciutat del fi del mon... un espai on la terra es troba amb el mar, muntanyes, boscos i glaçiars.








El nom Ushuaia ve de la llengua Yamana que parlaven els antics arborígenes de la zona fa milers d’anys i significa “Badia que penetra cap a ponent”.



Ushuaia t’ofereix moltes excursions en bot pel canal de Beagle així com el viatge amb el tren del “Fin del mundo”.
Aquest tren es una línea ferroviària que utilitza locomotores a vapor. Va començar a funcionar al 1909 com el tren dels presidiaris i després una empresa va decidir tornar-lo a fer funcionar com ara el famós Tren del Fin del Mundo. L’antic “Tren de los Presos” transportava principalment roca, llenya i arena. El tren va funcionar fins el 1952 i després va estar parat fins 1994 on es va reconstruir per als turistes amb tota mena de luxes... en menjador i xampany! El tren fa una ruta pels voltants d´ Ushuaia i passa pel Parc Nacional Tierra de Fuego.




Tant l’excursió del tren com les excursions amb vaixell per veure els pingüins o els llops de mar i les illes del voltant son caríssimes!!! Així que el típic motxilero com nosaltres passeja per la ciutat i visita el parc Tierra de Fuego o puja caminant al glaçar Martial per tindre unes vistes panoràmiques de la ciutat i del canar de Beagle.
I això vam fer nosaltres.... vam passar 3 dies a Ushuaia gaudint dels seus carrers, la badia i la guitarreta del Guille, que amb les seves cançons “maxfines” alegrava les nits a l’hostal. Vam pujar al glaciar Martial i vam anar a fer una caminata pel parc Tierra de Fuego.



El glaçar Martial, es veu a simple vista des de qualsevol punt de la ciutat. Es pot arribar be caminant o en telecadira. Durant els mesos d’hivern funciona com centre d’esquí però a l’estiu esta obert per fer caminates.




Una vegada arribes dalt tens una vista de 360 graus de tota la ciutat i la badia. Més que pel glaçar en si, el trekking val la pena per la vista que es gaudeix allà dalt!! Molt xules!!








I ademes la caminata va ser súper divertida... amb l´ humor “poc suc” del James i el Guille junts!! Mareta meuaaaaaaaaaaaaaaa quins xistes mes dolents!!! Com podien riure tant a xistes tant dolents!!!!!!!!!!! Jajajajaja






Pero la veritat es que entre xiste ,cançoneta i joc el trekking es va fer curt....



Al dia següent vam decidir anar a visitar el Parc Nacional Tierra de Fuego. Aquest, a les afores d´ Ushuaia esta obert per fer diferents caminates si no decideixes agafar el tren. Aquest parc esta situat a l’extrem austral de la cordillera dels Andes. Un parc bonic amb llacs, vegetació i fauna... sobretot cavalls que habiten allí...








La sensació que vam tenir després de la nostra estància a Ushuaia, i una vegada mes us diem que us contem la nostra experiència i opinió i que pot ser diferent a la d’un altre que hagi anat amb unes altres condicions, es que després de viatjar per tota la Patagonia i veure impressionants glaciars i muntanyes pel camí... Ushuaia es bonic però no te res molt impressionant.
Es la fi del mon, i això fa a aquesta ciutat especial, però si no tens els diners per fer totes les excursions amb vaixell o amb el tren, la ciutat te poc que oferir per fer pel teu compte. Alguns viatgers reclamen que realment no es el fi del mon perquè hi ha una illa mes avall, que de fet perteneix a Xile, que seria literalment el lloc mes al sud del mon, però Ushuaia es la “ciutat” mes al sud i per això allò de la ciutat del fi del mon però no el lloc en veritat.

Una vegada mes tornem a recalcar que, no nomes es el lloc que visites sinó l’experiència en si .... i la veritat es que l’alegria i connexió de la gent en la que vam viatjar va fer que fossen 3 dies de rises, complicitats, sopars, passejos i xerrades que mai oblidarem.

Gracies a Guille, James, Idioia i Sergio que van fer que les estrelles d´Ushuaia brillessin en tota la intensitat del pol sud.







Per aquells que algun dia vagin a Ushuaia una de les coses més emocionants que es poden fer es fer un viatge a l´ Antàrtica!!! Si si... com ho sentiu!!! Natros ni pensàvem que es pugues anar com a turista però si!!! La qüestió es tenir uns 5000$ dòlars americans preparats i au... a embarcar-se!!

De fet estàs al punt mes prop d’anar al polo sud no? Es tracta d´un viatge en creuer d’uns 10 dies de duració.
Un creuer que navega les gelades aigües polars des d´ Ushuaia a l´ Antàrtica. El vaixell passa pel famós canal de Beagle i per diferent illes on es poden apreciar pingüins i llops marins. Una vegada ben arribat al pol sud , es visita la, casi circular, península Antàrtica durant uns 4 dies. Un desert de neu i gel de 14 milions de kilòmetres quadrats on habiten no nomes pingüins sinó també aus marines, foques, balenes i orques.





Aquells que ho han fet afirmen que es una experiència impressionant!!! La cosa es que a no ser que agafes una oferta d’última hora una mica mes barata, el preu es d’uns 5000 $ dòlars americans no es per a tothom.
Així que natros ho deixem per una altre viatge però potser vatros us animeu algun dia no???

I amb aquesta gelor de l´Antarica us deixem ara per anar-mo´n cap a la capital argetina... Buenos Aires que venim!!!!!!!!!!!!!!

Us seguim contant la nostra adventura.....

Una abraçada enorme a tots!!

martes, 21 de abril de 2009

El Trekking a Torres del Paine,La Patagonia Xilena

Amics,una vegada mes vos volem sorprendre amb una nova aventura que tenim per a contar-vos...i una nova reflexio.
Un viatge es un cami en el que et trobes en milers de situacions, totes elles molt diferents.




El lloc on estas,amb la gent amb qui et relaciones,la situacio climatica que t' acompanya,la cultura de la zona,el menjar,l' entorn natural...hi han tants components que poden fer que visques aquella experiencia de forma molt diferent a una altra persona.




Aixi es i aixi vos ho volem contar...per a que entenguesseu que quan arribesem a casa...nosaltres vos contarem la nostra experiencia...que mai sera la vostra ni la d' una altra persona que haura estat en el mateix lloc que nosaltres, perque haura viscut un altre tipo de vivencia totalment diferent.










Es el cas que ens va passar a noslatres en aquest meravellos indret de la Patagonia Xilena,a Puerto Natales com a base... al Parc Nacional de Torres del Paine.










Alli 2rapitenques around the world,van estar en el mateix lloc i visitant el mateix parc pero en circumstancies totalment diferents.El clima va ser la clau principal pel qual cadascuna de nosaltres disfrutes d' una experiencia propia,compartint un trekking amb companys diferents arribant a la conclusio de com pot canviar la prespectiva d' un lloc en funcio de tots aquests elements socio- climatics que acompanyen a la vivencia.





Amb aquest reflexio no volem mes que afirmar que sempre que donarem una opinio sobre un lloc en el que hem estat, sera en primera persona i en funcio a la propia experiencia,opinio subjectiva i aferrada al record del moment que vam viure a nivell personal.








Mai plou a gust de tothom...i amb aquest dit enllasem el relat d' aquest trekking en que una de nosaltres va poder caminar amb samarreta de tirants mentres l' altra va estar passada per aigua durant tres dies.Una Patagonia amb un clima impredictible que va fer que la visivilitat i disfrute del trekking es convertis en un joc d' atzar.





Vane,James i el Guille van jugar unes cartes,molt diferents a les d´Eva.
Els tres intrepids trekkers,formant un equip molt "fino" o millor dit " MaxFino"...van comensar el trekking amb la pluja...la seva entrada al Parc no va ser en les millors condicions climatiques...pero ells no es van tirar enrera...i van decidir comesar el trek.






Aigua, vent patagonic...les inclemencies van estar al ordre del dia...les energies dels tres joves expedicionaris estaven al 100%...caminar i descobrir l' indret era el seu proposit...pero les hores i els dies anaven passant...







Les sopes de sobre,i els fruits secs s' anaven esgotant a la vegada que la pluja cada cop era mes abundant...i va arribar el moment en que van decidir que ja no podien fer res ....la roba mullada i el fred es van donar la ma amb el bon humor i positivisme per pendre la millor decisio que es podria haver pres en aquella situacio...







Despres de tres dies de trekking visitant entre nuvols i pluja el glaciar Grey ,el Valle Frances....Vane ,James i Guille van decidir que el millor que podien fer era tornar-sen cap a Puerto Natales.....i aixi ho van fer.





Darrera van deixar tres dies de companyerisme,xerrades,caminata,sopetes calentetes,xistes de tot tipo,jocs de cartes i de pel.licules...







El clima de la patagonia no va jugar al seu favor...pero la magia de les persones que va envoltar-los va fer-ne de l' aventura un record per a explicar i recordar....Una pluja d' aigua i d' amistad que va convertir als tres protagonistes en uns MaxFinos trekkers fins al final.






I ara ve l' altra historia,l' altra cara de la moneda...despres de la tormenta arriba la calma...i mai millor dit...per que en un parell de dies despres, arribes l' atra Rapitenca,l' Eva.








Ningu a Puerto Natales donava credit a lo que veien,el sol brillava des de que sortia fins que es ponia...i el vent Patagonic va calmar-se fins a l´extrem que ninguna de les fulles dels arbres es moguessin...una calma xixa...dit a lo rapitenc ,que va permetre que l' Eva emprengues una aventura en solitari pel Parc Nacional de Torres del Paine.




I per a posar-vos en situacio vos n' expliquem una mica tot el que envolta al Trekking i Parc Nacional del Torres del Paine.







El Parc Nacional del Torres del Paine es un dels components delSistema Nacional d' arees Silvestres Protegides de L' Estat de Xile.Es un dels parc mes grans i mes importants del pais amb aproximadament unes 242.242 ha que congreguen a unes de les riqueses mes impresionants de la natura.






El Parc Nacional es situa a 112 Km al Nord de Puerto Natales .Es una de les 11 arees protegides existents a la Regio de Magallanes i l' Antartida Xilena.
Limitrofe al nord amb el Parc Nacional de los Glaciares ( Calafate i el Chalten...llocs anteriorment visitats d' Argentina).







El Parc fou creat el 13 de maig del 59 i declarat per la UNESCO Reserva de la Biosfera al 1978.







Aquest complex natural presenta una gran diversitat d' entorns que van des dels cerros Torres del Painei Cuernos del Paine,passant pels llacs;Pehoe,Grey,Nordenskjöld i Sarmiento i acabant amb els glaciars Grey,Pingo,Tyndall i Geikie,aquest ultims pertanyents al Camp de Gel Patagonic Sur.








Les descomunals sombres de les Torres del Paine son un espectacle molt i molt dificil de veure,doncs sempre estan envoltades d´una espessa boirina i n´hes en casos molt insolits que es poden veure despejades....






...pero la sort va estar de cara....






Aquest va ser el sentiment que va tenir Eva...quan s' estava aproximant amb l' autobus a l' entrada del Parc i en va veure lo despejat que n' estava el dia....Uuuuuuuuuuuuuueeee!!!




El Parc del Torres del Paine es pot recorrer de diverses maneres i seguint diferents circuits que et venen especificats en un mapa que et donen quan pagues l' entrada al parc( la majoria de Parcs de la Patagonia tenen un preu d' entrada que sol ser molt diferent per als natius del preu que paguen els extrangers)...per exemple es com si per entrar al Parc Natural del Delta es fes pagar i els espanyols paguessin 5 euros per entrar i els extrangers 50 eurets...casi res sas!!!








Be, la qüestio es que les rutes mes populars son les conegudes com el circuit de la "O" i el circuit de la "W".Totes dues et donen la possibilitat de recorrer els llocs mes espectaculars del parc,amb la diferencia de que la primera la O dona tota una volta sencera on es creua un pas molt dificil el John Gardner,considerat un pas perillos quan es porta la motxilla molt carregada i bufa molt el vent.Aquest son entre uns 8 o 9 dies de travessa i sol ser prou dur....i no recomenable del tot per a viatgers que vagin totsols.











La qüestio es que la situacio de l' Eva era que estava sola i volia assegurar-se de poder fer un recorregut que li permetes coneixer la zona sense arriscar-se molt i posar en perill la seva salut buscant un recorregut massa llarg i mes perillos..Per aquest fet i per un motiu de logistica ( portar una motxilla en aliments i provisions per a 8 dies era molt pesat),la intrepida montanyera rapitenca va decidir empendre el trekking pel circuit de la W,el qual va finalitzar amb 5 dies.




Cinc dies d' intensa caminata en el transcurs del qual va tenir encontres molt i molt entranyables.Primer va coincidir amb una familia de Barcelona que viatjaven,el Lluis,La Eli i el petit Jofre.





Aquests simpatics i amables barcelonins afincats a la Paz van ser uns divertits companys de ruta.




Pero amb qui veritablement va compartir part del trekking l'Eva ,va ser amb el Sergio i la Idoia.Aquesta parella de recent casats de Navarra,ella i el..." van de luna de miel...son tal para cual,la pareja ideal..."...van ser uns camarades perfectes que van fer que les dures hores de pallissa de caminata acavessin amb una cerveseta i quatre rises...un gustasso haver-los conegut.



El trekking de la W comensa per la vessant est del parc,trevessant el valle Ascencio,arribant al primer campament i base de les Torres,on el primer que fas es deixar-ne plantada la tenda i ascendsir fins a l' anfiteatre natural mes precios vist a la meua vida.
Les tres Torres de granit alli estaven...enfront meu...sense amagar-se darrera els nuvols.Tot un luxe!!!!






Despres d' una degustacio de sopa de sobre en quatre galletes i una simpatica xerrada amb la Idoia i Sergio...els meus nous amics....les cames i l' esuqena ja no donaven per a res mes aquell dia...s' havia de descansar...








....lo millor es una tenda chillout...i a dormir!!!







Per al segon dia de ruta...m' esperava un cami mooooolt llarg




...travessaria prats,llacs,rius i montanyes fins arribar al campament italia.....



El dia va comensar de ben matinet...una vegada mes Eva i la seva motxilla...







Quan et sents rodejat de tanta natura...i te n' adones que no hi ha res que s' interposi entre ella i tu...es quan et sents afortunat...encara que les cassoletes et tremolen,que les sabates t' estrangulen els dits,que la motxilla se t' enclava per tot arreu....res de tot aixo pot trencar la magia del moment!!!




...i es que a cada pas vas descobrint alguna cosa nova...i els nuvols juguen un paper impresionant...

















........son com uns follets voladors que van passant per damunt teu...i ballen...i van creant un joc de sombres que et poseeix...Quin poder te la natura!!!














Arribar al campament Italia...va ser motli molt dur...pero molt satisfactori...i una nit mes a plantar la tenda....la casa al coll...i es que ha sigut la vegada en que m´he sentit mes tortuga que mai!!!jajajaja



="BLOGGER_PHOTO_ID_532




Disfrutant dels moments esgotadors....









Aixi com dels momets de relax i pau...







I pel cami descobrint els Cuernos del Paine....









El seguent objectiu era al dia seguent despertar i remuntar tot el vall Frances,pasant pels glaciars i arribar fins al lloc que et permet estar mes aprop de les torres i de tots els cims...son 360 graus en rodo de besties de pedra,que no deien res,quietes...immobils...pero que susurren a la veu dels escaladors mes intrepids els quals no es poden resistir al repte d' escalar-los...

...son unes montanyes increibles...i el sol va sortir per a crear uns pons de colors...els arc de sant marti brillaven en cada galciar!!!I al fons...la vall!!!

llibertaaaaaaaaaaaaaaaaaaat!!!!







...un,dos,tres...despertad' aquest somni...pessigam...es real siiiiiiiiii!!!jaja






Pero el cami de Torres del Paine continua!!!I despres del mpresionant valle Frances continua un presios cami dellacs finsal campament Pehoe.
Alli una vegada mesvaig coincidir amb la Idoa...i el Sergio...ese HDP con buen corazon...jajajaja





I si ens quedaven els ultims dies de trekking,i tots tres junts vam arribar alque seria el moment culminant dela nostra aventura...el Glaciar Grey




glaciar grey


Despres de caminar tot el dia...






....el Glaciar va ser el nostre premi i recompensade finalitzar el trekking...aixi com un vermutet que ens haviem reservat a base d'olives,mejillons i una creveseta....Idoia=Cervesa...jajaja






glaciar grey




I alli...els tres ens vam quedar muts,una catarsis mistica,un extasis natural...un moment que ens va unir,despres de veures les cares de cansament durant les hores de caminata...i de cop veure aquelles cares de felicitat...te nadones de que esforsar-se val la pena!!!Uuuuuuuuuuuuuuuuuueeeeeeee!!!











I aixi que don Salami,Doña Cerveseta i La Pataka Rapitenka,entre cansoneta i cansoneta van finalitzar aquell trekking per una natura pura i salvatge...on els somnis es converteixen en realitati els humans son capassos de sentir elpoder de la natura!!!!









Torres del Paine una aventura que 2rapitenques vos recomanen per a tots aquells que els agrade disfrutar de la naturalesa...