La Nostra Missió

2Rapitenques Around The World és el projecte amb el qual volem cumplir el nostre somni de viatjar al voltant del món. Tenim el propósit de descobrir altres cultures i apropar-les al poble rapitenc. La nostra filosofia és aprendre de tot allò que ens trobarem i a la vegada compartir la nostra idiosincràsia. Creiem firmement que és necessari viatjar amb una actitud oberta, amb toleráncia i solidaritat per a culminar el nostre objectiu. (Vane ¡ Eva)


sábado, 10 de enero de 2009

L' arribada esperada dels Princeps del Trabucador a Nova Zelanda





Els follets van anar avantsant en el seu cami per a trobar-se amb els Princeps...




Les Ninfes dels Ullals no podien mantindre la seva emocio...l' encontre amb Salina i Lligallo s' estava aproximant!!!La realesa de les Terres de l' Ebre estaven apunt d' aterrar...i finalment junts realitzarien l' ultim tram de l' aventura que els portaria cap a desfer el malvat malefici del Bruixot Margallo!!!


I per fi van arribar!!!

Nimfes dels Ullas:-" Benvinguts Princeps del Trabucador...no ens podem demorar...tenim molt poc temps per acavar de realitzar les ultimes proves que ens permetran al nostre Delta salvar."





Sense perdre ni un segon tots junts van marxar a buscar els vehicles magics que els permetrien recorrer l' illa nord del pais...







...la primera parada havia de ser en el Bosc del Arbres Poderosos...






Ells son els que guarden la sabiduria de les terres Novazelandeses...ells es revelarien quin era el lloc on havien de reunirse amb els Deus Maoris.



Les Dames Blanques estaven molt contentes d' estar aprop de la seva Princesa Salina...i en el transcurs del viatge cap al Bosc dels Arbres Poderosos les seves histories li van anar explicant....tot el que havien hagut de fer per trobar el secret de l' aigua eterna...





Un llarg cami van recorer tots junts...i finalment amb el Bosc es van trobar...



Van haver de donar un gran salt per a poder endinsar-se en la penombra d' aquell bosc replert d' arbres gigantescos i senyorials...eren ells els que havien de revelar-los on estaven els Deus Maoris...




Pero...??...Quin de tots era l' arbre...va ser la Princesa Salina la que va proposar de...





Princesa Salina: -" Nimfes i Princep...escolteu les meves paraules...aquest arbres son tan alts que no poden percebre la nostra presencia...amb ells d' una altra manera ens hem de comunicar...els hem de cridar ben fort fins que la nostre veu arribre a la alta copa de l' abre...nome aixi es percataran de que estem aqui"

El valent princep i la nimfa van cridar als Arbrers del Bosc...i aquells els van respondre de seguida...i van enviar-los cap al l' arbre mes gegant...ell els donaria la ruta a seguir...




..i van caminar i caminar...




Fins que el van poder trobar..





Ara ja sabien on havien d' anar...El Riu sagrat de Rotorua era la casa dels Deus Maoris...alli havien d' anar.




Bosocs i montanyes,prats i platges van travessar...





La ruta cap al Deus Maoris estava en marxa....quina seria la seguent aventura que el desti els depararia...






Rotorua i els Deus Maoris els estaven esperant...


Per veure mes fotets de la nostra aventura a Nova Zelanda entreu aqui:

http://www.flickr.com/photos/29210326@N07/

lunes, 5 de enero de 2009

Desitjos d' any nou i carta al Tres Reis Mags d´Orient

Fem un petit parèntesis en el nostre relat de les Ninfes dels Ullals per que creiem que en aquestes dates es necessari.Avui es 5 de gener vigília de l`arribada tradicional dels Tres Reis Mags d´Orient.No sabem si es per que estem lluny de casa,o perque ens fem grans...jajaja...sera per tot!!




.. aquesta carta dirigida als magics personatges d`Orient..es diferent... simbol del que sentim,el que estem entenent amb aquest viatge pel món...

Per a tots els que estimem,familia i amics,per als que segueixen els nostres passos a traves d´ aquest blog,als que ens enviem comentaris,ens animen i ens donen l`energia necesaria per a seguir narrant les nostres aventures i experiencies...
Aquest es un desig d´any nou,per a tots vosaltres,...per a tota l´humanitat!!!
En temps real,des d´on estem ara...





05/01/09 Glaciar Perito Moreno,Patagonia,Argentina.



Avui estem aqui...
Enfront d´una majestuosa forma fisica,viva per naturalesa.
Un ferotge animal que rugeix com un lleo salvatge...que no te por a la presencia humana.




Ell, determinant en cada pas de gel que dona i lluïdor amb elegancia del bestit blanc i balu celest que porta.... s´ornamenta de vegades amb els colors de l´arc de Sant Marti.



Un Glaciar omnipotent,que sap esperar el dia i la nit,sense impacientar-se...no s´aturdeix...sap entendre el que vol dir el pas del temps.

Cada sutil moviment dels seus musculs congelats desprenen grotescos cristalls de gel que guarden el secret de centenars d´anys de silenci...un tressor sense perjudicis.



...I quan el silenci es trenca un tro ressona,una musica magica que es deixa sentir per tota la vall que l´acarona.
Sembla adormit,pero esta mes viu que qualsevol animalet del bosc.



Camina i avantça solemne per damunt d´un bressol de gel...de somnis purs i frescos.
Un jardi perpetu, de roses blanques petrificades per la fredor dels vents patagonics.
Vendavals d´aire fred que ens aturdeixen i ens desperten els sentits...per estar preparats per a un nou dia,un any nou que tot just acaba de començar.



Una furia salvatge que embelleix a cada instant que passa...permutant i renovadora...
Fluint sobre les aigues cristalines del llac que l´aguarda a la fi.



Aigues que netegen la humanitat que s´atança a contemplar-lo.



Escultures de gel fortificades amb l´esfoç del dia a dia,dels segles passats...



Un intringulis d´espills esquerdats que reflexen l´orgull de l´home que s´ha autoproclamat amo suprem i senyor del mon...i que molts cops s´equivoca...



...amb les seves lluites i guerres que enfurismen a la natura...la qual protesta per la falta d´EMPATIA dels humans,pobladors d´aquesta terra.



Paradogica serenitat de la natura,que ens dona a tots els que estem alli plantats un copet a l´esquena.



Estupefactes, sentim l´energia de la seva falda de gel i despertem l´esperança per COMPARTIR...un futur en el qual haurem de treballar tots plegats.
Un Glaciar que ens educa per a una nova albada.



Gracies a la natura per aquesta sàvia lliçó.





Observant-la, reflexionem creixent com a persones.




Simbiosis d´home i natura ...reconfortant sensacio que ens mostra el cami...
Una SENDA HUMANA on hem de caminar agafats de la ma SOLIDARIA....
...sabent el que significa la paraula ESCOLTAR!!!

Un desig d´any nou i una carta al tres Reis Mags!!!

Compartir i Escoltar!!!



Mil abraçades d´ànimes viatgeres




Vane i Eva

viernes, 2 de enero de 2009

Feliç Any Nou 2009

A tots!!Familia , amics i a tots aquells companys viatgers que ens anem trobant pel cami!!!A tots vosaltres vos desitgem un nou any carregat de força i energia!!!
...i una vida plena de somnis...
...i uns somnis plens de vida...

Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

Lluis Llach








Vane i Eva

Una llarga espera a Kaikoura

Nota: Aquest passatge del conte s' emplasa en una petita ciutat de la illa sud del pais...Kaikoura.En aquet punt de l' est del pais es on es podeu veure delfins i foques,fins i tot es pot nedar amb ells.
Dels dos dies que vam estari vam disfrutar de la grandiositat del paisatgede ,de l' exquisit marisc fresc i del les simpatiques foques que ens vam trobar al mig de la platja...com si res!!!Molt curios!!!
Van ser uns dies de transicio mesntres no rebiem noticies de les nostres terres del Delta....



Les hores anaven passant lentament...



Les petites Nimfes no podiem fer gran cosa...el missatge enviat a traves de l' au reial havia d' arribar en questio de dies...era un viatge molt llarg i perillos...El flamenc havia de creuar tot el mon fins arribar a la Barraca(casa tradicionals del Delta) dels Pinceps del Trabucador!!


Fins i tot el seu amig Frodo es va posar nervios... no parava de trasvalsar a les Nimfes...

...grumpy Frodoooooooo!!!jajaja




La presio que sentien era massa forta...que seria del Delta si el misatge no arrivaba...l' esperansa apareixia per a desapareixer als intants...momentsde confusio que van alterar la naturalesa de les petites criatures...tanta confusio els va perturvar de tal manera que canviaven de ser....



Frodo....Ahhhhhh,m' esteu posant negre...tan negre com una foca!!!!Voleu tranquilitzar-vos Nimfes...auqesta situacio no es pot mantenir mes!!!




Nimfa de l' Ullal....Frodoooo...tanca la boca!!!per culpa teva em sento atrapada dins d' uns cascall de ferro...la presio m' ofega...si no et calles et tallare els bigots que t' han sortit i pelat et deixare!!!



Ninfaa de l' Ullal...pero voleu callar d' una vegada els dos...que no veieu que m' esteu fent...si no vos tranquilitzeu vos agafare amb aquests tentacles que m' estan sortint i vos amarrare...a vore si aixi d' alguna manera amb la boqueta tancada vos puc tenir un ratet...Aaaaaaaahhhhhhhh!!!Calleu!!!




Aquella situacio era insostenible....





un petit animalet de la zona va aproximarse als
gnoms ...i els va dir...



Foca de Kaikoura:"pero que vos passar criatures endemoniades...no veieu que esteu alterant la pau i tranquilitat d' aquest indret.Feu el favor de tranquilitzar-vos i feu les paus ara mateix!!!"

Els tres essers de la natura es van adonar de la extremitat de la situacio...i van decidir sentar- se a parlar i buscar una solucio...




Frodo va dir: -"Nimfes dels Ullals...hem sento avergonyit...vos demano disculpes...sorry,sorry,sorry...i vos prometo que ben tranquilet m'estare...






Nimfes dels Ullals: -" Tens tota la rao amic Frodo..que es el que ens esta passant..no podem continuar aixi...hem de relaxar-nos una mica...poder si fem una llarga caminata i contemplem aquest meravellos paisatge la nostra ment es relaxara...i ja no ens barallarem mes"








I aixi ho van fer...les petites dames blanques i el seu amic frodo..van caminar i camira...i es van relaxar de tal manera que la pau entre ells va rebrotar.






i el moment va arribar...novament les reines de kaikoura...les foques...a les Nimfes van ajudar!!!




Foca de kaikoura: -"Nimfes del Delta!..hem rebut un misatge de la vostra terra...els princeps estan de cami...heu d' anar a recivir-los a la illa nord del pais...Els Princeps del Trabucador ens han enviat aquest misatge i vos diuen que no demoreu el vostre viatge...que a Auckland vos esperen...alli sera l' encontre...Donevos pressa amigues de la natura...la vostra missio esta apunt d' arribar al seu final"

Siiiiiiiii...les Nimfes estaven preparades...a buscar als Princeps decidides anaven...estven rebossant d' energia...res les podia parar...les hores del malvat malefici estaven contades....el Delta no es secaraaaa maaaaaaai!!!