Els protagonistes d' aquesta historia d' aventures...follets,ninfes,mags,secrets i encanteris...un conte per a que el disfrutesseu...deixeu oberta la porta dimensional que separa la realitat d' un mon imaginari...i viatgeu amb nosaltres per aquest mon fantastic de...
El conte d' un viatge,d' una avnetura....
"En aquests prats hi ha grans ulls d'aigua tan fondos, que apenes es troba el seu fons, els quals broten l'aigua fresca a l'estiu, i enmig d'elles neixen unes flors fermoses, que es diuen Nimfes, que tenen les flors blanques, i enmig una estrella de color d'or."
J. Martorell ,1926 ( Historiador tortosi)
Nova Zelanda i les Nimfes del Ullals.
Hi havia una vegada en un pais molt llunya...una societat...que vivia en unes humides i fertils terres... on el riu anava a morir al mar.
En el tranquil Mar del Mediterrani, era alli al Delta, on es dibuixava l' estuari del riu Ebre i la Badia dels Alfacs.
Tots els dies l' albada alsava la llum del sol sortint per l' horitzo del mar, il.luminant el Delta fins que el sol s' adormia per l' espatlla del Montsia.
Moltes hores de sol que carregaven d' energia la ciutadania de la villa que acarona la badia dels Alfacs.
Era aquesta, Sant carles de la Rapita, confluencia del mar i de la terra,casa de pescadors i de pagesos, gent del camp i de la mar. Treballadors que s' estimaven la seva terra i que eren capassos de protegir-la fins al final.
En aquest magic indret del planeta era on els rapitencs vivien el dia a dia, tot disfrutant d' una atmosfera on normalment hi regnava la pau i la tranquilitat. Res podia perturbar la seva harmonia... fins que va arribar el dia...en que el malefici es va anunciar....
Va ser un dia d' estiu , mentres la poblacio estava reunida a la Placa del poble celebrant la festa major de Sant Jaume." El Coc" vibrava amb els cantics i els balls.. tots estaven disfrutant del vermutet i la bollida de musclos, res del que els esperava es podien imaginar...
Entre rondalla i rondalla...de repent un soroll esgarrifant a tots va paralitzar...
"Els ànecs salvatges volaven arran de la lluïssor de les llacunes immòbils com un mirall i s'arraulien al si de les jonqueres. El far de Buda alçava el punt rutilant sobre la plana, mostrant-lo adés a la mar, adés a la muntanya. I tota la nit seguia el mateix joc infatigable... "
Sebastia Juan Arbo (1902-1984)
... un fort tro va ressonar des de lo mes alt de la "Foradada"...i una veu misteriosa es va deixar escoltar...
...era el Bruixot Margallo...un misterios personatge que vivia amagat en una cova molt profunda de la serra del Montsia. Aquell dia va sortir del seu amagatall i amb actitud endimoniada, un malvat conjur va invocar:
Trikitriii...trakatra....rapitencs i rapitenques amb els vostres cants meu despertat...
trikitriiii...trakatra...del meu son profund meu fet alsar...
traaa...traaa..tra...pagareu la vostra pena...
...en un futur molt proxim...el vostre Delta sense aigua es quedara!!!
..les vostres terres seran infertils i el vostre mar pobre en peixos sera!!!
Trikitriii...trakatraaa....
...aixi ho he dit..i aixi es cumplira!!!
El bruixot Margallo va fer esclatar la seva magia negra...i la Rapita es va ennuvolar.
Aquest briuxot de sang maligna amb aquelles paraules va congelar la joia i alegria que regnava la Rapita...la por i tristesa van invair a tots els ciutadans.
Aquest es preguntaven...
-Que sera de les nostres families??...l' aigua es vida...el riu es vida...si el nostre riu i el Delta es sequen ...Que sera de nosaltres i de la nostra preciada terra???...- es repetien els uns als altres sense parar...pero finalment tots junts van alsar l' anim i la veu...i tots a una van cridar:
"Som aquí rapitencs i rapitenques, tossudament alçats..... si volem amb els punys ben oberts ....... si volem amb els punys ben tancats ..... l'anhel que ens uneix a tots, es l'afany de combatre aquest maligne malefici... el futur es nostre, donem-nos tots les mans ...l' unio fa la forsa...el nostre Delta hem de cuidar!!!
Aquelles paraules es van deixar sentir en tots els racons del Delta...sobretot en el magic raconet dels Ullals de Baltasar...on els esperits de la natura es van despertar!!!
Les petites nimfes van brollar de la font subterrania...percebent el sentiment d' inquietud del poble rapitenc...
Elles ,Dames Blanques de la natura son el "Genius Loci" del Delta de l' Ebre... les encarregades de protegir-lo i les que si es troba en perill l' hauran de salvar!!!
La rica torba que alimentava a les ninfes els donava l' energia de la terra dels ullals...i els eucaliptus els donaven les forces per a poder volar...criatures de vida eterna que perfumen i sen cuiden del Delta i dels seus habitants...candides i misterioses com les estrelles del cel...que brillen en l' obscuritat...
Les magiques criatures van anar rapidament a buscar als maxims representants de les Terres del Delta.... al Princep i la Princesa del Trabucador...ells ja les estaven esperant...
...despres de demostrar els seus respectes...les nimfes dels Ullas van escoltar les dolces paraules d' ale de Salina,la Bella Princesa del Trabucador :
Salina(Princepsa del Trabucador)- "Vosaltres,Nimfes dels Ullals,sou les que gaudiu de la magia blanca,la que protegeix la nostra terra...vosaltres al poble rapitenc heu de salvar i deslliurar-nos del malefici del Bruixot Margallo...la nostra confiansa recau en vosaltres...des d' aqui tots vos estarem recolzant!!!.
Que el poder de la constelacio de les tres estrelles vos guardi de les forces del mal!!"
Lligallo,El Pincep del Trabucador va veneir les animes de les petites nimfes...tot desitjant-los bona sort
I va ser despres de les paraules del principat quan les ninfes rapidament es van disposar per a empendre el seu viatge...l' Itaca que les portaria a descobrir el conjur per desinvocar el malefici del malvat Bruixot Margallo.
Les vitals Dames Blanques van reunir tots els seus poders per a invocar les forces de la naturalesa...i van rebre la resposta del seu guia...un Hobbit de terres irlandeses les estava esperant.
La seva primera parada a Irlanda va ser per trobar-se amb Frodo, un diminut pero astut gnom que era el guardia del secret de l' aigua eterna de terra irlandesa...ell seria el que els havia de guiar cap al seguent desti.
El simpatic Frodo vivia en un llac del comptat de Wicklow,on tenia la seva residencia al meravellos Palau de cristall ...alli va tenir lloc l' encontre...tots tres es van reuinr per a parlar.
Les nimfes dels Ullals van escoltar atentament al seu guia...Frodo les va rebre amb aquestes paraules de cordialitat;
-Les forces de la natura m' han encomanat que sigue el vostre guia,protegir i acompanyar-vos sera el meu deure d' ara en endavant.Som l' aliansa de les nostres terres,els uns als altres ens hem d' ajudar...La forsa de l' aigua de Irlanda preservara a l' aigua del Delta del conjur del Bruixot malvat.
Va ser llavors quan el Hobbit va tocar l' aigua del llac amb les sevs magiques mans...i el cami que havien de seguir es va reflexar en les aigues cristalines del llac...El poder de l' Aigua d' Irlanda les advertia de la seguent parada a realitzar...els tres havien de desplasar-se a terres molt llunyanes...al Pais del Kiwis i Maoris...Nova Zelnada els estava esperant.
Dos illes de l' ocea Pacific que conformen un estat on Frodo i les Nimfes dels Ullals havien de recorrer per a resoldre el malefici que el bruixot els havia invocat.
I volant ...volant...volant...aquestes tres petites i magiques criatures de la natura...mig mon van travessar...per finalment aterra a terres Novazelandeses...alli una nova aventura els estava esperant.
Per trobar les respostes:
Que es un Ullal?
http://www.campredo.altanet.org/ajtms/tortosa/campredo/dossier5.htm
http://www.recercat.net/bitstream/2072/5156/1/PFCPepio.pdf
Qui son les Dames Blanques?
http://www.inza.com/ainoa/hadas.html
