Ja esteu cansats...o encara teniu energies per a continuar la ruta turística pels carrers i barris de Buenos Aires....esteu amb nosaltres....doncs somi....esta vegada vos contem la pasejada per San Telmo...un barri amb ànima pròpia!!!!
I per sort comptem amb una guia turística de les bones...de les que saben transmetre el que significa ser Argentina...i de Buenos Aires...La Graciela!!!...que ja molt bé vos l´hem presentat amb anterioritat.
San Telmo ( el nom complet del barri es San Pedro Telmo ) és la màxima expresió Bohèmica de tots els Barris de la ciutat...sumant-li que és considerat el barri més antic de la gran capital.
És al carrer Defensa i Chile on es troba el Zanjon de Granados , una casa que data del 1536 amb un treball arqwuitectònic increible,dún valor arqueològic superlatiu...ja que s´han trobat inclús restes de l´època colonial.
Pero San Telmo...continua sorprenent-mos....
I es que es " muuuuuuy lindo " visitar el barri en domenges,concretament la PLaza Dorrego.És en aquest dia on tots els atristes,artesans,antiquaris,balladors de tango,arrabaleres,bonairenses i turistes...l´invaeixen...i en fan de la plaça una olla barejada que et deixa molt bon sabor....
Increible la quantitat d´ objectes..." cosos "...jajaa...en terminologia porteña, que es poden arribar a trobar...des dels sifons més antics , aparells de música,rellotges,bestits...tot tot i tot allò que et pugues arribar a imaginar...sense data de caducitat...una locura per als amants de les antigüetats...i per als que no en som....n´és molt divertit i entretingut de visitar!!!
I es que no s´acaba aquí la història...si no en tens prou i no acaves extenuat amb el passeig matutí pel mercat....a mitja tarde comença la música i els espectacles al carrer...i la protagonista per exel.lència n´és per supost...LA MILONGA!!!
Gent adulta i passant els 70 anys,joves,amb sabates de tacó,amd calçat esportiu...peus desclaços...tots els estils i caracters del Tango...
Que bonic,quanta força i passió desperta aquest ball...es pot sentir...ho saben transmetre els balladors i la música en directe n´és la gota que colma el vas....Increibleeeee,fantaaaaaaaaaatic,extraordinariiiii....fins i tot va ser el nostre debut...i es que ens van treure a ballar!!!jajaja
...on fins i tot ets pots creuar amb una autentica arrabalera de Buenos Aires...persona que porta el Tango a la sang!!!
Què és una Milonga...molts us deureu estar preguntant!!!
“La vida es una milonga y hay que saberla bailar, por que es triste estar sentado mientras bailan los demás”
Rodolfo Sciammarella
"La milonga es el lugar donde se reúnen los bailarines de tango para ir a bailar, pero también es una pieza musical con un ritmo algo mas veloz que el tango, aunque tanto la milonga como el tango están en compás de 2/4, las 8 semicorcheas de la milonga están distribuidas en 3 / 3 /1 2 en cambio el tango posee un ritmo más «cuadrado». Las letras de la milonga suelen ser picarescas.
En cuanto al baile igualmente se distingue por su desenfado y rapidez también por su abrazo cerrado y mayor conexión con la tierra debido a que se suele bailar con las piernas mas flexionadas. La milonga es ideal para entrar en la música debido a su poderoso ritmo además la milonga se baila sin parar algo que la distingue de los momentos de pausa del tango, lo cual influye también en la necesidad de encontrar la pisada a tiempo."
...i si més música voliem...el carrer es converteix en un escenari de veritat....
Murgues populars...
Folklore amb algun gaucho...
I és que un dia a San Telmo,un domenge...et deixa extasiat...i el que més et ve de gust...és pendret un bon mate i disfrutar de l´encant i del record que aquest barri a les dos ens va deixar...
Però arribem ja a un altre punt de la ciutat...amb una càrrga històrica,reivindicativa,política...i per supost turística...La Plaza de Mayo i voltants.
Per què Històrica???
Per què ha estat nucli d´importants episodis històrics,com per exemple el primer pas cap a l´Independència al 1810 així comm la jura pública de la constitució de 1869.
Ens trobem alla mateix,al centre d´aquesta amb la Pirámide de Mayo- ,Monument Històric Nacional.Un obelisc construit al 1811 para testimoniar el primer aniversari de la Revolució de Maig.
També des d´alla podem contemplar-ne la Catedral Metropolitana, el temple catòlic més antic de la ciutat.Les dotze columnes de la seva faxada representen als apostols de Jesus,on al seu interior ens trobem amb el Mausoleo on es troben les restes del General Jose de San Martín.
I d´es d´una altra perspectiva..ens trobem amb el Cabildo,sede de l´administració del Virreinat del Río de la Plata, colonia del Reine d´ Espanya.
Per què Política???
Perque ens trobem amb la casa del Govern, o més coneguda amb com la Casa Rosada,sede de la Presidència de la Nació.
D´aquesta en destaquem el seu balcó des d´on s´han fet molts dels discursos com el de Maria Eva Duarte Perón ( 1919-1952)´mundialment reconeguda com Evita Perón.Dona que va ser Primera Dama amb una trajectoria política que promoguè el reconeixement dels drets dels treballadors.
Per què reivindicativa???
I aquest vegada vos hem d´explicar la historia d´una lluita...d´unes mares...Les de la Plaça de Maig.
El període que va des de 1955 a 1976 a Argentina té una característica que el fa historico-politicament especial...i que va està marcat per la VIOLENCIA,AUTORITARISME,RESISTENCIA i paradòjicament també per l´OPTIMISME,MODERNITZACIÓ,CULTURA JUVENIL I AUGE CULTURAL.
Un periode on en destaquem la proscripció del peronisme i l´intent per restaurar-lo.S´alternaren cops militars i governs civils.Els partits polítics van perdre ligitimitat,desvaloritzant la idea de democràcia.
Aquest cituació va produir una gran conflictivitat.
Naixè una gran resistencia, principalment en contra de la dictadura de Juan Carlos Organía.
Aquest resistencia va estar encapçalada pels sectors mitjos urbans,principalment per joves i intelectuals aq ui se´ls va prohibi dels canals de participació.
Les organitzacions armades estaven al carrer...estaven actives i presents en tot moment.
Va ser un periode polític on els joves van demostrar la seva importancia com a actors polítics.
La violència es va multiplicar en els primers anys de la dècada dels setanta.El descrèdit,el caos social van afavoreixer a la formació d´un d´un front golpista entre capitalistes i militars.
Aquest 24 de Març de 1976 serà recordat com el dia en que va haver el Cp d´Etat que dona lloc a la pitjor Dictadura de la història Argentina.
Els militars prengueren el poder per a imposar el seu propi govern terrorista i crearen un pla d´economia que significà el principi del fi i de lo pitjor: EL PLA SISTEMÀTIC D´ELIMINACIÓ DE PERSONES ( EL GENOCIDI)
...El dia de la memòria ...el 24 de Març...no el poden olvidar.Mil.lers de desapareguts,persones segrestades clandestinament per oficials militars que despres eren torturades fins que les mataven.Dones embarassades a les que robaven els fills...un atroç i veritable genocidi que va acavar amb l´exterminació d´uns 30.000 joves entre 18 i 30 anys.
Un Règim dictatorial que trencà amb la quotidianetat de les mares i dones del pais....les quals es van organitzar amb un moviment espontani de protestes i reivindicacions...al carrer...a la Plaça de Maig, enfront dela Casa de Govern.
L´Objectiu d´aquestes era demanar al Govern informació sobre el parader dels seus fills desapareguts.Aquestes van ser les que van saber desafiar a la Dictadura,en mig d´una paràlisis terrorifica que invaia el pais.
Las madres de la Plaza de Mayo...un moviment de no-violencia que reclamà l´esclareixement de la veritat,el càstig als culpables i la recuperació de la memòria de lo que va aconteixèr en aquella dictadura.
Una lluita per a no oblidar...una desaparició social...que fundà una Fraternitat base per a les noves generacions de la societat argentina.
Pero altres protestes també han estat representades en la mateixa plaça,Guerra de les Illes Malvines,manifestacions polítiques...
Però ens despedim amb una escenificació descrita de lo que podria ser la Plaza de Mayo en un dia normal....snese cap manifestació....oficinistes que van i venen a un ritme frenètic que contrasten amb els turistes que treiem fotos i aquells que disfruten d`algunes hores d´oci estirats a la gespa i prenen el sol.
Pinzellades d´estudinats que amb filera visiten la Plaça amb una srtida educativa guiada pels seus mestres per conèixer els edificis històrics de la Plaça...
Venedors de banderesi souvenirs...
Juvilats i nens que passegen i donen de menjar a les palomes...
Una Plaça,testimoni de la Història d´un pais i la Història personal de moltes persones que has estat allà per a reivindicar...JUSTICIA!!!!
Nosaltres n´hem après amb tot això....esperem que la informació vos hem facilitat vos hagi sigut útil per a entendre l´episodi d´una societat que en la seva historia tambè va ser marcada per una Dictadura, i es que d`això a casa nostra també sabem com es viu.
I a reflexionar tots com la Mafalda....
Fins aviat amics
Vane i Eva
