GATZARA, brogit i esclat d’alegria amb que una colla de gent manifesta el seu entusiasme.
Associació de pedagogia respectuosa compartida.
Gatzara neix l’estiu del 2009 des de la necessitat de dues persones de crear un espai de recerca, reflexió i pràctica pedagògica basada en una perspectiva respectuosa, crítica, no autoritària i compartida.
Entenem la criança i l’educació com l’acompanyament respectuós a les necessitats que van sorgint en el creixement, desenvolupament i la socialització de la persona.
Com una actitud compartida i multidireccional, és a dir, partim de la base que en una relació educativa respectuosa totes creixem i aprenem, tant els nens dels adults, com els adults dels nens, com els nens entre ells, com els adults dels adults..
Entenem la persona de forma integral (interacció cognitiva, emocional, sensorial i física), com un ésser d’acció i de relació, creativa, autònoma, lliure, capaç d’autogestionar-se i de decidir.
Estem treballant per engegar els projectes el més aviat possible, us informarem quan estigui tot llest per començar.
jueves, 2 de diciembre de 2010
domingo, 4 de octubre de 2009
Bolivia
Por la carretera….. por la carretera…… com diu Manu Chao seguim per la carretera per creuar al que va ser el penultim país de la nostra aventura… Bolivia!
Bolivia i els seus “bolivianitos”, que no ens referim nomes a la gent d´alli sino tambe a la seva moneda, es un país castigat per colonitzacions i guerres continues per alguns dels paisos colindants.
La colonitzacio española va tindre un rol molt important a la Bolivia d´avui , una Bolivia diferent marcada per les guerres i el pensament occidental:
“Espanya va conquistar, colonitzar y pendre les nostres riqueses i moltes de les nostres vides. Va deixar la seva llengua i religio aixi com els parametres del pensament occidental que , fusionats han donat resultat a la mestissa cultura nacional Bolivia d´avui en dia”.
Encara que l´espanyol es l´idioma oficial, encara es mantenen el quechua, el aymara i dialectes procedents del guaranti.
Es difícil trovar-se a un Boliviano que no mastegue fulles de coca. Les fulles de coca tenen mes de 5000 anys d´historia i s´utilitzen en el sentit sagrat, social i laboral. Aquesta fulla es part de la seva cultura.
Ja us seguirem explicant mes durant la nostra estancia a Bolivia perque es un tema molt actual degut a l´intencio de il.legalitzar-ho pel mon occidental.
La nostra ruta pel país va ser la seguent:
Degut a les plujes que hi havien a la zona selvática vam tenir que dirigir-mos cap al oest del país. Vam creuar d´Argentina per Villazon per anar al Salar d´Uyuni- Potosi- Sucre- La Paz- Sorata- i el llac Titicaca per on vam creuar al Peru.
Villazon es una ciutat fronteritza mes… com totes les que hem passat durant el viatge es normalment barato per comprar i els diners i comerç es l´unic atractiu d´aquestes ciutats. Te un intens moviment comercial amb la localitat argentina de La Quiaca, gran part de la qual es contrabando. Es comercialitza de tot… que ho carreguen a l´esquena i van creuant la frontera d´una part a l´altra (conegut com comerç formiga).
Alli ens vam quedar un parell de dies organitzant la ruta per Bolivia i els busos que teniem que agafar- el tren estaba tallat cap a Uyuni degut a les plujes aixi que l´unica opcio que ens quedaba era el nostre super amic l´autobús. I aquí ve on vam coneixer a la super parella que es va convertir en los nostres companys d´aventures….. el Tiku i l´Anna!!!
Com els vam coneixer va ser molt curios…. Ells son una parella de Girona que volien viatjar 6 mesos per Sudamerica. Mentres planejaven el seu viatge desde casa anaven llegint diaris de viatgers… i seguien el nostre blog de les 2rapitenques (los fans jajaja). Un dia ens van escriure dient que havien començat el seu viatge i que estaven a Argentina i que estaría guay coneixens… aixi que despres d´uns quants de correus electronics allí els teniem!!!
Tiku i Anna formen part d´una banda de percussio a Girona anomenada Bloc Quilombo. Es una banda de tambors enfocada al mestissatge de cultures i races.
Com ells diuen , el ritme frenetic impres en el seu espectacle, converteix totes les seves actuacions en festa i bogeria.
Entreu a veure la seva pagina aquí: http://www.blocquilombo.org/cat/blocquilombo.php
I si teniu l´oportunitat aneu a veure una de les seves actuacions!!! Increible en directe!
La conexio entre els 4 va ser una autentica fusio i vam decidir seguir viatjant junts per Bolivia….
Aixi que les 2 rapis, Tiku, Anna i Pablito (el music argenti que ja us hem presentat anteriroment que Eva va coneixer a Capilla del Monte) vam empendre rumbo al increíble Salar d´Uyuni.
Bueno vam tardar-hi dos dies en arrivar perque les carreteres estaven tallades i quan anavem a creuar el pont es va derrumbar!!! si si com ho sentiu! Aixi que vam tindre que esperar a l´altre costat del riu, passar la nit al bus i al dia seguent creuar caminant al poble mes proper on vam tenir que esperar un altre autobus pa anar a Uyuni...
L´energia que despren l´espill de sal mes gran del mon es espectacular. Es un lloc magic on la terra es confos amb el cel.
Aquesta superficie de sal te mes de 12.000 km2 de superficie i es trova prop de la ciutat de Uyuni. La Pachamama (o mare terra) et sorpren amb la creacio d´aquest paissatge de belleza i soletat blanca.
La fina capa d´aigua que banya la sal crea un reflect amb el cel que es dificl diferenciar el cel de la terra.
La sensacio es espectacular…. Es com si estesses al cel…. Mires on mires no s´acaba mai… com si estesses flotant…. Una autentica maravilla de la naturalesa.
Pero els voltants d´Uyuni no es nomes el salar i el seu hotel de sal, si no que pots fer tota una ruta on visites desert, lagunes, volcans…. La super pandilla acompanyats per Miguel, un xic d´Ecuador que es va acoplar rapidissim a nosaltres!
Fa mes de 40.00 anys era un llag…. Quan el llag es va secar va deixar dos llags petis i dos grans deserts de sal, sent el mes gran el d´Uyuni. S´estima que el Salar te mes de 10 billons de tonelades de sal.
Una vegada passes el salar entres a la Reserva Nacional Eduardo Avaroa.
La laguna Verde es una llaguna amb les aigues de tonalitat verdosa que esta a la frontera amb Xile a peus del volca Licancabur.
El seu color verdos es deu als sediments minerals del cobre.
La laguna Colorada es una llaguna amb aigues de una mica enrogides degut tambe als minerals a les seves aigues. En aquesta llaguna viuen flamencos! Es increible que viguen aqui per l´altura a la que estan i les temperatures tan baixes. L´escena que creen els flamencs a la llaguna es espectacular... com la del nostre Delta!!
Fent lo flamenco.... que que no ho fem be o que? :-)
Fins i tot un cementeri de trens vam anar a visitar jajajaja
I aigues termals!
I molt curiosa va ser la "Ciutat de la Pedra"... si al mig de tot aquest paissatge desertic de cop, unes pedres que capritxosament han agafat formes artistiques i gegants .... com si un escultor les hagues pulit...
I d´aquí marxem cap a Potosi… no us pergueu les mines d´aquesta ciutat...super interessants!! I lo que vam patir a n´estes altures… uff.. com bufavem… jajaja
Una abraçada enorme a tots
Vane i Eva
Bolivia i els seus “bolivianitos”, que no ens referim nomes a la gent d´alli sino tambe a la seva moneda, es un país castigat per colonitzacions i guerres continues per alguns dels paisos colindants.
La colonitzacio española va tindre un rol molt important a la Bolivia d´avui , una Bolivia diferent marcada per les guerres i el pensament occidental:
“Espanya va conquistar, colonitzar y pendre les nostres riqueses i moltes de les nostres vides. Va deixar la seva llengua i religio aixi com els parametres del pensament occidental que , fusionats han donat resultat a la mestissa cultura nacional Bolivia d´avui en dia”.
Encara que l´espanyol es l´idioma oficial, encara es mantenen el quechua, el aymara i dialectes procedents del guaranti.
Es difícil trovar-se a un Boliviano que no mastegue fulles de coca. Les fulles de coca tenen mes de 5000 anys d´historia i s´utilitzen en el sentit sagrat, social i laboral. Aquesta fulla es part de la seva cultura.
Ja us seguirem explicant mes durant la nostra estancia a Bolivia perque es un tema molt actual degut a l´intencio de il.legalitzar-ho pel mon occidental.
La nostra ruta pel país va ser la seguent:
Degut a les plujes que hi havien a la zona selvática vam tenir que dirigir-mos cap al oest del país. Vam creuar d´Argentina per Villazon per anar al Salar d´Uyuni- Potosi- Sucre- La Paz- Sorata- i el llac Titicaca per on vam creuar al Peru.
Villazon es una ciutat fronteritza mes… com totes les que hem passat durant el viatge es normalment barato per comprar i els diners i comerç es l´unic atractiu d´aquestes ciutats. Te un intens moviment comercial amb la localitat argentina de La Quiaca, gran part de la qual es contrabando. Es comercialitza de tot… que ho carreguen a l´esquena i van creuant la frontera d´una part a l´altra (conegut com comerç formiga).
Alli ens vam quedar un parell de dies organitzant la ruta per Bolivia i els busos que teniem que agafar- el tren estaba tallat cap a Uyuni degut a les plujes aixi que l´unica opcio que ens quedaba era el nostre super amic l´autobús. I aquí ve on vam coneixer a la super parella que es va convertir en los nostres companys d´aventures….. el Tiku i l´Anna!!!
Com els vam coneixer va ser molt curios…. Ells son una parella de Girona que volien viatjar 6 mesos per Sudamerica. Mentres planejaven el seu viatge desde casa anaven llegint diaris de viatgers… i seguien el nostre blog de les 2rapitenques (los fans jajaja). Un dia ens van escriure dient que havien començat el seu viatge i que estaven a Argentina i que estaría guay coneixens… aixi que despres d´uns quants de correus electronics allí els teniem!!!
Tiku i Anna formen part d´una banda de percussio a Girona anomenada Bloc Quilombo. Es una banda de tambors enfocada al mestissatge de cultures i races.
Com ells diuen , el ritme frenetic impres en el seu espectacle, converteix totes les seves actuacions en festa i bogeria.
Entreu a veure la seva pagina aquí: http://www.blocquilombo.org/cat/blocquilombo.php
I si teniu l´oportunitat aneu a veure una de les seves actuacions!!! Increible en directe!
La conexio entre els 4 va ser una autentica fusio i vam decidir seguir viatjant junts per Bolivia….
Aixi que les 2 rapis, Tiku, Anna i Pablito (el music argenti que ja us hem presentat anteriroment que Eva va coneixer a Capilla del Monte) vam empendre rumbo al increíble Salar d´Uyuni.
Bueno vam tardar-hi dos dies en arrivar perque les carreteres estaven tallades i quan anavem a creuar el pont es va derrumbar!!! si si com ho sentiu! Aixi que vam tindre que esperar a l´altre costat del riu, passar la nit al bus i al dia seguent creuar caminant al poble mes proper on vam tenir que esperar un altre autobus pa anar a Uyuni...
L´energia que despren l´espill de sal mes gran del mon es espectacular. Es un lloc magic on la terra es confos amb el cel.
Aquesta superficie de sal te mes de 12.000 km2 de superficie i es trova prop de la ciutat de Uyuni. La Pachamama (o mare terra) et sorpren amb la creacio d´aquest paissatge de belleza i soletat blanca.
La fina capa d´aigua que banya la sal crea un reflect amb el cel que es dificl diferenciar el cel de la terra.
La sensacio es espectacular…. Es com si estesses al cel…. Mires on mires no s´acaba mai… com si estesses flotant…. Una autentica maravilla de la naturalesa.
Pero els voltants d´Uyuni no es nomes el salar i el seu hotel de sal, si no que pots fer tota una ruta on visites desert, lagunes, volcans…. La super pandilla acompanyats per Miguel, un xic d´Ecuador que es va acoplar rapidissim a nosaltres!
Fa mes de 40.00 anys era un llag…. Quan el llag es va secar va deixar dos llags petis i dos grans deserts de sal, sent el mes gran el d´Uyuni. S´estima que el Salar te mes de 10 billons de tonelades de sal.
Una vegada passes el salar entres a la Reserva Nacional Eduardo Avaroa.
La laguna Verde es una llaguna amb les aigues de tonalitat verdosa que esta a la frontera amb Xile a peus del volca Licancabur.
El seu color verdos es deu als sediments minerals del cobre.
La laguna Colorada es una llaguna amb aigues de una mica enrogides degut tambe als minerals a les seves aigues. En aquesta llaguna viuen flamencos! Es increible que viguen aqui per l´altura a la que estan i les temperatures tan baixes. L´escena que creen els flamencs a la llaguna es espectacular... com la del nostre Delta!!
Fent lo flamenco.... que que no ho fem be o que? :-)
Fins i tot un cementeri de trens vam anar a visitar jajajaja
I aigues termals!
I molt curiosa va ser la "Ciutat de la Pedra"... si al mig de tot aquest paissatge desertic de cop, unes pedres que capritxosament han agafat formes artistiques i gegants .... com si un escultor les hagues pulit...
I d´aquí marxem cap a Potosi… no us pergueu les mines d´aquesta ciutat...super interessants!! I lo que vam patir a n´estes altures… uff.. com bufavem… jajaja
Una abraçada enorme a tots
Vane i Eva
lunes, 28 de septiembre de 2009
Carnavals Nortenys,Purmamarca i Humahuaca( Jujuy)
Amics la nostra història continua...sense pressa però sense pausa...i és que encara tenim moltíssimes coses per a contar-vos!!!
Hem arribat al Nord d´Argentina....Vane primer que jo,feia dies que ja estava per allí...jo després de deixar Córdoba vaig posar-me en camí cap a la província de Jujuy...i al igual que jo...tb uns quants mil.lers de persones ....tots dirigint-mos cap al mateix lloc i amb la mateixa proposició...sentir, viure i disfrutar dels Carnavals Nortenys.
No vaig adonar-me´n de la magnitud que prenia el Carnaval fins que vaig arribar a Salta,l´estació d´autobusos estava invadida....persones,families,viatgers...tots esperant el seu torn per a agafar el seient del bus que ens portaria a aquest fenòmen cultural que movilitza el nord d´Argentina.
Humahuaca
I ara ve la pregunta....serà el carnaval d´allà igual que el de casa nostra,que hem trobaré??...quina és la arrel d´aquesta festa pagana....o és fruit d´una tradició ancestral indígena andina( Cultura Kolla) ...la curiositat de tot plegat ens ha portat a endinsar-mos en una recerca per saber-ne la resposta...i tot el que hem trobat són indicadors de que la Festa del Carnaval és una mescla entre la tradició andin prehispànica i la aportació dels colonitzadors espanyols que van arribar en el seu moment.
Molts dels articles sobre el tema, ens expliquen que el Carnaval té a veure amb el Kapaj Raymi Inti ( Runa simi): que val a dir la gran Festa del Sol del temps de la reproducció de la Pachamama.Aquest periode de temps comença en el solstici del 23 de juny i conclueix en l´equinoxi de març.Una festa que es celebra cantant-li i ballant-i a a la Pacha des de fa molts de segles inclus abans de la invasió espanyola.
Avui en dia és un producte cultural derivat de les relacions entre cultures invadides i la invasora.Per la seva part els indigènes reflexen amb el carnaval la seva forma de percebre i apreciar la realitat del seu món.
Així que és sumament comprensible que per a ells el carnaval signifique l´aparició del sol d´estiu que ajudarà a reproduir a la Mare Terra ( PachaMama) els recursos indispensables per a la vida ( cabres, ovelles,aigua,blat,papes....)
Però també apareix la figura del Diable,que en auqest cas representa la tradició més europea de la festa del Carnaval.Tot i això s´apunta que aquesta figura del Diable,que es desenterra i al final de la festa es torna a enterrar,pren símbol d´alegria.
Aquest sincretisme entre les dos cultures li dona un toc singular a la festa, que la diferencia de la resta de celebracions carnavalesques d´arreu del món.
Cerro de los siete colores ( Quebrada de Purmamarca)
Suenan las quenas y los sikuris, el Cerro de los Siete Colores se puebla de diez mil más: se ha desenterrado al Diablo y las sonrisas del pueblo indican que ya es Carnaval en la Quebrada de Humahuaca.
Video del desentierro
http://www.youtube.com/watch?v=DE4ltUjXiGk&feature=related
El desenterro del Diable és el ritual qie inicia una seman de festejig,alegria i joia.Tot val,la ciutadania es reunix per beure,menjar,ballar i cantar...riure i més riure...
Les escenes de les comparses que fan sonar els instruments tradicionals,fent moure a qualsevols ésser viua...nens,joves,adults,gent gran...qui no esta disposat a seguir el ritme d´un carnavalito!!!
Lletra del Carnavalito (El Humahuaqueno) :
Llegando está el carnaval quebradeño, mi cholita,
Llegando está el carnaval quebradeño, mi cholita.
Fiesta de la quebrada humahuaqueña para bailar
Erke, charango y bombo
carnavalito para bailar, bailar, bailar, bailar
I quantes vegades la vam tararejar,i quantes més la vam ballar...jajaja
La festa s´organitza en comparses,agrupacions de veïns que e spreparen durant tot l´any per a estallar en cantics,balls i melodies en l´època tan esperada.
Aquestes recorren tots els carrers amb la seva respectiva " Xaranga" d´instruments tradicionals andins...tarkas,quenas,erkes,sikuris i bombos.
Nosaltres vam tindre la sort una nit,de conèixer a el president d´una de les comparses i gaudir d´un sopar molt autèntic i divertit...envoltades d´unes persones que sentien profundament la festa del Carnaval...
...així com el Vino Toro!!!jajaja
Els Pives!!!Quina Festa!!!jajaja
Però es que vam estar una setmana,ballant,rient i menjant Humites,empanades,locros i tamales....i vevent Vino Toro....aaaaaaaay!!!...i com no embadurnats d´una altra cosa que genera expectació tan a petits com a grans...la Farina!!!!
I es que et passes una setmana de color blanc,tan se val sigues d´on sigues estigues com estigues...ningú se salva de ser embadurnat de faina!!!..i espuma!!!quin riure!!!
es un no parar!!!
Caps i cares blanques que s´entreguen a l´encanteri del Diable!!!!i tots a ballar!!!
Hoy estoy aqui,mañana me voy...pasado mañana... donde me encontraré!!!!
I si dos grans amics el Pablo i la Nane!!!
Una vegada més ells van ser els nostres aliats per a que la festa del Carnaval fos algo inolvidable!!!
Uns amics que es van convertir en part de la familia argentina que hem deixat a Buenos Aires!!!
Però tambe vam tenir gran amics de Carnaval com una parella de valencians i uns molt autèntics porteños que ens van fer riure a trencacoll!!!jajaja
I es que la Tradició,Festa,Alegria,Amistad,Companyerisme,Aventura,Natura...van arribar a la màxima expressió del seu significat!!!
Tot tenia sentit...la Pachamama ens estava parlant!!!
...eren els ultims mesos de la nostra Itaca!!!
I sense poder ser d´una altra forma en aquest somriures a la vida ,als amics i a tot lo que vam viure i sentir en aquells moments ens despedim fins al pròxim relat!!!
Passarem una frontera...cap a Bolivia volem anar!!!
Anna i Tiku ens estan esperant!!!jajaja
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
