2 Rapitenques Around The World

Gatzara - Projecte d´escola lliure a Salt ( Girona )

2010-12-02T01:32:00.000-08:00

GATZARA, brogit i esclat d’alegria amb que una colla de gent manifesta el seu entusiasme.

Associació de pedagogia respectuosa compartida.
Gatzara neix l’estiu del 2009 des de la necessitat de dues persones de crear un espai de recerca, reflexió i pràctica pedagògica basada en una perspectiva respectuosa, crítica, no autoritària i compartida.

Entenem la criança i l’educació com l’acompanyament respectuós a les necessitats que van sorgint en el creixement, desenvolupament i la socialització de la persona.

Com una actitud compartida i multidireccional, és a dir, partim de la base que en una relació educativa respectuosa totes creixem i aprenem, tant els nens dels adults, com els adults dels nens, com els nens entre ells, com els adults dels adults..
Entenem la persona de forma integral (interacció cognitiva, emocional, sensorial i física), com un ésser d’acció i de relació, creativa, autònoma, lliure, capaç d’autogestionar-se i de decidir.

Estem treballant per engegar els projectes el més aviat possible, us informarem quan estigui tot llest per començar.

L´Eskolé Gatzara

2010-12-02T01:20:00.000-08:00

http://lagatzara.wordpress.com

Bolivia

2009-10-04T04:52:00.000-07:00

Por la carretera….. por la carretera…… com diu Manu Chao seguim per la carretera per creuar al que va ser el penultim país de la nostra aventura… Bolivia!
Bolivia i els seus “bolivianitos”, que no ens referim nomes a la gent d´alli sino tambe a la seva moneda, es un país castigat per colonitzacions i guerres continues per alguns dels paisos colindants.
La colonitzacio española va tindre un rol molt important a la Bolivia d´avui , una Bolivia diferent marcada per les guerres i el pensament occidental:
“Espanya va conquistar, colonitzar y pendre les nostres riqueses i moltes de les nostres vides. Va deixar la seva llengua i religio aixi com els parametres del pensament occidental que , fusionats han donat resultat a la mestissa cultura nacional Bolivia d´avui en dia”.
Encara que l´espanyol es l´idioma oficial, encara es mantenen el quechua, el aymara i dialectes procedents del guaranti.

Es difícil trovar-se a un Boliviano que no mastegue fulles de coca. Les fulles de coca tenen mes de 5000 anys d´historia i s´utilitzen en el sentit sagrat, social i laboral. Aquesta fulla es part de la seva cultura.

Ja us seguirem explicant mes durant la nostra estancia a Bolivia perque es un tema molt actual degut a l´intencio de il.legalitzar-ho pel mon occidental.

La nostra ruta pel país va ser la seguent:
Degut a les plujes que hi havien a la zona selvática vam tenir que dirigir-mos cap al oest del país. Vam creuar d´Argentina per Villazon per anar al Salar d´Uyuni- Potosi- Sucre- La Paz- Sorata- i el llac Titicaca per on vam creuar al Peru.

Villazon es una ciutat fronteritza mes… com totes les que hem passat durant el viatge es normalment barato per comprar i els diners i comerç es l´unic atractiu d´aquestes ciutats. Te un intens moviment comercial amb la localitat argentina de La Quiaca, gran part de la qual es contrabando. Es comercialitza de tot… que ho carreguen a l´esquena i van creuant la frontera d´una part a l´altra (conegut com comerç formiga).

Alli ens vam quedar un parell de dies organitzant la ruta per Bolivia i els busos que teniem que agafar- el tren estaba tallat cap a Uyuni degut a les plujes aixi que l´unica opcio que ens quedaba era el nostre super amic l´autobús. I aquí ve on vam coneixer a la super parella que es va convertir en los nostres companys d´aventures….. el Tiku i l´Anna!!!

Com els vam coneixer va ser molt curios…. Ells son una parella de Girona que volien viatjar 6 mesos per Sudamerica. Mentres planejaven el seu viatge desde casa anaven llegint diaris de viatgers… i seguien el nostre blog de les 2rapitenques (los fans jajaja). Un dia ens van escriure dient que havien començat el seu viatge i que estaven a Argentina i que estaría guay coneixens… aixi que despres d´uns quants de correus electronics allí els teniem!!!
Tiku i Anna formen part d´una banda de percussio a Girona anomenada Bloc Quilombo. Es una banda de tambors enfocada al mestissatge de cultures i races.
Com ells diuen , el ritme frenetic impres en el seu espectacle, converteix totes les seves actuacions en festa i bogeria.
Entreu a veure la seva pagina aquí: http://www.blocquilombo.org/cat/blocquilombo.php
I si teniu l´oportunitat aneu a veure una de les seves actuacions!!! Increible en directe!

La conexio entre els 4 va ser una autentica fusio i vam decidir seguir viatjant junts per Bolivia….
Aixi que les 2 rapis, Tiku, Anna i Pablito (el music argenti que ja us hem presentat anteriroment que Eva va coneixer a Capilla del Monte) vam empendre rumbo al increíble Salar d´Uyuni.

Bueno vam tardar-hi dos dies en arrivar perque les carreteres estaven tallades i quan anavem a creuar el pont es va derrumbar!!! si si com ho sentiu! Aixi que vam tindre que esperar a l´altre costat del riu, passar la nit al bus i al dia seguent creuar caminant al poble mes proper on vam tenir que esperar un altre autobus pa anar a Uyuni...

L´energia que despren l´espill de sal mes gran del mon es espectacular. Es un lloc magic on la terra es confos amb el cel.

Aquesta superficie de sal te mes de 12.000 km2 de superficie i es trova prop de la ciutat de Uyuni. La Pachamama (o mare terra) et sorpren amb la creacio d´aquest paissatge de belleza i soletat blanca.

La fina capa d´aigua que banya la sal crea un reflect amb el cel que es dificl diferenciar el cel de la terra.

La sensacio es espectacular…. Es com si estesses al cel…. Mires on mires no s´acaba mai… com si estesses flotant…. Una autentica maravilla de la naturalesa.

Pero els voltants d´Uyuni no es nomes el salar i el seu hotel de sal, si no que pots fer tota una ruta on visites desert, lagunes, volcans…. La super pandilla acompanyats per Miguel, un xic d´Ecuador que es va acoplar rapidissim a nosaltres!

Fa mes de 40.00 anys era un llag…. Quan el llag es va secar va deixar dos llags petis i dos grans deserts de sal, sent el mes gran el d´Uyuni. S´estima que el Salar te mes de 10 billons de tonelades de sal.

Una vegada passes el salar entres a la Reserva Nacional Eduardo Avaroa.

La laguna Verde es una llaguna amb les aigues de tonalitat verdosa que esta a la frontera amb Xile a peus del volca Licancabur.

El seu color verdos es deu als sediments minerals del cobre.

La laguna Colorada es una llaguna amb aigues de una mica enrogides degut tambe als minerals a les seves aigues. En aquesta llaguna viuen flamencos! Es increible que viguen aqui per l´altura a la que estan i les temperatures tan baixes. L´escena que creen els flamencs a la llaguna es espectacular... com la del nostre Delta!!

Fent lo flamenco.... que que no ho fem be o que? :-)

Fins i tot un cementeri de trens vam anar a visitar jajajaja

I aigues termals!

I molt curiosa va ser la "Ciutat de la Pedra"... si al mig de tot aquest paissatge desertic de cop, unes pedres que capritxosament han agafat formes artistiques i gegants .... com si un escultor les hagues pulit...

I d´aquí marxem cap a Potosi… no us pergueu les mines d´aquesta ciutat...super interessants!! I lo que vam patir a n´estes altures… uff.. com bufavem… jajaja

Una abraçada enorme a tots

Vane i Eva

Carnavals Nortenys,Purmamarca i Humahuaca( Jujuy)

2009-09-28T02:27:00.000-07:00

Amics la nostra història continua...sense pressa però sense pausa...i és que encara tenim moltíssimes coses per a contar-vos!!!

Hem arribat al Nord d´Argentina....Vane primer que jo,feia dies que ja estava per allí...jo després de deixar Córdoba vaig posar-me en camí cap a la província de Jujuy...i al igual que jo...tb uns quants mil.lers de persones ....tots dirigint-mos cap al mateix lloc i amb la mateixa proposició...sentir, viure i disfrutar dels Carnavals Nortenys.

No vaig adonar-me´n de la magnitud que prenia el Carnaval fins que vaig arribar a Salta,l´estació d´autobusos estava invadida....persones,families,viatgers...tots esperant el seu torn per a agafar el seient del bus que ens portaria a aquest fenòmen cultural que movilitza el nord d´Argentina.

Humahuaca

I ara ve la pregunta....serà el carnaval d´allà igual que el de casa nostra,que hem trobaré??...quina és la arrel d´aquesta festa pagana....o és fruit d´una tradició ancestral indígena andina( Cultura Kolla) ...la curiositat de tot plegat ens ha portat a endinsar-mos en una recerca per saber-ne la resposta...i tot el que hem trobat són indicadors de que la Festa del Carnaval és una mescla entre la tradició andin prehispànica i la aportació dels colonitzadors espanyols que van arribar en el seu moment.

Molts dels articles sobre el tema, ens expliquen que el Carnaval té a veure amb el Kapaj Raymi Inti ( Runa simi): que val a dir la gran Festa del Sol del temps de la reproducció de la Pachamama.Aquest periode de temps comença en el solstici del 23 de juny i conclueix en l´equinoxi de març.Una festa que es celebra cantant-li i ballant-i a a la Pacha des de fa molts de segles inclus abans de la invasió espanyola.

Avui en dia és un producte cultural derivat de les relacions entre cultures invadides i la invasora.Per la seva part els indigènes reflexen amb el carnaval la seva forma de percebre i apreciar la realitat del seu món.

Així que és sumament comprensible que per a ells el carnaval signifique l´aparició del sol d´estiu que ajudarà a reproduir a la Mare Terra ( PachaMama) els recursos indispensables per a la vida ( cabres, ovelles,aigua,blat,papes....)

Però també apareix la figura del Diable,que en auqest cas representa la tradició més europea de la festa del Carnaval.Tot i això s´apunta que aquesta figura del Diable,que es desenterra i al final de la festa es torna a enterrar,pren símbol d´alegria.

Aquest sincretisme entre les dos cultures li dona un toc singular a la festa, que la diferencia de la resta de celebracions carnavalesques d´arreu del món.

Cerro de los siete colores ( Quebrada de Purmamarca)

Suenan las quenas y los sikuris, el Cerro de los Siete Colores se puebla de diez mil más: se ha desenterrado al Diablo y las sonrisas del pueblo indican que ya es Carnaval en la Quebrada de Humahuaca.

Video del desentierro
http://www.youtube.com/watch?v=DE4ltUjXiGk&feature=related

El desenterro del Diable és el ritual qie inicia una seman de festejig,alegria i joia.Tot val,la ciutadania es reunix per beure,menjar,ballar i cantar...riure i més riure...

Les escenes de les comparses que fan sonar els instruments tradicionals,fent moure a qualsevols ésser viua...nens,joves,adults,gent gran...qui no esta disposat a seguir el ritme d´un carnavalito!!!

Lletra del Carnavalito (El Humahuaqueno) :

Llegando está el carnaval quebradeño, mi cholita,
Llegando está el carnaval quebradeño, mi cholita.

Fiesta de la quebrada humahuaqueña para bailar

Erke, charango y bombo
carnavalito para bailar, bailar, bailar, bailar

I quantes vegades la vam tararejar,i quantes més la vam ballar...jajaja

La festa s´organitza en comparses,agrupacions de veïns que e spreparen durant tot l´any per a estallar en cantics,balls i melodies en l´època tan esperada.

Aquestes recorren tots els carrers amb la seva respectiva " Xaranga" d´instruments tradicionals andins...tarkas,quenas,erkes,sikuris i bombos.

Nosaltres vam tindre la sort una nit,de conèixer a el president d´una de les comparses i gaudir d´un sopar molt autèntic i divertit...envoltades d´unes persones que sentien profundament la festa del Carnaval...

...així com el Vino Toro!!!jajaja

Els Pives!!!Quina Festa!!!jajaja

Però es que vam estar una setmana,ballant,rient i menjant Humites,empanades,locros i tamales....i vevent Vino Toro....aaaaaaaay!!!...i com no embadurnats d´una altra cosa que genera expectació tan a petits com a grans...la Farina!!!!

I es que et passes una setmana de color blanc,tan se val sigues d´on sigues estigues com estigues...ningú se salva de ser embadurnat de faina!!!..i espuma!!!quin riure!!!
es un no parar!!!

Caps i cares blanques que s´entreguen a l´encanteri del Diable!!!!i tots a ballar!!!

Hoy estoy aqui,mañana me voy...pasado mañana... donde me encontraré!!!!

I si dos grans amics el Pablo i la Nane!!!
Una vegada més ells van ser els nostres aliats per a que la festa del Carnaval fos algo inolvidable!!!

Uns amics que es van convertir en part de la familia argentina que hem deixat a Buenos Aires!!!

Però tambe vam tenir gran amics de Carnaval com una parella de valencians i uns molt autèntics porteños que ens van fer riure a trencacoll!!!jajaja

I es que la Tradició,Festa,Alegria,Amistad,Companyerisme,Aventura,Natura...van arribar a la màxima expressió del seu significat!!!

Tot tenia sentit...la Pachamama ens estava parlant!!!

...eren els ultims mesos de la nostra Itaca!!!

I sense poder ser d´una altra forma en aquest somriures a la vida ,als amics i a tot lo que vam viure i sentir en aquells moments ens despedim fins al pròxim relat!!!

Passarem una frontera...cap a Bolivia volem anar!!!
Anna i Tiku ens estan esperant!!!jajaja

Cultura Andina, Pachamama i Wiphala

2009-08-24T08:34:00.000-07:00

Ei amcics la cosa es posa emocionant...

I és que estem acostant-nos al moment clau en que les dues rapitenques és retrobaran després d´un periòde de temps en que hem estat viatjant en solitari...i aquest emocionant encontre no ocurrirà en qualsevol lloc...estem encaminant-mos cap al Nord d´Argentina ,per a nosaltres serà moment especial en que ens tornarem a abraçar per a creuar juntes una nova porta tras la qual s´amaga la Cultura Andina.

La Cordillera dels Andes és un monstre màgic de la naturalesa...en ella s´han engendrat mil.lers de cultures,ètnies...Quechua i Aymarà...són les que nosaltres hem anat tastant i ara comensem a conèixer.

...indigenes,ritual,filosofies,simbologia,tradicions,música,mestisatge, cristianització,globalització,sistema neolliberal dehumanitzant...consciència d´una societat que s´allunya molt de la nostra...sensacions ancestrals i pures...un viatge extraordinari que volem compartir en vosaltres començant amb la presentació de la Pachamama i la Wiphala.

Quin n´es el misatge que vos volem fer arribar....que conèixer la cultura andina ha estat un viatge autèntic i ens ha obert els ulls per a entendre el que significa la vida per a aquestes ètnies...aquesta convivència arriscada entre lo ancestral i lo nou vingut...veure com molts indigènes s´arrastren a les portes de la misèria,d´altres que sobreviuen amb les seves artesanies i els que s´aïllen per aferrar-se a les seues tradicions i viure exactament com vivien les seves generacions passades...quin n´es el cami correcte,qui té el dret de decidir....convivència,respecte,ajuda,tradició i modernitat...reflexions i més reflexions...i viureu en primera persona és important!!!

Aquest és un aperitiu per a vosaltres en el que vos volem explicar coses que hem aprés d´aquesta cultura com lo que Significa Pachamama.

"Sólo cuando se haya cortado el último árbol, sólo cuando se haya contaminado el último río, sólo cuando se haya pescado el último pez, sólo entonces te darás cuenta que el dinero no se come."

Pachamama,Pacha o Mare Terra....simbol que engloba la relació d´aquestes etnies amb el cosmos i els propicia a aquesta actitud diaria de reciprocitat i reconciliació amb la terra...adoració,ofrenes,paraules,càntics...signe vital de vida i de respecte.

Pachamama...totalitat orgànica,on tots els components estan en relació mutua i armonia.Un donar i rebre que s´extengueix més enllà de les relacions humanes.Ella,generadora de tot quan existeix,espai on es realitzen totes les activitats de l´Home,animals i plantes....i on convivim totsplegats.

Pacha: univers, món, temps o lloc i Mama: mare

Ritual, celebració, tribut… festa popular. Així, sense importar la denominació que cadascun vulgui donar-li, és com milers d’homes i dones de diferents edats, s’uneixen per a un mateix fi: retre homenatge a la Pachamama, la creença mitològica incaica més popular d’aquests temps.
Les ofrenes per a la Mare Terra mai deixen d’estar presents, sobretot en temps de començar sembres i collites. El poble venera, la Pachamama brinda aliments.

Soy Muchas y Soy Una.
Soy la Pachamama.

Analía Bernardo

El ritual central de la Pachamama és el dia 1 d´Agost...i les apachetas són els munticuls de pedra on els creients deixen les seves ofrenes.

En una apacheta ...un viatger li demana protecció a la Pachamama...per a que el cami sigui segur i sense entrevancs.

Així a simple vista per a nosaltres podria ser una fita...senyalització que ens permet reconeixer el camí correcta per a arribar a algun lloc...però per a ells,una apacheta té un sentit molt més profund...

Aquesta Deitat femenina ,com moltes altres divinitats d´altres cultures,poseeix les mateixes necessitats i costums que els humans com poden ser menjar,fumar i beure,i és així com el seus fidels deben satisfer-la per a ser llavors beneficiats amb la seva generositat.

...compartir la beguda com si fos un company més...ningú soblida d´ella,sempre està present.
..un record constant a la Pachamama...que nosaltres també guardem i que tantes vegades vam compartir amb ells.

I va ser un viatge on la Pachamama va ser una més de nosaltres i la Wipahala els colors que ens van acompanyar.

I es que Wiphala és un altre simbol de la cultura andina molt potent,els colors de la seva cultura...la bandera que ondeja la seva veu i reivindica els seus drets a viure com saben viure i com han heredat dels seus ancentres... en aquest món frenètic i modernitzat.

És el símbol de la cultura andina,la seva bandera...emblema que significa colectiu i armonia.Representació de les activitats diaries de la societat andina en el temps i en l´espai.

"Wiphay" significa veu de triomf
"lapx-lapx" significa l´efecte del vent en un objecte flexible,acció de fluir
Juntant els dos sons "WIPHAY-LAPX" tenim la WIPHALA.

Significat dels colors de la Wiphala.
ROIG: representa al planeta Terra.
TARONJA: representa la societat i la cultura.
GROC: representa l´energía i la força
BLANC: representa el temps i la dialèctica
VERD: representa l´economia i la producció andina
BLAU: representa l´espai cósmic, l´infinito
VIOLETA: representa a la política i la ideoloía andina

Les noves generacions...ells són el futur...els que han de seguir el cami que ens porte a conviure amb lo que som i lo que vam ser...que les lleis dels homes i de la natura s´entenguin i que els humans no perdem el nostre centre per a que entenguem que si estem aqui és gràcies a una natura que ens dona de beure i menjar.

Però tot i la exhaltació de la Mare Terra ens hem trobat en el nostre camí moltes incongruències,controversies que en el seu moment vos explicarem...

Això si...hem disfrutat compartint en vosaltres el significat de Pachamama i Wiphala....

...i moltisimes coses més ens queden per contar-vos...
cami a Humahuaca....ens veiem als Carnavals!!!

Uuuuuuuuuuuuuueeeeeeeeeee!!!!

Valle de la Luna i Talampaya

2009-08-04T08:39:00.000-07:00

Passant rapidament per la regio de Cordoba i de Mendoza vaig seguir cap a dalt per poc a poc arrivar al meu desti… el noroest argenti.

Quan pensem en Argentina, automaticament pensem en Buenos Aires o en la Patagonia… pero Argentina es més que això ... es un pais immens amb molts racons magics per descubrir.

Jo anava buscant algo diferent d´Argentina… aquella part que no coneixem desde fora… aquella part que deixa enrera Buenos Aires, el tango , el Boca Juniors…

I ho vaig trovar al noroest argenti… una terra plena de cultura, de folklore, de tradicions… una poblacio argentina amb costums i aspecte molt diferents als que havia vist abans… una terra que es va obrir a mi.

A Argentina el tango es com el flamenco a Espanya, es potser la danza mes destacada del país pero no es la danza que representa a tota la poblacio: La sardana, la jota, les sevillanes, la seguidilla manchega, la Muiñeira, entre moltes altres son dances de la terra que potser no son tan conegudes mundialment.
El mateix passa a Argentina, el tango es mundialment conegut pero la chacarera, el carnavalito, la zamba i centenars mes son els balls tradicionals que tambe es troben a les diferents regions del país.

Pero per arrivar al anomenat noroest argenti (NOA): regions de Tucuman, Salta, Jujuy i Catamarca vaig fer una primera parada a San Juan i La Rioja.

Van ser llargues hores de bus esperant al mig de la carretera per empalmar els busos…

Sorprendentment desertica, la regio de San Juan i La Rioja esta repleta d´historia al igual que de cactus!!!:-) Cactus enormes per tot arreu! Fa molta gracia al ser un paisatje tan diferent al de casa!

Si passes per aquestes regions... no pots deixar de visitar el Parc de Ischigualasto, mes conegut com el Valle de la Luna i el parc de Talampaya. Els dos, encara que molt diferents, igual d´impresionants!

Vall de la Lluna o Ischigualasto

Ischigualasto es una paraula quechua que significa “lloc on es posa la lluna”.

Aquest parc situat a la regio sanjuanina de San Agustin del Valle Fertil, te mes de 60mil hectarees!

Realment dona la sensacio de que estas a la Lluna.. o bueno al menys a les imatges que hem sigut capassos de veure del satelit llunar.

Es un desert enorme i ple de formes que les roques dibuixen al voltant...

La ment humana ha relacionat totes aquestes magiques formes en coses de la vida cotidiana i aixi s´han enomenat a les diferents siluetes. Juzgueu vatros mateixos:

"El Gusano"

"La Esfinge"

"El Submarino"

"El Hongo"

I per mi la que realment me va donar la sensacio per un moment que estaba a un viatge espacial cap a la lluna va ser la famosa “Cancha de Bochas”. Esta es una superficie plana on descansen esferes perfectament circulars. Increible la forza de la natura! Son perfectament redonetes! Pareix com si l´home les haguet fet a un taller de manualitats!

Visitar aquest parc es una sensacio indescriptible.... els anys, el vent, la pluja... va canviant les geoformes d´aquest parc... qui sap que podrem veure d´aqui 400 anys mes? Les formes canviaran i al mateix temps ho faran les concepcions de la ment humana al asociar les formes...

Aquest capritx de la naturalesa va ser anomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 2000. Les formes rocoses es complimenten amb varietat de colors, de llums i ombres que ens fa percibir la natura com unica.... com eterna....

Parc de Talampaya

Aquest parc esta situat a la provincia de la Rioja i te una superficie de 215.000 hectarees. Es comuntment relacionat amb el Grand Canyon americà.... la veritat es que la inmensitat d´algunes de les seves parets i el color roig de la seva terra justifica la ressemblança.

Els sediments d´arenisca i roca d´aquest parc expliquen gran part de l´historia i els canvis geologics de la terra.

Pero no nomes es poden apreciar canvis geologics, tambe es poden veure grabats i pintades a les pedres testimoni de l´ocupacio humana fa milers d´anys.

Moltes roques amb formes han sigut tambe batejades per l´imaginacio de la gent de la regio. Una de les mes gracioses es l´anomenada Catedral... i direu graciosa perque? doncs perque els locals diuen que s´assembla a la Sagrada Familia :-)

Format per terra roja, el canyo de kilometres de llargada s´alça amb formacio de roques inmenses de parets que arriven fins als 160 metres d´alçada!

I despres d´aquesta espectacular parada el cami cap al nord argenti va continuar...

Us seguim contant la nostra aventura! Gracies per seguir-mos!!!

Us deixem al son de una chacarera: http://www.youtube.com/watch?v=o3VUWr0FP7g

Una abraçada a tots!!!!!!

Vane i Eva

L´energia del Cerro Uritorco, Capilla del Monte ( Córdoba - Argentina)

2009-07-14T08:20:00.000-07:00

I si... el record de Buenos Aires ens deixà un somriure...amb el qual cadascuna de nosaltres va empendre la seva pròpia aventura!!!

Emocionant....és seguir la senda d´un únic d´estí...i el meu va estar Capilla del Monte.

Aquest petit poblet de la provincia de Córdoba ,així com els seus voltants ,té moltes peculiaritats...la seva història n´està plena de misticisme,visions d´O.V.N.I.,extraterrestres,espiritualitat i terapies alternatives,comunitats hippies...

Un maxambrat molt autèntic ...al més pur estil argentí.
En definitiva el meu viatge a Capilla del Monte hem va fer reflexionar molt i en molts aspectes.

La meva arribada a aquest indret va ser degut a la popularitat d´aquesta zona en quant a molts aspectes relacionats amb el tema d´energies,ioga,reiki...però quan hi vaig arribar vaig entendre com de vulnerables som la espècie humana quan volem...

...sent respectuosa amb les creences de cadascú i adonant-me´n de com ens deixem enganyar moltes vegades.
Capilla està replert de negocis que se n´aprofiten dels indicis de que alguna vegada...es van rebre visites de vida extraterrestre...

Jugar amb la fé de les persones....pot arribar a ser un negoci???...SI!!!

Una cosa no treu l´altra...i és veritat que els voltants d´aquest petit poblat estan carregats d´història i llegendes com la del seu poble natiu "els Comechingones "...i que la presència d´una natura poderosa per a mi en va ser-ne el major actractiu.

... em vaig deixar portar...i una vegada més aquesta va ser la millor el.lecció!!!

Va ser així com deixant de banda tot el montatge O.V.N.I.-present...vaig conèixer al David i a l´Antonela...dos viatgers solitaris amb els quals vam compartir moltes excursions i moltes xarrades...companys de viatge tranquils i respectuosos...una joia de persones amb les que vaig disfrutar i apendre molt.

Els meus primers dos dies van estar de relax i familiarització amb l´entorn...petites excursions, totes elles a peu , on vam poder descobrir indrets bonics però no tranquils...de la zona,i es que estvavem en plena temporada...les vacances dels argentins...i Capilla n´és un dels centres turístics per exel.lència.

Vam visitar Los Mogotes i el Paso del Indio,on la llegenda diu que era on s´asentaven antiguament " els Comechingones"...i que els indigines van poder escapar dels espanyols per que aquests no van ser capaços d´escalar les altes i abrubtes pareds de granit ....serà veritat???...

Nosaltres ho vam aconseguir!!!...i aixi va ser com el David, la Antonela i una servidora ens vam poder relaxar en un balneari natural replert ....

...d´una gran biodiversitat...Flora i Fauna al poder!!!

En una altra de les nostres excursions vam descobrir els Paredones...aquesta vegada...com que el camí a recorrer era més llarg i l´accessibilitat més complicada la afluència de gent a aquest indret era menor...i nosaltres ho vam agraïr i disfrutar...una dia on les xerrades van passar de la soja trangenica,a la música,passant pels viatges,tradicions i cultura argentino-rapitenca-catalana....i per supost uns mates!!!Uuuuuuuuueeeee!!!

Els Paredons és un canyó idíl.lic per als escaladors...ple d´olles naturals...sisi...hem va recordar molt a les que he visitat alguna vegada als Ports....quantes coses precioses ens regala la natura!!!

....espectaculars!!!

....mate va mate ve.....

I ens quedava el nostre gran repte...pujar al Cerro Uritorco!!!!Uuuuuuueeeee!!!!

A la vora del riu Calabalumba, a 3 Km. del centro de Capilla del Monte, mil.les de turistas, expedicionarios, metafísicos i entusiastas de totes les latituds del món, es donen cita per a ascendre al Cerro Uritorco de 1970 m.s.n.m. ...i nosaltres no podiem ser menys...això si cadascú al seu ritme...

...i aprofito per a felicitar a l´Antonela i al David!!!Ho van fer mooolt beeee!!!!

Aquest Cerro és el més alt de la Serra de Punilla serà per això que té el sobrenom de Cerro Macho.
La zona antiguament habitada ,com ja hem dit abans , pels Comechingones consideraren al Cerro Uritorco com a centre de convocatoria mítico-religiosa on es desenvolupaven rites calendàrics periòdics.
Dances,cantics mantrics,mandales...

....es parla de que la estructura interna del Cerro està carregada d´Urani...màxim exponencial d´energia,vida sobrebatural,nodo energètic del planeta terra...ho deixarem enlaire per a que cadascú pense lo que vulgue...

...un dels chakres del planeta Tierra.

...Però tot havia d´arribar....

O.V.N.I ??? E.N.E.R.G.I.A. ?? M.U.S.I.C.A. ??? L.L.U.N.A. P.L.E.N.A. ???

......ho desvelaremt en la següent entrada del Blog...no vos ho perdeu aaaaamics!!!

Ooooooooooooooooooooooohhhhhhhhmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!

San Isidro i Tigre

2009-07-02T03:04:00.000-07:00

No us penseu que ens vam quedar nomes amb els barris del centre de Buenos Aires no!!! Natros ho vam voltar tot!!!!!! Com a bones portenyes que som vam anar també a visitar les afores de Buenos Aires... com ells anomenen, el “Gran Buenos Aires”!

En la nostra súper compi Graciela vam conèixer San Isidro, on ella viu. Va fer d´anfitriona i ens va ensenyar tots els raconets d’aquesta localitat.

San Isidro esta a la costa nord de la província de Buenos Aires. Destaca pels seus carrers, la seva activitat nàutica al Riu de la Plata on els portenys van a fer kite surf, windsurf... etc o a “matear” davant del riu... com natros!

Es un barri predominantment residencial on es mesclen cases colonials centenàries en unes altres mes modernes.

I com no.. Graciela i tota la tropa perque vam tenir una super colla a San Isidro, ens van portar per la nit isidrenya ..... como nooooooo

A uns 30km de la capital es troba la ciutat de Tigre. Aquesta localitat es situa al Delta del riu Paraná i es una atracció turística per a argentins i gent de fora durant els caps de setmana. El seu nom prové dels tigres i jaguars que es caçaven aquí fa molts d’anys.

Tigre esta ple de botigues antigues, de restaurants i pubs al costat del riu i te un Casino enorme i un parc d’atraccions per a nens que fa que es plene de gent de la capital tots els caps de setmana.

Per arribar al Delta has d’arribar a Tigre primer i desprès des d´ allí agafar un catamarà o lancha ....

La gran deposició de sediments que arrastra la corrent d´ aquest riu forma aquest delta... un laberint d’innumerables illes, rius, riuets i canals.

Els portenys van a banyar-se i passar els caps de setmana disfrutant de la natura. Molts d’ells tenen la casa d’estiu aquí i avui en dia hi ha molta gent que viu aquí tot l’any. O ben be tenen barqueta pròpia per arribar a Tigre i d´ allà traslladar-se a treballar a la capital o agafen un dels vaixell- busos.

L’illa esta plena d’activitats a l’aire lliure com rem, regates, esqui aquàtic, surf, pesca, trekking, observació de ocells... com al nostre Delta!!!!!
Es el lloc mes proper de Buenos Aires per practicar deports d’aventura.

O simplement per a banyar-se i fer un picnic.. .però es clar..sempre sempre... en mate!!!!!!!

Siiiiiiiiiiii, l´aigua impacta una mica al principi perque es super marron!!!! Pero fresqueta per a refrescar-se de la calor i humitat de la capital.

I deixant Buenos Aires i la seva energia enrera, les 2 rapitenques van continuar camins separats durant algunes setmanes.... en busca de noves experiencies i aventures, en busca de llibertad, en busca d´aquella alma viatjera que portem dins... per fer-la resurgir de forma individual per despres tornar-la a ajuntar i fer-la fluir de forma conjunta.

Eva va anar cap a la provincia de Cordoba... on va trobar tota una fusio de musica,art, natura i amics que la van fer dançar una bona temporada al son d,aquesta area.

Vane va passar per Cordoba i Mendoza per despres continuar la seva ruta cap al nord argenti... una ruta per l´Argentina desertica i plena de cultura on va coneixer a mes que companys de viatge...
Us seguirem contant la nostra aventura!!!!!!!

Adeu amics!!!!!!!!! Gracies per seguir-mos!!!

San Telmo i Plaza de Mayo, Buenos Aires

2009-06-18T07:06:00.000-07:00

Ja esteu cansats...o encara teniu energies per a continuar la ruta turística pels carrers i barris de Buenos Aires....esteu amb nosaltres....doncs somi....esta vegada vos contem la pasejada per San Telmo...un barri amb ànima pròpia!!!!

I per sort comptem amb una guia turística de les bones...de les que saben transmetre el que significa ser Argentina...i de Buenos Aires...La Graciela!!!...que ja molt bé vos l´hem presentat amb anterioritat.

San Telmo ( el nom complet del barri es San Pedro Telmo ) és la màxima expresió Bohèmica de tots els Barris de la ciutat...sumant-li que és considerat el barri més antic de la gran capital.

És al carrer Defensa i Chile on es troba el Zanjon de Granados , una casa que data del 1536 amb un treball arqwuitectònic increible,dún valor arqueològic superlatiu...ja que s´han trobat inclús restes de l´època colonial.

Pero San Telmo...continua sorprenent-mos....

I es que es " muuuuuuy lindo " visitar el barri en domenges,concretament la PLaza Dorrego.És en aquest dia on tots els atristes,artesans,antiquaris,balladors de tango,arrabaleres,bonairenses i turistes...l´invaeixen...i en fan de la plaça una olla barejada que et deixa molt bon sabor....

Increible la quantitat d´ objectes..." cosos "...jajaa...en terminologia porteña, que es poden arribar a trobar...des dels sifons més antics , aparells de música,rellotges,bestits...tot tot i tot allò que et pugues arribar a imaginar...sense data de caducitat...una locura per als amants de les antigüetats...i per als que no en som....n´és molt divertit i entretingut de visitar!!!

I es que no s´acaba aquí la història...si no en tens prou i no acaves extenuat amb el passeig matutí pel mercat....a mitja tarde comença la música i els espectacles al carrer...i la protagonista per exel.lència n´és per supost...LA MILONGA!!!

Gent adulta i passant els 70 anys,joves,amb sabates de tacó,amd calçat esportiu...peus desclaços...tots els estils i caracters del Tango...

Que bonic,quanta força i passió desperta aquest ball...es pot sentir...ho saben transmetre els balladors i la música en directe n´és la gota que colma el vas....Increibleeeee,fantaaaaaaaaaatic,extraordinariiiii....fins i tot va ser el nostre debut...i es que ens van treure a ballar!!!jajaja

...on fins i tot ets pots creuar amb una autentica arrabalera de Buenos Aires...persona que porta el Tango a la sang!!!

Què és una Milonga...molts us deureu estar preguntant!!!

“La vida es una milonga y hay que saberla bailar, por que es triste estar sentado mientras bailan los demás”

Rodolfo Sciammarella

"La milonga es el lugar donde se reúnen los bailarines de tango para ir a bailar, pero también es una pieza musical con un ritmo algo mas veloz que el tango, aunque tanto la milonga como el tango están en compás de 2/4, las 8 semicorcheas de la milonga están distribuidas en 3 / 3 /1 2 en cambio el tango posee un ritmo más «cuadrado». Las letras de la milonga suelen ser picarescas.

En cuanto al baile igualmente se distingue por su desenfado y rapidez también por su abrazo cerrado y mayor conexión con la tierra debido a que se suele bailar con las piernas mas flexionadas. La milonga es ideal para entrar en la música debido a su poderoso ritmo además la milonga se baila sin parar algo que la distingue de los momentos de pausa del tango, lo cual influye también en la necesidad de encontrar la pisada a tiempo."

...i si més música voliem...el carrer es converteix en un escenari de veritat....

Murgues populars...

Folklore amb algun gaucho...

I és que un dia a San Telmo,un domenge...et deixa extasiat...i el que més et ve de gust...és pendret un bon mate i disfrutar de l´encant i del record que aquest barri a les dos ens va deixar...

Però arribem ja a un altre punt de la ciutat...amb una càrrga històrica,reivindicativa,política...i per supost turística...La Plaza de Mayo i voltants.

Per què Històrica???
Per què ha estat nucli d´importants episodis històrics,com per exemple el primer pas cap a l´Independència al 1810 així comm la jura pública de la constitució de 1869.

Ens trobem alla mateix,al centre d´aquesta amb la Pirámide de Mayo- ,Monument Històric Nacional.Un obelisc construit al 1811 para testimoniar el primer aniversari de la Revolució de Maig.

També des d´alla podem contemplar-ne la Catedral Metropolitana, el temple catòlic més antic de la ciutat.Les dotze columnes de la seva faxada representen als apostols de Jesus,on al seu interior ens trobem amb el Mausoleo on es troben les restes del General Jose de San Martín.

I d´es d´una altra perspectiva..ens trobem amb el Cabildo,sede de l´administració del Virreinat del Río de la Plata, colonia del Reine d´ Espanya.

Per què Política???
Perque ens trobem amb la casa del Govern, o més coneguda amb com la Casa Rosada,sede de la Presidència de la Nació.
D´aquesta en destaquem el seu balcó des d´on s´han fet molts dels discursos com el de Maria Eva Duarte Perón ( 1919-1952)´mundialment reconeguda com Evita Perón.Dona que va ser Primera Dama amb una trajectoria política que promoguè el reconeixement dels drets dels treballadors.

Per què reivindicativa???

I aquest vegada vos hem d´explicar la historia d´una lluita...d´unes mares...Les de la Plaça de Maig.

El període que va des de 1955 a 1976 a Argentina té una característica que el fa historico-politicament especial...i que va està marcat per la VIOLENCIA,AUTORITARISME,RESISTENCIA i paradòjicament també per l´OPTIMISME,MODERNITZACIÓ,CULTURA JUVENIL I AUGE CULTURAL.

Un periode on en destaquem la proscripció del peronisme i l´intent per restaurar-lo.S´alternaren cops militars i governs civils.Els partits polítics van perdre ligitimitat,desvaloritzant la idea de democràcia.

Aquest cituació va produir una gran conflictivitat.
Naixè una gran resistencia, principalment en contra de la dictadura de Juan Carlos Organía.

Aquest resistencia va estar encapçalada pels sectors mitjos urbans,principalment per joves i intelectuals aq ui se´ls va prohibi dels canals de participació.

Les organitzacions armades estaven al carrer...estaven actives i presents en tot moment.

Va ser un periode polític on els joves van demostrar la seva importancia com a actors polítics.

La violència es va multiplicar en els primers anys de la dècada dels setanta.El descrèdit,el caos social van afavoreixer a la formació d´un d´un front golpista entre capitalistes i militars.

Aquest 24 de Març de 1976 serà recordat com el dia en que va haver el Cp d´Etat que dona lloc a la pitjor Dictadura de la història Argentina.

Els militars prengueren el poder per a imposar el seu propi govern terrorista i crearen un pla d´economia que significà el principi del fi i de lo pitjor: EL PLA SISTEMÀTIC D´ELIMINACIÓ DE PERSONES ( EL GENOCIDI)

...El dia de la memòria ...el 24 de Març...no el poden olvidar.Mil.lers de desapareguts,persones segrestades clandestinament per oficials militars que despres eren torturades fins que les mataven.Dones embarassades a les que robaven els fills...un atroç i veritable genocidi que va acavar amb l´exterminació d´uns 30.000 joves entre 18 i 30 anys.

Un Règim dictatorial que trencà amb la quotidianetat de les mares i dones del pais....les quals es van organitzar amb un moviment espontani de protestes i reivindicacions...al carrer...a la Plaça de Maig, enfront dela Casa de Govern.

L´Objectiu d´aquestes era demanar al Govern informació sobre el parader dels seus fills desapareguts.Aquestes van ser les que van saber desafiar a la Dictadura,en mig d´una paràlisis terrorifica que invaia el pais.

Las madres de la Plaza de Mayo...un moviment de no-violencia que reclamà l´esclareixement de la veritat,el càstig als culpables i la recuperació de la memòria de lo que va aconteixèr en aquella dictadura.

Una lluita per a no oblidar...una desaparició social...que fundà una Fraternitat base per a les noves generacions de la societat argentina.

Pero altres protestes també han estat representades en la mateixa plaça,Guerra de les Illes Malvines,manifestacions polítiques...

Però ens despedim amb una escenificació descrita de lo que podria ser la Plaza de Mayo en un dia normal....snese cap manifestació....oficinistes que van i venen a un ritme frenètic que contrasten amb els turistes que treiem fotos i aquells que disfruten d`algunes hores d´oci estirats a la gespa i prenen el sol.

Pinzellades d´estudinats que amb filera visiten la Plaça amb una srtida educativa guiada pels seus mestres per conèixer els edificis històrics de la Plaça...

Venedors de banderesi souvenirs...

Juvilats i nens que passegen i donen de menjar a les palomes...

Una Plaça,testimoni de la Història d´un pais i la Història personal de moltes persones que has estat allà per a reivindicar...JUSTICIA!!!!

Nosaltres n´hem après amb tot això....esperem que la informació vos hem facilitat vos hagi sigut útil per a entendre l´episodi d´una societat que en la seva historia tambè va ser marcada per una Dictadura, i es que d`això a casa nostra també sabem com es viu.

I a reflexionar tots com la Mafalda....

Fins aviat amics

Vane i Eva

De ruta pels Barris de Buenos Aires

2009-06-11T14:20:00.001-07:00

Mans a l´obra....hem de conèixer aquesta ciutat...mapa a les mans..o al cap...jajaja...i mos posem en ruta!!!
Teniu ganes d' aventurar-vos pels barris i carrers de la Capital Federal...doncs vengaaaaaa...a caminar en nosaltres!!!

De la nostra ruta Bonairense vom podem explicar un grapat de coses...i vos endinsem a que conegueseu cada raconet dels barris més pintorescos del microcentre,alli on vam asaborejar cada una de les particularitats que caracteritzen a la societat porteña....

Començant pel Barri de la Recoleta....

El seu nom prove del Conveno de los Padres Recoletos,membres de l´ordre fransiscana
que s´establi en la zona a principis del segle XVIII.Alli van fundà el convent i l´Esglèsia dedicada a nostra senyora del Pilar,amb el seu respectiu cementiri.
Alli va ser on es van establir les families més poderoses de la ciutat,les quals escapaven de l´ epidèmia de febre groga d´ aquella època.
Des de llavors és un dels barris més elegants i adinerats de Buenos Aires.

Passejar per davant de la Esglèsia,visitar el Cementiri on esta la Eva Duarte,Evita Perón,disfrutar d´una obra de teatre i espectacle de Tango acrobàtic en el seu centre cultural...et dona per a fer un descanset en un banc de la Plaça Francia i escoltar una Milonga....al so de la guitarra del Caminante argentino,un personatge molt peculiar...

"Nocturna":Poblando las noches, NOCTURNA invita a volar y a disfrutar con todos los sentidos la fusión de dos tradiciones: el tango y el circo

Aquest és el record d´un dia assolejat i una nit arrabalesca en que les dos Rapitenques van continuar la seva ruta per la ciutat...

I d´allà vam passar al Barri de la Boca....Boca Junior,Maradona,Tango,Caminito....segur que alguna d' aquestes coses vos deuen sonar familiars...

Ubicat sobre el límit sudest d la ciutat,un barri,amb molta historia i càrrega històrica i deportivo-nacionalista per als Argentins,el Barri de la Boca.

El Caminito...

Gardel i Maradona al Caminito

El seu atractiu aspecte,color i tradició...és simpàtic de visitar...et trobes a un doble de Maradona sentat baix d´una sombrilla preparat per a fer-se una foto amb un turista,hem recordava a quan de menudetes anavem a fer-mos una foto amb la Teresa Rabal...sisis...jajaja...la roba que penja dels estenedors forma part de la decoració...es faaaaaaaalsa...

....són tres carrers atapeits de restobars que es fan la competència els uns als altres...10 shows de Tango i Folklore argenti,mil i un souvenirs...bueno bueno...una mescla entre una seccio del Port Aventura dedicada a Argentina i una macro centre comercial de souvenirs...pero tot i aixo es curios de visitar...

Per que una mica més lluny de lo que són aquets carrers,et trobes amb un barri humil,amb unes botigues custodiades per un guarda de seguretat al carrer,amb unes portes obertes que deixen entreveure uns patis llarguisssims...on la vida dels bocarenyos passa entre xerrades,crits,robatoris,olor a caldo de la iaia...i cotxes aparcats , que serien el desig de qualsevols coleccionista...

...els parcs estan deixats,l´olor del Riachuelo no és molt agradable...i L´estadi de la Boca Junior, LA BOMBONERA...tot un monument a la furia futbolistica del Barri...i en general de tota la Gran Capital.

Històricamnet,el sector on es troba avui en dia el barri porteny va ser on Pedro Mendoza fundà per primera vegada la ciutat de Buenos Aires allà al 1536.Mil.lions d´immigrants van arribar al barri,sobretot espanyols i italians,assentant-se a la zona portuaria.

I es va pintarles faxades de les cases amb la pintura restant dels barcos pesquers...això dona a entendre el ventall de colors que invaeixen...alguns dels carrers...

Ja veieu...uns Barris molt pintorescos carregats,d´Historia,de personatges que han calat en la societat argentina...la música,el futbol...i moltes coses més que vos continuarem contant!!!

...més barris,més Buenos Aires..i com no una Quilmes ben fresquetaaaa...i moltes més histories a explicar!!!

Vane i Eva

Com ser “porteny” i no morir a l´intent

2009-05-21T09:16:00.000-07:00

Per començar, porteny es diu al que es de Buenos Aires, de la capital. I vatros direu… i bueno on esta el problema??? Que els ho passa ara a les boges estes?
Pos si a mi m’han dit que a Buenos Aires parlen espanyol i que son molt pareguts!!! Si clar… aquesta es la teoria i, per esta regla de tres, ens tindríem que entendre a la perfecció no? Però a la practica….

Mireu, fem una proba:

A vore, surts en un amic i te diu:

-Che boludo, que onda? Porque no te copas y vamos a comprar puchos antes de ir al boliche? Respuesta: Paso me da fiaca.

Que??? Fàcil?? Però si tot això no esta al diccionari!!!! jajaja

Traducció: Ey tio, que passa? Perquè no t´enrolles i anem a comprar tabac abans d’anar al pub/discoteca? Resposta: Passo que em fa peresa.

Va un altre intent. Estàs a un restaurant i al menú hi ha:

1-Sopa de choclo
2-Ensalada de palta
3-Revuelto de zapallo (o también llamado zuchini)

I ara que demanes???In Spanish please????

Traducció: 1- Sopa de blat de moro
2- Amanida d´ aguacate
3- Revuelto de carabassó

Bueno va… l’últim intento eh!! Perquè en veritat aquí podríem estar tot el dia contant-vos coses que no entendríem mai!! jajaja

-Che, aquella mina de la pollera verde y la musculosa roja va de levante. Además el chabón de al lado se la quiere tranzar.

A vore… traducció: Ey, aquella xica de la falda verda i la camiseta de tirants roja va aparentant. A mes el noi que hi ha al seu costat se la vol lligar.

Buenooooooooooooo pareix que ara ens aneu entenent una miqueta no? Fins que no vam estar per la capital un temps no pillàvem res de la gerga!!! Ademes utilitzen molts d’anglicismes com “a full” (a tope) o “chance” (possibilitat).

A mes a mes hi ha que ficar-li el prefix “re” a tot!!! Com a superlatiu… algo es redivertido, rebueno, reaburrido…. Retodooooooooo i si damunt li anyadeixes el “recontra” encara es mes!!! Així que recontradivertidooooooo que va ser estar a Buenos Aires!!!

Pero bueno… la gerga no ho es tot… les 2 rapitenques van haver d’aprendre moltes mes coses pa fer-se passar com autentiques portenyes! Aquí van algunes de les coses que no pots oblidar per parèixer un autèntic ciutadà de Buenos Aires:

 Quedar per matear.

Vatros direu… bueno pos quedes en algú i prens uns mates i ja esta no??? Pos noooooooooooo el mate es molt mes que això!!! Es una filosofia de vida!!! Que ni el ioga es tan terapèutic com una tarda de mate!! Jajaja
Per anar a matear com a porteny tens que anar amb el mate, la bombilla, la yerba, el termo i ficar-ho tot dins d’una matera (bossa especial pa ficar-ho tot).

I això si… amb un sol mate (el recipient) mateem tots eh!! Aquí no val això de que cadascú te el seu! Aquí es comparteix tot!!! I el que matea, el que va ficant l’aigua calenteta al recipient en l’herba, es la mateixa persona tot el rato… no si val ficar-se l’aigua un mateix!! Jajaja i així fins que l’herba no te gust i comencem una altra vegada!! Així que vagis on vagis (platja, faena, camp, de viatge, a pegar una volta…) tens que endur-te tot el kit!!

La veritat es que a les dos mos va encantar el mate i la seva filosofia!! I al final anàvem natros carregades a tots els puestos!

 Adorar a Maradona sobre totes les coses.

Si, si… això no es un mite no… es una REALITAT. Maradona es el rei del mambo allí… i no importa el que faci o fara en un futur perque per als portenys ja ho ha fet tot! Adoren a Maradona per tot el país i et pots comprar tot tipus d’articles amb la seva cara.. impressionant!!! Fins i tot hi ha un vi de Maradona!! Jajaja molt fort!!

Bueno, s’ha de dir que en els últims anys Maradona comparteix pòdium amb Mafalda. Si si … sabíeu que el creador de Mafalda, Quino, era argenti? Nosaltres no però no vam tardar molt en adonar-nos quan passejàvem per Caminito i vam veure articles i figures de Mafalda per tot arreu! Es la sensació dels souvenirs!!

I ja si mesclem souvenirs de Maradona i Mafalda el resultat no te preu!!!

 Alimentar-se de milaneses, empanades, pizzae y pasta … i de postre… lo que sigue però amb Dulce de leche!!

Pos si… això es lo que mes abunda aper allí… milanesa de tot i tot amb dulce de leche!!

 Fer asados i beure Fernet!!!

Esta proba natros la vam fer súper be!!! Els “asados” es o que natros diem barbacoes i la carn a Argentina es boníssima!! I el Fernet es un licor d’herbes que t’ho beus amb coca cola i que bo!!! I lo típic es pos fer asados i beure Fernet! Una lliçó que vam apendre recontrabien!!

 Entendre la diferencia entre els Floggers i els Emos.

I, com natros quan vam arribar allí, direu.. que es això?? Pos son dos tribus urbanes de Buenos Aires que encara que a simple vista son molt paregudes, no son iguals, de fet s’odien entre ells així que millor no confondre’ls!!

Los Emos se caracteritzen per tenir una personalitat sensible.
Esta tribu te la característica de que quan passen un momento de dolor, canvien el dolor emocional per un dolor físic i tenen tendència a danyar-se o autoflagelar-se (se tallen els canells amb objectes filosos, es cremen , etc). Normalment van vestits amb tons foscos i es combinen amb accessoris de color fúcsia o rosa. Es pinten els ulls de negre i porten el pel llarg planxat tapant-se un ull per no observar la realitat.

Los Floggers es caracteritzen per tenir caracteritzen “fotolog”. Son adictes al fotolog en el que passen mes de 12 hores al dia firmant altres fotologs per a fer-se coneguts entre ells. Vesteixen de colors extravagants i el pel es lo mes apreciat dels floggers. Es pentinen amb serrell sense importar cap a quin costat però assegurant-se de que no els ho tapi l’ull pa que no els confonguin amb els Emos.

Pos si… molt fort!!! Ademes no es poden vore i fins i tot organitzen trobades a l´Abasto (zona coneguda a Buenos Aires) per barallar-se!!!!

 Guardar les monedes como si es tractes d’or

Les monedes es el material mes apreciat a Argentina. I us preguntareu perquè??? Per una simple raó: NO HI HAN MONEDES.
Si, si com ho sentiu… es veu que des de que va devaluar tant la moneda costa mes fabricar-la que el valor de la moneda en si així que el Govern no fabrica monedes noves!!!

Però clar…. Les monedes fan falta perquè l’autobús nomes se pot pagar amb monedes i les coses que valen menys de 2 pesos (el bitllet mes petit que hi ha) com les pagues? Pos a buscar-se la vida tu!!! A tots els establiments hi han cartells de que no es donen monedes al canvi així que quan compres alguna cosa i te tenen que tornar monedes t’agafes caramelets a canvi i si no pos no ho pots comprar perquè prefereixen no vendre-t’ho que tornar-te amb monedes! Molt fort!!

La gent es queixa per les cues que han de fer per a canviar 20 pesos en monedes que t’entrega la Central a les ventanilles de Constitucio, Retiro i Once.

Per a molt portenys, estes monedes, en termes econòmics, no valen gran cosa, però per a molts altres com venedors ambulants. Musics del carrer i aquells que demanen diners al carrer, estes monedes tenen moltíssim valor.

Això planteja als passatgers un constant dilema moral: val la pena donar-li 50 cèntims a n´este guitarrista del carrer? O millor me’ls guardo pal pròxim viatge en bus?

---------------------------------------------------------------------
Així que natros vam superar totes aquestes probes i moltes mes que us podríem contar i llavors vam ser batejades com a les “Rapi-portenyes”!!! Rapitenques d’ànima i portenyes de cor!!!

Esta entrada del blog va dedicada amb tot l´humor i carinyo a tots els argentins que vam conèixer durant la nostra aventura, especialment als portenys, i que ens van acompanyar en diferents moments del nostre viatge pel mon i per un mateix… on es va fusionar la nostra energia per crear moments molt especials que sempre perduraran al nostre cor.

Gracies a Caro, a Luis y Lechu, a Grachu, a Luz, a Vero, a Flor, a Pablo, a Javi, a Nico, a Sara, a Nanne i a tots aquells argentins que es van creuar, de forma tan oportuna, a les nostres vides.

Buenos Aires, la ciutat dels artistes, de la gratitud, de la bogeria… on el tango expressa al seus carrers l’elegància mes pura.

Com diu Sabina a la seva canço dedicada a Buenos Aires:

“en Buenos Aires todo vuela, la alegría,
la anarquía, la bondad, la desesperación.
Todas las noches sale el sol
todos los días vuelve el sol”.

Per a que el sol mai deixi de brillar als cors argentins..

Una abraçada a tots

Vane i Eva

De ruta pels Barris de Buenos Aires

2009-05-20T08:02:00.001-07:00

Aires de Buenos Aires

2009-05-19T00:02:00.000-07:00

“Siempre he sentido que hay algo en Buenos Aires que me gusta. Me gusta tanto que no me gusta que les guste a otras personas. Es un amor así, celoso”.
Jorge Luis Borges.
(Argentina, 1899-1986)

Amb les paraules de Jorge Luis Borges,ens podem fer una idea de com es pot sentir el bateg d´una ciutat com Buenos Aires,estimar-la desmesuradament n´és tan facil...com odiar-la fins a les entranyes....contradictoris sentiments que contagien el dia a dia de la seva societat...el porteño...un personatge molt i molt especial.

I 2rapitenques around the world,van ser atrapades per aquesta urbe,les portes de Buenos Aires es van obrir de par a par per a nosaltres,ens van rebre coma a casa...i ens vam sentir com a casa.

Amb un mes d´estancia a la gran ciutat,vam tenir-ne temps de recorrer-la de nit i de dia...de mercat a mercat,d`espectacle a espectacle,del Konex al teatre..dels jardins al delta del Tigre,d' amic a amic,de cafe a cafe...de fernet al mate...amb alguna empanada entre mig...i moltes rises bons moments a recordar.

Ciutat Cultural konex

D´els seus barris tan peculiars bon volem contar moltisimes coses...San Telmo,La Boca,Recoleta,Palermo,San Isidro,El Delta del Tigre,Calle Florida,Avd.Corrientes,Plaza de Mayo,Puerto Madero i Costanera sur...

Buenos Aires...Implacable,Immensa.Un monstre urbà.....desbordada , incontrolable i nocturna.Anfitriona,solejada i amable.Pintoresca i visual.
Una ciutat que sap com ensenyar els seus encants sense amagar del tot les seves misèries.

Una babilonia que ofereix al turista un somriure ple...càlid i diferent.

La metrópolis de les cues,la ciutat sense monedes....Glamurosa i elegant als ulls del món....tan barrial i chabacana en la intimitat..

...Buenos Aires tan dual,tan real...

I nosaltres que vam ser unes "gallegues",rapitenques que vam caminar pels seus carrers,van sentir el seu ritme frenètic i vam descansar del nostre viatge a la volta al món...per a tornar a casa.

Nosaltres vam trucar al timbre per a que ens obriguessen la portalada de Buenos Aires

i tot el que vam viure,vam veure i vam sentir vos ho anirem contant....

...i cantant...amb aquest simpàtic Tango,mig cantat,mig recitat... amb el que ens despedim fins a molt aviat....

Balada para un Loco...i diseeeeeee....jajaja

http://www.youtube.com/watch?v=hp_0D143ZEw

Las tardecitas de Buenos Aires tienen ese qué sé yo, ¿viste? Salís de tu casa, por Arenales. Lo de siempre: en la calle y en vos. . . Cuando, de repente, de atrás de un árbol, me aparezco yo. Mezcla rara de penúltimo linyera y de primer polizonte en el viaje a Venus: medio melón en la cabeza, las rayas de la camisa pintadas en la piel, dos medias suelas clavadas en los pies, y una banderita de taxi libre levantada en cada mano. ¡Te reís!... Pero sólo vos me ves: porque los maniquíes me guiñan; los semáforos me dan tres luces celestes, y las naranjas del frutero de la esquina me tiran azahares. ¡Vení!, que así, medio bailando y medio volando, me saco el melón para saludarte, te regalo una banderita, y te digo...

(Cantado)

Ya sé que estoy piantao, piantao, piantao...
No ves que va la luna rodando por Callao;
que un corso de astronautas y niños, con un vals,
me baila alrededor... ¡Bailá! ¡Vení! ¡Volá!

Ya sé que estoy piantao, piantao, piantao...
Yo miro a Buenos Aires del nido de un gorrión;
y a vos te vi tan triste... ¡Vení! ¡Volá! ¡Sentí!...
el loco berretín que tengo para vos:

¡Loco! ¡Loco! ¡Loco!
Cuando anochezca en tu porteña soledad,
por la ribera de tu sábana vendré
con un poema y un trombón
a desvelarte el corazón.

¡Loco! ¡Loco! ¡Loco!
Como un acróbata demente saltaré,
sobre el abismo de tu escote hasta sentir
que enloquecí tu corazón de libertad...
¡Ya vas a ver!

(Recitado)

Salgamos a volar, querida mía;
subite a mi ilusión super-sport,
y vamos a correr por las cornisas
¡con una golondrina en el motor!

De Vieytes nos aplauden: "¡Viva! ¡Viva!",
los locos que inventaron el Amor;
y un ángel y un soldado y una niña
nos dan un valsecito bailador.

Nos sale a saludar la gente linda...
Y loco, pero tuyo, ¡qué sé yo!:
provoco campanarios con la risa,
y al fin, te miro, y canto a media voz:

(Cantado)

Quereme así, piantao, piantao, piantao...
Trepate a esta ternura de locos que hay en mí,
ponete esta peluca de alondras, ¡y volá!
¡Volá conmigo ya! ¡Vení, volá, vení!

Quereme así, piantao, piantao, piantao...
Abrite los amores que vamos a intentar
la mágica locura total de revivir...
¡Vení, volá, vení! ¡Trai-lai-la-larará!

(Gritado)

¡Viva! ¡Viva! ¡Viva!
Loca ella y loco yo...
¡Locos! ¡Locos! ¡Locos!
¡Loca ella y loco yo

Cheeeeeeeeeeeè boludos !!!! continuarà....
Vane i Eva

www.mujeresviajeras.com

2009-05-11T08:00:00.000-07:00

Sembrar i poder recollir-ne després els fruits forma part de la aventura viatgera,forma part de la vida diaria...uns fruits que no són quantitatius...ni diners ni mèrits...va m´es enllà de tot això.

És així com ens ho han explicat i ens ho han demostrat les centenars de persones amb qui ens hem creuat en el nostre cami...amb el nostre viatge hem tingut la sort de conéixer a persones que estan realitzant tasques humanitaries arreu del món,persones vigoroses que creuen que la vida va més enllà de treballar per a guanyar diners...per a comprar-se un cotxe nou,que ajudar als demés és un estil de vida....sense demanar res a canvi...,que viatjar és apendre i compartir,adaptar-se a les situacions més inverosímils que et pugues imaginar,descobrir la energia de les cultures,persones,menjars...

Nosaltres estem aprenent una lliçó...i no som les úniques...cada segon,a cada instant es van despertant somnis en cada un de nosaltres...i hi han moltes persones que els estan duent a terme...amb sacrifici,inspiracio,creativitat...i fent que es converteixin en una realitat i en una experiencia a compartir...

Per això ens n' alegrem de que hi hagin persones amb ganes de difundir-ho,persones...dones viatgeres amb l' energia per a sortir a descobrir el món i contar la seva pròpia experiencia....

I més contentes n`estem...de que tot aquest cocktel de viatgeres,de sentiments,experiencies,projectes es pugui veure reflexat e una pagina web ...on per a nosaltres és el mirall de les ànimes viatgeres.

Un espai per a llegir,per veure fotos,per compartir somnis,per participar-hi,per difondre...www.mujeresviajeras.com,una pàgina web que està pensada per a vosaltres,per a nosaltres...aquelles persones uqe volem demostrar-li al món...que tot és possible...només s´ha de creure en un mateix.

Gràcies a la Pilar Tejera i a totes aquelles ànimes viatgeres que com nosaltres van creure que els somnis es podien convertir en realitat.

Vane i Eva

Viajar es mi pasión,creo que es la mejor forma para comprender el mundo en que vivimos y me sirve para enriquecer el espíritu.

Mercedes Gallart

Feminasonline.com quiere emprender el viaje de conocer a otras mujeres del mundo con otras culturas y maneras de ver y entender la vida.

Alejandra Sarrablo

Ha sido una experiencia tremenda en el fondo, muy positiva en lo que se refiere a la parte humana y triste porque la cruda realidad es más fuerte de lo que desde aquí podiamos imaginar… El futuro es incierto para ese gran pueblo… pero, lucharemos por ellos…

BEATRIZ RUIZ - viaje a los Campos de Fefugiados de Tinfud (Argelia)

“Cuenta la leyenda que algunas grandes ideas nacieron en servilletas de papel. Algo así pasó con nuestro itinerario de viaje, un día cualquiera en un bar. Por turnos y con la promesa de jugar limpio, empezamos a escribir destinos que nos apetecía visitar: Nueva Zelanda, Nepal, Mongolia, Chile, Bolivia, Laos,...”

Maria Luisa Santarromana

“Tengo la fortuna de haber hecho realidad un sueño: mi trabajo consiste en viajar y escribir. Amo viajar en solitario; creo que es la mejor manera de relacionarse con la gente local y con otros viajeros.”

Maria Varela

Aquestes i moltes més són les histories que et pots trobar a la web:

www.mujeresviajereras.com

Visítala!!!

USHUAIA- El fi del mon

2009-05-08T07:35:00.001-07:00

Nota: Bueno… com heu pogut veure tots… amics, família, seguidors i gent que mos ha trobat pel carrer… YA ESTEM AQUÍ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Si, en molta alegria hem tornat a casa a tornar a abraçar a tota la nostra gent!!
Si, també sabem que el blog el tenim una mica atrassat… i demanem perdo a tota la gent que ens segueix…la connexió a Internet a molts llocs de Sud Amèrica era molt lenta i baixar les fotos molt complicat així que s’ha anat acumulant la faena! Però ara des de casa seguirem actualitzant-lo , contant-vos les nostres experiències del final d’Argentina, Bolívia i Perú. Així que atents al blog eh!! Que seguirem publicant entrades i fotets pa que poguéssiu viure i recordar amb nosaltres el nostre viatge.
Gracies a tots pel vostre suport!

Després d’impressionants glaciars, montanyes, caminates, pluges i dies en tenda de campanya vam arribar a Ushuaia.

Ushuaia, en Tierra de Fuego, al sud de la Patagonia Argentina es la ciutat més austral del mon. Es la ciutat mes al sud del mon... es diu que es la ciutat del fi del mon... un espai on la terra es troba amb el mar, muntanyes, boscos i glaçiars.

El nom Ushuaia ve de la llengua Yamana que parlaven els antics arborígenes de la zona fa milers d’anys i significa “Badia que penetra cap a ponent”.

Ushuaia t’ofereix moltes excursions en bot pel canal de Beagle així com el viatge amb el tren del “Fin del mundo”.
Aquest tren es una línea ferroviària que utilitza locomotores a vapor. Va començar a funcionar al 1909 com el tren dels presidiaris i després una empresa va decidir tornar-lo a fer funcionar com ara el famós Tren del Fin del Mundo. L’antic “Tren de los Presos” transportava principalment roca, llenya i arena. El tren va funcionar fins el 1952 i després va estar parat fins 1994 on es va reconstruir per als turistes amb tota mena de luxes... en menjador i xampany! El tren fa una ruta pels voltants d´ Ushuaia i passa pel Parc Nacional Tierra de Fuego.

Tant l’excursió del tren com les excursions amb vaixell per veure els pingüins o els llops de mar i les illes del voltant son caríssimes!!! Així que el típic motxilero com nosaltres passeja per la ciutat i visita el parc Tierra de Fuego o puja caminant al glaçar Martial per tindre unes vistes panoràmiques de la ciutat i del canar de Beagle.
I això vam fer nosaltres.... vam passar 3 dies a Ushuaia gaudint dels seus carrers, la badia i la guitarreta del Guille, que amb les seves cançons “maxfines” alegrava les nits a l’hostal. Vam pujar al glaciar Martial i vam anar a fer una caminata pel parc Tierra de Fuego.

El glaçar Martial, es veu a simple vista des de qualsevol punt de la ciutat. Es pot arribar be caminant o en telecadira. Durant els mesos d’hivern funciona com centre d’esquí però a l’estiu esta obert per fer caminates.

Una vegada arribes dalt tens una vista de 360 graus de tota la ciutat i la badia. Més que pel glaçar en si, el trekking val la pena per la vista que es gaudeix allà dalt!! Molt xules!!

I ademes la caminata va ser súper divertida... amb l´ humor “poc suc” del James i el Guille junts!! Mareta meuaaaaaaaaaaaaaaa quins xistes mes dolents!!! Com podien riure tant a xistes tant dolents!!!!!!!!!!! Jajajajaja

Pero la veritat es que entre xiste ,cançoneta i joc el trekking es va fer curt....

Al dia següent vam decidir anar a visitar el Parc Nacional Tierra de Fuego. Aquest, a les afores d´ Ushuaia esta obert per fer diferents caminates si no decideixes agafar el tren. Aquest parc esta situat a l’extrem austral de la cordillera dels Andes. Un parc bonic amb llacs, vegetació i fauna... sobretot cavalls que habiten allí...

La sensació que vam tenir després de la nostra estància a Ushuaia, i una vegada mes us diem que us contem la nostra experiència i opinió i que pot ser diferent a la d’un altre que hagi anat amb unes altres condicions, es que després de viatjar per tota la Patagonia i veure impressionants glaciars i muntanyes pel camí... Ushuaia es bonic però no te res molt impressionant.
Es la fi del mon, i això fa a aquesta ciutat especial, però si no tens els diners per fer totes les excursions amb vaixell o amb el tren, la ciutat te poc que oferir per fer pel teu compte. Alguns viatgers reclamen que realment no es el fi del mon perquè hi ha una illa mes avall, que de fet perteneix a Xile, que seria literalment el lloc mes al sud del mon, però Ushuaia es la “ciutat” mes al sud i per això allò de la ciutat del fi del mon però no el lloc en veritat.

Una vegada mes tornem a recalcar que, no nomes es el lloc que visites sinó l’experiència en si .... i la veritat es que l’alegria i connexió de la gent en la que vam viatjar va fer que fossen 3 dies de rises, complicitats, sopars, passejos i xerrades que mai oblidarem.

Gracies a Guille, James, Idioia i Sergio que van fer que les estrelles d´Ushuaia brillessin en tota la intensitat del pol sud.

Per aquells que algun dia vagin a Ushuaia una de les coses més emocionants que es poden fer es fer un viatge a l´ Antàrtica!!! Si si... com ho sentiu!!! Natros ni pensàvem que es pugues anar com a turista però si!!! La qüestió es tenir uns 5000$ dòlars americans preparats i au... a embarcar-se!!

De fet estàs al punt mes prop d’anar al polo sud no? Es tracta d´un viatge en creuer d’uns 10 dies de duració.
Un creuer que navega les gelades aigües polars des d´ Ushuaia a l´ Antàrtica. El vaixell passa pel famós canal de Beagle i per diferent illes on es poden apreciar pingüins i llops marins. Una vegada ben arribat al pol sud , es visita la, casi circular, península Antàrtica durant uns 4 dies. Un desert de neu i gel de 14 milions de kilòmetres quadrats on habiten no nomes pingüins sinó també aus marines, foques, balenes i orques.

Aquells que ho han fet afirmen que es una experiència impressionant!!! La cosa es que a no ser que agafes una oferta d’última hora una mica mes barata, el preu es d’uns 5000 $ dòlars americans no es per a tothom.
Així que natros ho deixem per una altre viatge però potser vatros us animeu algun dia no???

I amb aquesta gelor de l´Antarica us deixem ara per anar-mo´n cap a la capital argetina... Buenos Aires que venim!!!!!!!!!!!!!!

Us seguim contant la nostra adventura.....

Una abraçada enorme a tots!!

El Trekking a Torres del Paine,La Patagonia Xilena

2009-04-21T14:27:00.001-07:00

Amics,una vegada mes vos volem sorprendre amb una nova aventura que tenim per a contar-vos...i una nova reflexio.
Un viatge es un cami en el que et trobes en milers de situacions, totes elles molt diferents.

El lloc on estas,amb la gent amb qui et relaciones,la situacio climatica que t' acompanya,la cultura de la zona,el menjar,l' entorn natural...hi han tants components que poden fer que visques aquella experiencia de forma molt diferent a una altra persona.

Aixi es i aixi vos ho volem contar...per a que entenguesseu que quan arribesem a casa...nosaltres vos contarem la nostra experiencia...que mai sera la vostra ni la d' una altra persona que haura estat en el mateix lloc que nosaltres, perque haura viscut un altre tipo de vivencia totalment diferent.

Es el cas que ens va passar a noslatres en aquest meravellos indret de la Patagonia Xilena,a Puerto Natales com a base... al Parc Nacional de Torres del Paine.

Alli 2rapitenques around the world,van estar en el mateix lloc i visitant el mateix parc pero en circumstancies totalment diferents.El clima va ser la clau principal pel qual cadascuna de nosaltres disfrutes d' una experiencia propia,compartint un trekking amb companys diferents arribant a la conclusio de com pot canviar la prespectiva d' un lloc en funcio de tots aquests elements socio- climatics que acompanyen a la vivencia.

Amb aquest reflexio no volem mes que afirmar que sempre que donarem una opinio sobre un lloc en el que hem estat, sera en primera persona i en funcio a la propia experiencia,opinio subjectiva i aferrada al record del moment que vam viure a nivell personal.

Mai plou a gust de tothom...i amb aquest dit enllasem el relat d' aquest trekking en que una de nosaltres va poder caminar amb samarreta de tirants mentres l' altra va estar passada per aigua durant tres dies.Una Patagonia amb un clima impredictible que va fer que la visivilitat i disfrute del trekking es convertis en un joc d' atzar.

Vane,James i el Guille van jugar unes cartes,molt diferents a les d´Eva.
Els tres intrepids trekkers,formant un equip molt "fino" o millor dit " MaxFino"...van comensar el trekking amb la pluja...la seva entrada al Parc no va ser en les millors condicions climatiques...pero ells no es van tirar enrera...i van decidir comesar el trek.

Aigua, vent patagonic...les inclemencies van estar al ordre del dia...les energies dels tres joves expedicionaris estaven al 100%...caminar i descobrir l' indret era el seu proposit...pero les hores i els dies anaven passant...

Les sopes de sobre,i els fruits secs s' anaven esgotant a la vegada que la pluja cada cop era mes abundant...i va arribar el moment en que van decidir que ja no podien fer res ....la roba mullada i el fred es van donar la ma amb el bon humor i positivisme per pendre la millor decisio que es podria haver pres en aquella situacio...

Despres de tres dies de trekking visitant entre nuvols i pluja el glaciar Grey ,el Valle Frances....Vane ,James i Guille van decidir que el millor que podien fer era tornar-sen cap a Puerto Natales.....i aixi ho van fer.

Darrera van deixar tres dies de companyerisme,xerrades,caminata,sopetes calentetes,xistes de tot tipo,jocs de cartes i de pel.licules...

El clima de la patagonia no va jugar al seu favor...pero la magia de les persones que va envoltar-los va fer-ne de l' aventura un record per a explicar i recordar....Una pluja d' aigua i d' amistad que va convertir als tres protagonistes en uns MaxFinos trekkers fins al final.

I ara ve l' altra historia,l' altra cara de la moneda...despres de la tormenta arriba la calma...i mai millor dit...per que en un parell de dies despres, arribes l' atra Rapitenca,l' Eva.

Ningu a Puerto Natales donava credit a lo que veien,el sol brillava des de que sortia fins que es ponia...i el vent Patagonic va calmar-se fins a l´extrem que ninguna de les fulles dels arbres es moguessin...una calma xixa...dit a lo rapitenc ,que va permetre que l' Eva emprengues una aventura en solitari pel Parc Nacional de Torres del Paine.

I per a posar-vos en situacio vos n' expliquem una mica tot el que envolta al Trekking i Parc Nacional del Torres del Paine.

El Parc Nacional del Torres del Paine es un dels components delSistema Nacional d' arees Silvestres Protegides de L' Estat de Xile.Es un dels parc mes grans i mes importants del pais amb aproximadament unes 242.242 ha que congreguen a unes de les riqueses mes impresionants de la natura.

El Parc Nacional es situa a 112 Km al Nord de Puerto Natales .Es una de les 11 arees protegides existents a la Regio de Magallanes i l' Antartida Xilena.
Limitrofe al nord amb el Parc Nacional de los Glaciares ( Calafate i el Chalten...llocs anteriorment visitats d' Argentina).

El Parc fou creat el 13 de maig del 59 i declarat per la UNESCO Reserva de la Biosfera al 1978.

Aquest complex natural presenta una gran diversitat d' entorns que van des dels cerros Torres del Painei Cuernos del Paine,passant pels llacs;Pehoe,Grey,Nordenskjöld i Sarmiento i acabant amb els glaciars Grey,Pingo,Tyndall i Geikie,aquest ultims pertanyents al Camp de Gel Patagonic Sur.

Les descomunals sombres de les Torres del Paine son un espectacle molt i molt dificil de veure,doncs sempre estan envoltades d´una espessa boirina i n´hes en casos molt insolits que es poden veure despejades....

...pero la sort va estar de cara....

Aquest va ser el sentiment que va tenir Eva...quan s' estava aproximant amb l' autobus a l' entrada del Parc i en va veure lo despejat que n' estava el dia....Uuuuuuuuuuuuuueeee!!!

El Parc del Torres del Paine es pot recorrer de diverses maneres i seguint diferents circuits que et venen especificats en un mapa que et donen quan pagues l' entrada al parc( la majoria de Parcs de la Patagonia tenen un preu d' entrada que sol ser molt diferent per als natius del preu que paguen els extrangers)...per exemple es com si per entrar al Parc Natural del Delta es fes pagar i els espanyols paguessin 5 euros per entrar i els extrangers 50 eurets...casi res sas!!!

Be, la qüestio es que les rutes mes populars son les conegudes com el circuit de la "O" i el circuit de la "W".Totes dues et donen la possibilitat de recorrer els llocs mes espectaculars del parc,amb la diferencia de que la primera la O dona tota una volta sencera on es creua un pas molt dificil el John Gardner,considerat un pas perillos quan es porta la motxilla molt carregada i bufa molt el vent.Aquest son entre uns 8 o 9 dies de travessa i sol ser prou dur....i no recomenable del tot per a viatgers que vagin totsols.

La qüestio es que la situacio de l' Eva era que estava sola i volia assegurar-se de poder fer un recorregut que li permetes coneixer la zona sense arriscar-se molt i posar en perill la seva salut buscant un recorregut massa llarg i mes perillos..Per aquest fet i per un motiu de logistica ( portar una motxilla en aliments i provisions per a 8 dies era molt pesat),la intrepida montanyera rapitenca va decidir empendre el trekking pel circuit de la W,el qual va finalitzar amb 5 dies.

Cinc dies d' intensa caminata en el transcurs del qual va tenir encontres molt i molt entranyables.Primer va coincidir amb una familia de Barcelona que viatjaven,el Lluis,La Eli i el petit Jofre.

Aquests simpatics i amables barcelonins afincats a la Paz van ser uns divertits companys de ruta.

Pero amb qui veritablement va compartir part del trekking l'Eva ,va ser amb el Sergio i la Idoia.Aquesta parella de recent casats de Navarra,ella i el..." van de luna de miel...son tal para cual,la pareja ideal..."...van ser uns camarades perfectes que van fer que les dures hores de pallissa de caminata acavessin amb una cerveseta i quatre rises...un gustasso haver-los conegut.

El trekking de la W comensa per la vessant est del parc,trevessant el valle Ascencio,arribant al primer campament i base de les Torres,on el primer que fas es deixar-ne plantada la tenda i ascendsir fins a l' anfiteatre natural mes precios vist a la meua vida.
Les tres Torres de granit alli estaven...enfront meu...sense amagar-se darrera els nuvols.Tot un luxe!!!!

Despres d' una degustacio de sopa de sobre en quatre galletes i una simpatica xerrada amb la Idoia i Sergio...els meus nous amics....les cames i l' esuqena ja no donaven per a res mes aquell dia...s' havia de descansar...

....lo millor es una tenda chillout...i a dormir!!!

Per al segon dia de ruta...m' esperava un cami mooooolt llarg

...travessaria prats,llacs,rius i montanyes fins arribar al campament italia.....

El dia va comensar de ben matinet...una vegada mes Eva i la seva motxilla...

Quan et sents rodejat de tanta natura...i te n' adones que no hi ha res que s' interposi entre ella i tu...es quan et sents afortunat...encara que les cassoletes et tremolen,que les sabates t' estrangulen els dits,que la motxilla se t' enclava per tot arreu....res de tot aixo pot trencar la magia del moment!!!

...i es que a cada pas vas descobrint alguna cosa nova...i els nuvols juguen un paper impresionant...

........son com uns follets voladors que van passant per damunt teu...i ballen...i van creant un joc de sombres que et poseeix...Quin poder te la natura!!!

Arribar al campament Italia...va ser motli molt dur...pero molt satisfactori...i una nit mes a plantar la tenda....la casa al coll...i es que ha sigut la vegada en que m´he sentit mes tortuga que mai!!!jajajaja

="BLOGGER_PHOTO_ID_532

Disfrutant dels moments esgotadors....

Aixi com dels momets de relax i pau...

I pel cami descobrint els Cuernos del Paine....

El seguent objectiu era al dia seguent despertar i remuntar tot el vall Frances,pasant pels glaciars i arribar fins al lloc que et permet estar mes aprop de les torres i de tots els cims...son 360 graus en rodo de besties de pedra,que no deien res,quietes...immobils...pero que susurren a la veu dels escaladors mes intrepids els quals no es poden resistir al repte d' escalar-los...

...son unes montanyes increibles...i el sol va sortir per a crear uns pons de colors...els arc de sant marti brillaven en cada galciar!!!I al fons...la vall!!!

llibertaaaaaaaaaaaaaaaaaaat!!!!

...un,dos,tres...despertad' aquest somni...pessigam...es real siiiiiiiiii!!!jaja

Pero el cami de Torres del Paine continua!!!I despres del mpresionant valle Frances continua un presios cami dellacs finsal campament Pehoe.
Alli una vegada mesvaig coincidir amb la Idoa...i el Sergio...ese HDP con buen corazon...jajajaja

I si ens quedaven els ultims dies de trekking,i tots tres junts vam arribar alque seria el moment culminant dela nostra aventura...el Glaciar Grey

glaciar grey

Despres de caminar tot el dia...

....el Glaciar va ser el nostre premi i recompensade finalitzar el trekking...aixi com un vermutet que ens haviem reservat a base d'olives,mejillons i una creveseta....Idoia=Cervesa...jajaja

glaciar grey

I alli...els tres ens vam quedar muts,una catarsis mistica,un extasis natural...un moment que ens va unir,despres de veures les cares de cansament durant les hores de caminata...i de cop veure aquelles cares de felicitat...te nadones de que esforsar-se val la pena!!!Uuuuuuuuuuuuuuuuuueeeeeeee!!!

I aixi que don Salami,Doña Cerveseta i La Pataka Rapitenka,entre cansoneta i cansoneta van finalitzar aquell trekking per una natura pura i salvatge...on els somnis es converteixen en realitati els humans son capassos de sentir elpoder de la natura!!!!

Torres del Paine una aventura que 2rapitenques vos recomanen per a tots aquells que els agrade disfrutar de la naturalesa...

Glaciar Perito Moreno

2009-04-08T14:25:00.000-07:00

El Perito Moreno es un dels numerosos glaciars que descansen al Parc Nacional Los Glaciares. Tots junts formen el Gel Continental Patagonic, una extensio de gel de mes de 17.000 km!!

Aquesta impresionant massa de gel sense fi esta rodejada de boscos i montanyes....tota una experiencia a l´aire lliure per aquells que volen disfrutar dels encants que la natura ofereix.

El Glaciar Perito Moreno es un dels glaciars mes imponents del mon i ha sigut considerat una de les maravilles del mon per les seves especataculars vistes.

Per accedir a aquest es fa amb cotxe o autobus desde Calafate , el poble mes prope a aproximadament una hora i mitja del glaciar.

Mes enlla de la civilitzacio i l´estress, envoltat de montanyes i d´un llac inmens, el Perito Moreno representa l´esplendor i la bellesa d´Argentina.

Una sensacio de pau infinita sobre una naturalesa rica i pura....

Enfocant els teus ulls al Perito Moreno pots gaudir d´un silenci magic... un silenci que nomes s´interrumpeix quan l´immens glaciar, amb un dels seus moviments, es despren per llavors regalar-li blocs de gel al llac on descansa.
Al produir-se aquest moviment, un so descomunal i escruixidor resona al cel ..... un espectacle d´imatge i so que et conmou i et deixa paralitzat...

Els desprendiments es produeixen perque el glaciar toca la Peninsula de Magallanes i obstrueix la comunicacio entre dos dels braços del llac,el Brazo Rico y el canal de los Tempanos. El Brazo Rico es queda atrapat i continua rebent aigua de la pluja,la neu i el gel i fa que aumente cada cop mes el seu nivell. Aixo genera una pressio molt forta sobre la massa de gel i l´aigua es va filtrant poc a poc en la zona en la que el gel te contacte amb la terra. Aquest canal d´aigua que es forma crea un tunel que es va fent cada cop mes gran fins que es derrumba.

La seva pared s´aixeca 60m desde el Lago Argentino per extendir-se en 257 km2 de superficie i 30km de longitud; una vista panoramica del glaciar que fa que que els teus ulls no puguen deixar d´apreciar aquesta maravella blanca. Mires on mires pots sentir la seva pau i puresa; sensacions que aquest glaciar t´envia amb el seu resplandor....

Lo mes curios d´aquest glaciar es el seu dinamisme. Per contrari a cualsevol altre glaciar del planeta, que disminueixen amb el temps, aquest grandios glaciar creix amb el pas dels dies!!! Es diu que esta continuament creixent i expandint-se amb una mitja d´uns 3 metres al dia!!!

No obstant aixo, encara que el glaciar no para de creixer cap endavant, grans blocs de gel cauen continuament de les seves grans pareds per derretir-se al llac.... aixo fa que el creixement sigue mes lent i sutil. Aquesta caracteristica tan curiosa fa que el glaciar sigue encara mes autentic i inesperat!!!

Un parais blanc on et podries perdre hores, dies, setmanes per gaudir de la seva calma i armonia... per arribar a conciliar la puresa d´aquest fenomen amb el recondit abismal de la teva anima.

Una abraçada enorme a tots!!!!!!!!!!!!!!!!

Gracies per viure la nostra aventura amb el nostre blog.

Vane i Eva

El Trekking de Torres del Paine,Patagonia Xilena

2009-04-08T13:35:00.000-07:00

El Chalten,la capital nacional del trekking

2009-04-03T17:44:00.000-07:00

El Chaltén, que amb idioma Tehuelche vol dir montanya que fumeja o volca...va ser un desti molt i molt important per a nosaltres.Va marcar un abans i un despres dins del nostre viatge per terres argentines.I ja vos explicarem el perque...

I la nostra arribada no va tenir tampoc cap desperdici....

....la ruta 40 ens havia atrapat durant dos dies,els nostres ulls nomes havien pogut disfrutar de la planura immensa que dibuixa el desert patagonic,mirant atraves de la finestra del bus nomes veiem la soletat reflexada en aquell arid paisatge....el dia caia amb una posta de sol magica.....

la carreterra ja esfaltada ,tota una linia continua que finalitzava en un horitzo....i alli al fons comensavem a divisar el que ens va impactar a tots...El Parc Nacional dels Glaciars.

El Chalten ,ubicat al Departament Lago Argentino,marge nord amb el Llac Videma,en la confluencia entre dos rius de las Vueltas i Fitz Roy,a l' area de la Reserva Nacional Zona de Videma dels Parc Nacional dels Glaciars.

Un paratge en el que es combina la magia dels glaciars,llacunes amagades,pics,boscos...i en destaquen per supost la magnetica presencia del Fitz Roy.
La silueta del seu cim es inconfundible aixi com imponent,i sempre esta acompanyada d' un nuvol fet que va desenvocar amb el nom que els aborigens van acavar donantli al poble,El Chalten.

El Chalten es un poblet molt petit amb uns 20 anys de vida.Quatre carrers on la majoria de negocis estan enfocats cap al turisme.Botigues de roba esportiva,guies de trekkings,restaurants,bars,hospedatges...la vida d' un poble envolt a una meravella de la naturalesa.

Una curiositat va ser trobar-nos amb una cafeteria regentada per uns catalans i com no...es podia dir d' una altra forma que ...La Senyera...vam fer un caferet!!!jajaja

Tota aquest moviment socio-economic ha fet que aquest petit i jove poble de la Patagonia sigue declarat com a la Capital Nacional del Trekking.

AAAAACLI/ltijR4fvzWU/s1600-h/n619021938_1375635_785.jpg">

a href="http://3.bp.blogspot.com/_koFYjw-yvrM/Sda1uzfro8I/AAAAAAAACLA/Xucwo0sehAk/s1600-h/n619021938_1375633_155.jpg">

La majoria d' excursions parteixen del mateix poblet,no cal ser un experte montanyista per a recorrer tots els circuits que estan especificats en un mapa que donen a l' oficina de turisme.

I aixi ho vam fer nosaltres,sense desperdiciar ni un segon en aquell precios paratge,tots els matins ens llevavem per a recorrer algun dels circuits preestablerts ,que ens va permetre descobrir els raconets mes preciosos i els cims mes impresionant de la zona.

En el nostre primer dia de trekking vam decidir atacar la ruta que ens portaria a explorar el Llac i Cerro Torre.En un mati on el vent es va despertar amb nosaltres,motxilla al coll amb algunes provisions i a caminar....

Pel cami ens vam trobar amb uns germans escocesos amb els que vam compartir tot el trajecte.I quina meravella!!!...despres de comensar a caminar des del mateix poble,vam creuar una part una mica mes arida que de cop es va convertir en un bosc encantat per a finalitzar el recorregut primer en un mirador i despres als mateixos peus de llac Torre i per supost alli estava el Cerro Torre...pedasso montanya.

Aquell intens dia de caminata ens va deixar un bon sabor de boca...que continuaria per la nit amb lo que seria un encontre molt i molt especial per a nosaltres...en arribar al refugi vam coneixer a una persona...que marcara el nostre viatge,una amiga,una sant isidrense que mos obriria les portes de casa seva,dels seus amics i de la cultura argentina....ella es Graciela.

I es que diuen que dios los cria i ellos se juntan...i aixi vas ser...juntament amb la Desire ,una altra noia portenya,la Graciela ,el James , les dos Rapitenques i uns nois que treballaven per la zona...fam crear un grupet molt i molt divertit.

Vam continuar uns dies intensos de trekkings,asados,rises,xarles,confesions,vam crear un clima molt calid amb una gent amb la que ens vam sertir com a casa.

Les rutes van continuar,un altre dia de caminata ens esperava aquesta vegada per a probar per primera vegada l' escalada en gel.Quina emocioo!!!

Uuuuuuuuuueee!!!La que havia de ser una trepidant aventura travessant el glaciar i clavant el piolets a les fonts de gel...va acavar nomes en temptativa degut al mal temps.Aixi que amb l' expedicio suspesa vam haver de buscar un pla alternatiu que va portar-nos a descobrir aquesta vegada,el Llac Madre e Hija i el gran i apoteosic Fitz Roy amb la Llacuna de los Tres.

Uuuuuueeeeeeeee!!!!

I no va ser cap broma de caminata,unes 10 hores!!!No siento las piernas....aaaaaaaaaahhhhhhhhh!!!!jajaja

Les agulles granitiques del Cerro Torre i Fitz Roycomposen el mes imponent i espectacular panorama de la zona,aixi com els respectius llacs que l' acompanyen.

Uns dies en que la magia de la naturalesa i de les persones amb les que vam coincidir van fer que la nostra estada a el Chalten marques un abans i un despres en la nostra passada per Argentina.

Glaciar de Piedras Blancas.

Alli va ser on vam coneixer a la Graciela,Gra,Grachu,amigaaaaa....aquesta jove argentina que regala i rebossa energia, la qual s' ha interessat per lo nostre,per saber de la nostra cultura, a la vegada que ens ha transmes molta informacio sobre les costums i l' estil de vida del seu pais.

A ella,la que ens ha acollit a casa seva,i ens ha demostrat que lo important de les persones es compartir,un somriure i un afecte que li enviem a la nostra amigaaaaaaaaa Graciela!!!

Una rapitenca de cor i portenya de sang!!!jajaja

una Boluda que 2rapitenquesaround the world no oblidarem mai!!!jajajaja

Fins a la proxima aventura amics!!!!

Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuueeeeeeeeeeee!!!

Patagonia- Ruta 40

2009-03-22T15:00:00.000-07:00

De Bariloche mon vam anar cap al sud... molt al sud... a la famosa Patagonia!! Ueeeeeeeeeeeeeeeeeeee

La Patagonia es la regio situada a la part mes austral (mes a l ´hemisferi sud) de Sudamerica. Esta formada per Chile i Argentina.

Natros vam decidir baixar per la coneguda Ruta 40. Aquesta, es la carretera mes llarga d´Argentina, 5000 km de ruta que recorren paralelament la cordillera dels Andes; desde la Puna de Jujuy fins quasi Tierra del Fuego.

Atravessa Argentina de sud a nord passant pels llocs mes emblematics de la Patagonia . Es congela al passar per l´imponent glaciar Perito moreno per elevarse, quasi al seu final, a mes de 4000m sobre el nivell del mar!!!!

Ens vam passar 2 dies sencers a l´autobus per anar desde San Carlos de Bariloche fins arrivar a el Chalten!!!!

Van ser dies de lectura ... de silenci... d´apreciar el desertic i solitari paissatge que aquesta ruta, no pavimentada a aquesta part del pais, t´ofereix.

Passes kilometres i kilometres ...i i mes kilometres sense trobar gairebe cap poble, cap persona, cap cotxe.. cap gasolinera!

Pocs son les villes o estacions de servei situades a aquesta part de la ruta, ja que aquest paissatge ofereix poc per sobreviure... sense aigua i sense terra fertil els pobles situats entre Bariloche i el Chalten nomes viuen del turisme que descansa aqui per baixar al sud de la Patagonia o de proporcionar menjar i gasolina als camions que baixen per transportar diferents productes de la resta del pais.

Ademes, aquesta part de la ruta es talla a l´hivern (de juliol a septembre) degut a la neu.

Despres del primer dia de ruta vam parar a dormir a Perito Moreno. Aquest poble, res que veure en el glaciar Perito Moreno que es situa mes al sud prop del poble de Calafate, es famos per les pintures rupestres trobades a la propera "Cueva de las Manos". Un petit poble on tens tot el que pots necessitar per descansar despres d´un llarg dia d´autobus.

I com natros vam fer... igual tambe vatros us pregunteu.. i qui es este Perito Moreno? Perque hi han tantes coses a Argentina que s´anomenen com ell?

Doncs Perito Moreno va ser un explorador argenti que va fer varies expedicions per diferents regions de la Patagonia.

D´aquestes expedicions va fer importants contribucions a la ciencia i va ser rebre un doctorat Honoris causa. Es tambe ben reconegut per la seva intervencio politica per lluitar per fer argentines les regions patagoniques que Chile i Argentina s´han continuament disputat .

I ja descansadets ens vam tornar a pujar al bus per enfrentar un segon llarg dia de carretera... un altre cop, kilometres i mes kilometres de ruta desertica... bromes, rises i desesperacio per arrivar i deixar el bus!!!

Les baixades del bus eren curtes i assombroses... res... pareixiem dos llaneres solitaries al mig d´aquell desert!

I si.. hores i hores de desert per, per fi, arrivar al Chalten... un paissatge impressionantment verd i ple de montanyes i de glaciars!!!!!!!!

Com pot ser ens preguntavem.. com hem passat de cop d´un paissatge tan rocos i marron a un tan montanyos i verd? ple de rius, de glaciars, de llacs.... i aqui es quan te´n adones de la magia que envolta la Patagonia.

Van ser dos dies per ruta 40... dies llargs d´autobus pero mes que satisfactoris, complices de silencis, de pensaments, de tranquilitat, de postes de sol ataronjades i nits relaxants...

De veritat que per pesat que sigue el viatge, si algun dia veniu a la Patagonia us recomenem totalment baixar o muntar per la Ruta 40. Hi ha molta gent, que per temps o comoditat, agafa un vol directament al sud. Pero si tens temps no ho dubtes! Es una adventura plena de sensacions que mai oblidaras!!

I amics... ara el Chalten! Us seguim contant mes histories, sensacions i experiences de la nostra estancia a Argentina...

Argentina, una regio on l´emocio sempre guanya a la rao, on l´esperança sempre inventa algun color i on la gent no es cansa de somiar i donar amor. (Eladia Vazquez, cantante argentina)

Argentina,una Terra per a descubrir

2009-03-10T15:17:00.000-07:00

“Andaré por los cerros, selvas y llanos toda la vida arrimándole coplas a tu esperanza, tierra querida,Argentina”

Atahualpa Yupanqui

I es aixi com una vegada mes en la historia del nostre viatge traspassem una frontera,aquesta vegada de Xile(Osorno) a Argentina ( San Carlos de Bariloche),amb autobús i creuant la cordillera dels Andes.

Com diu , Atahualpa Yupanqui, un dels mes estimats artistes argentins ,creador popular ,poeta,cantant i guitarrista…,ell que sent i descriu a l’ Argentina,com una terra inesgotable de sorpreses on la seva gran superficie,3.757.407 km2… ens amaga tradicio,misteri,folklore,naturalesa,ocea,pampes i selves,canvis de clima,paisatges….

La conjunció de tot plegat ,ens deixa entreveure tot un seguit d’ aventures a recorrer en aquest pais del continent sud america.

Un gaucho i el seu mate

Argentina, deriva del llatí argentun que significa plata, degut a que els naufrags de l’expedició de Juan Díaz de Solís van trobar en la región aborigens que els van regalar objectes de plata. Desde 1860, el nom República Argentina es la denominació oficial del país.

Ubicada cap al sud en relació a l' ecuador i a l' oest respecte al meridia de Greenwich, la República Argentina es, a mes a mes, un país bicontinental, ja que el seu territori ocupa part d' América i també una porció de l' Antártica.

Des de els seus primers habitants,pobles indigenes,passant per la conquesta espanyola fins a l' arribada d' imigrants,en aquest ultim segle Argentina ha estat un crisol de races i cultures,fet que ha teixit una complicada identitat caracteritzant al que ara n´és la societat argentina.

El tango, el fútbol, els canvis politics,el mate,"el asado",el fernet,les chacareres,la samba,la pampa,la Patagonia,glaciars,cims,...

Niu d'escritors,musics,artesans,malabaristes,dissenyadors,esportistes,artistes plastics...i es que als argentins ho porten a la sang.

I tot just acavant-la de trepitjar ens n' adonem de tot el que ens espera...i el nostre punt de partida del recorregut pel pais es a San Carlos de Bariloche,provincia de Rio Negro.

Aixi que a partir d' aqui vos anirem contant cada una de les impresions,anecdotes,lliçons,emocions que aquest imponent pais ens regalara.De tot el que la seva gent ens contara,del menjar que el nostre paladar provara,del folklore que escoltarem i ballarem...tot ,tot, tot i mes....

I centrant-nos en aquesta primera parada...vos contem que la nostra arribada a Bariloche va ser en un dia de molta pluja i molt de fred....aaaaaaahhhhhhhhggg!!!

Bariloche es una important ciutat de turisme de sudamerica i la mes poblada dels Andes Patagonics. Está ubicada al costat del Parc Nacional Nahuel Huapi, junt a la cordillera dels Andes, a la ribera sur del llac Nahuel Huapi, a 832 km de Viedma.
Les seves reserves naturals, que inclouen llacs,boscos i montanyes, el seu estil arquitectnic,i els seus destacatsa centres d' esqui son el principal atractiu i sustent economic d' aquest ciutat.

La veritat es que per uns moments ens podriem haver imaginat que estavem pel nord de catalunya o fins i tot a Andorra,un ambient estiuenc a unes pistes d´esqui...

El blanc de la neu de l´hivern es desfa per a l' estiu,epoca en la que estem floreixin les flors i el paisatge es pinte de verd.Pasejar pels seus boscos et deixa respirar la agradable fragancia dels camps de lavanda i de rosa mosqueta...mmmmmmmuuunnnnnnn....quina oloreetaaa!!!!

Es un paisatge espectácular, de conte,del qual en vam poder disfrutar en una de les sortides amb bicicleta que vam realitzar.Va ser el popular " Circuito Chico" un recorregut de 6 hores en bici pel Parc Nahuel Huapi.

A la altura del Km. 8 ens trobem amb la Playa Bonita. ,i despres paulativament podem contemplar i disfrutar del cerro Campanario i Catedral, Penínsulas de San Pedro i Llao Llao, Isla Victoria.

Pases per llacs,disfrutes de les montanyes,algunes d' elles nevades,platges,rius,camps,veus ercar a la mosca...

Tota una excursio que culmina en un mirador d' es d'on es pot veure tot el recorregut complert realitzat.

Pero el nostre pas per Bariloche no nomes ens va deixar aquest meravellos recorregut amb bici...

Amics ,alli va ser,on vam tenir la nostre primera experiencia....amb el Mate.
I es ue es imposible viatjar per Argentina i no ser particip d' algun ritual matero...i es que a nosaltres ens ha agradat.

Des de comparnos el nostre prori mate,la bombilla,l' herba de mate...Ja n' estem enganxades..i es que no sabeu com seu prenen los Argentins,i lo complicat que pareix aprendren...per que cadascu et diu la seva...que si es ceba aixi,que l' aigua es posa aixa,buenoooooooooooo...cada maestrillo tiene su librillo en aixo del mate,pero nosaltres poc a poc aconseguirem el master matero...ja vos anirem contant tot el que anessem aprenen del mate...i per supost en portarem a casa per a que el provesseu.

s1600-h/mate1.jpg">

Una veguda sana, tot un ritual social al voltant d´una veguda que es sagrada per a ells....

...i tambe de Bariloche en podem destacar els seus xocolates, llegat de la colonia Suiza, els sanguichitos de migas i el Ferent...jajaja

...aixi que ja veieu per lo ue se refereix a lo de beure i menjar que estem decubrint no ens fa falta de res.Estem ben servides!!!!

I com no...despres de tot el que ells ens estaven aportant de la gastronomia i tradicions...noisaltres no podiem ser menys...i aixi amb una bona truita de pataca ens vam despedir d' aquest primera parada a Argentina...en una epoca molt especial per a nosaltres.

Aixi que amb la força PaTaKera ens despedim fins a la proxima aventura....

La nostra ruta per Argentina tot justa acaba de començar....Uuuuuuuuuuuueeeeeee!!!

"Los pueblos, los hombres se enfrían por ausencia de espíritu. Pero estamos nosotros, con pedernal y yesca, con melodías y cantares, poemas y reflexiones, alto desvelo y sueños de todo tipo, para entibiar las horas de aquellos que no quieren congelarse todavía."

Atahualpa Yupanqui

Mila abraçades d' anima viatgera!!!!

Vane i Eva

Chiloe

2009-03-10T15:08:00.000-07:00

I de Puerto Varas vam baixar cap a l´illa de Chiloe....

Chiloe...un raconet al sud del mon perdut en un temps detingut; format per poblats on la riquesa de la seva cultura i arquitectura permiteix a tot viatger adentrar-se en el passat i disfrutar de les tradicions d´aquest lloc que ha vigut per anys sense molts de canvis.

Encara al segle XVI Chiloe perteneixia geograficament a Chile pero no formababa part ni politica ni culturalment degut a circumstancies historiques. Es tractava d´una illa socioculturalment diferent a la resta del pais, un territori rodejat per pobles indigenes on els canvis es desenvolupavent a "porta tancada" en constants intercambis amb la poblacio aborigen.

Foto antiga de Chiloe

Tradicions religioses, festivitats, musica, treball, gastronomia, costums i creencies de pensament magic i mitologic diferencien a aquesta illa de la resta del pais. Inclus el llenguatge te una connotacio diferent, expressions que es van formar d´una adaptacio conjunta de l´espanyol i l´indigena. Una cultura chilota i mestiza.

L´illa gran de Chiloe s´ubica a mes de 1000km de Santiago de Chile. Un dels majors atractius son els palafitos, cases construides a la vora del mar sobre pilars de fusta que s´enterren al fons mari. Aquests pilars serveixen per protegir-les de la marea alta.
Castro, capital de la provincia de Chiloé, es on els palafitos son mes destacats.

Les iglesies de Chiloe, declarades patrimoni de l´humanitat per l´UNESCO, van ser construides durant el segle XVIII- XIX. Aquestes destaquen per la seva arquitectura aixi com per haber perdurat tot i estar fetes de fusta.

La gent de Chiloe es molt devota i resa a Deu en cadascuna de les mes de 150 iglesies que descansen a l´illa. La costum i cultura fa que el catolicisme es mescle amb la creencia mitologica que encara perdura. Entre els mits i llegendes chilotes destaquem la creencia en bruixots i en essers fantastics com el Trauco (follet malvat), la Pincoya (sirena simbol de la feminitat) o la Fiura (diminuta perversa filla de Trauco).

Trauco

Pincoya

La gastronomia chilota es destaca per utilitzar la pataca en quasi tots els seus plats. Dels plats mes tipics a destacar esta el curanto. Aquest plat es prepara cavant un clot a la terra on es coloquen pedres calentes. Despres es llancen els ingredients (mariscs, carns i pataques) i cada capa d´aliments es cobreix amb fulles de nalca. Finalment es tapa tot per a que es cuine al vapor. Ummmmmmmmmmmmmm bonissim!!!!

Els chilotes constitueixen una poblacio positiva i treballadora que ha conservat les seves costums tot i les conquistes e influencies externes.
Mes de 20.000 habitants orgullosos de la seva terra ... una terra plena de naturalesa.. rius, cascades, boscos, parcs naturals... aixi com una gent molt amable i carinyosa que ens va fer sentir com a casa.

I amb aquest bon sabor de boca deixem Chile... aquest pais llarg i estret que ens ha deleitat amb la seva gent i el seu menjar! Ara creuem a Argentina!!!!!!!!!

Per veure mes fotos de la nostra estancia a Chile entreu aqui amics:

http://www.flickr.com/photos/29210326@N07/

Fins aviat!!

Vane i Eva

Puerto Varas

2009-02-27T07:08:00.000-08:00

Com tots els altres poblets que recorreixes desde Osorno per la carretera Panamericana, Puerto Varas te la pau i tranquilitat que la cordillera dels Andes regala a aquesta zona. La magia del llac Llanquihue s' inserta en cada un dels pobles que descansen a la seva vorera.

Aquesta ciutat amb aire de colonitzacio alemana, es situa a la ribera sudoest del Llag Lanquihue. Si segueixes la ruta que bordeija l' espectacular llac Llanquihue, passes pels salts del riu Petrohue, el Volca Osorno, el Volca Calbuco, el llac de tots els Sants y el Parque Nacional Vicente Perez Rosales... un paissatge ple de varietat, de contrastes...

Puerto Varas es una petita ciutat rodejada de naturalesa i espais per descobrir. Ascencions al volca Osorno o Calbuco, caminates pels volcans i el parc nacional, salts d' aigua, llacs, boscos milenaris i platges... deports d' aventura per la regio estan tambe buscant el seu raconet...

El mes destacat d' aquesta ciutat estiueña per excelencia al sud de Chile, es la seva arquitectura; altament marcada per l' influencia alemana...

I dels alemans van tambe recollir les seves famoses tartes i pastissos..... es pot trobar reposteria alemana per tota la zona i els voltants! Sobretot el famos Kuchen!

Nosaltres vam fer la caminata pel Volca Osorno, vam visitar els Salts de Petrohue i vam passejar per les platges que bordejen l' immens llac Llanquihue.

El volcan Osorno esta situat al Parc Nacional Vicente Perez Rosales....aquest es l' espai protegit mes antic de Chile. El volca descanasa als peus del Llac Llanquihue i esta rodejat de naturalesa i paissatge....

El volca te una altura de 2652 metres!!! Aquestes dimensions fan que aquest volca sigue visible desde la ciutat de Chilena de Osorno fins a les illes Chiloe!!

La caminata rodejant el volca comenca per la ruta per accedir al parc nacional i passa per boscos verds i densos per acabar al paissatge mes volcanic.

Si segueixes caminant pots accedir al riu Petrohue fins arrivar als seus imponents salts d{ aigua anomenats "Salto de Petrohue".

Les aigues son color blau intens i la forca en la que aquesta baixa del Llac de tots els Sants impresionants! L' aigua cau entre les roques d' origen volcanic formant immensos pous naturals.

Els locals conten que Petrohue es una paraula indigena que significa "lugar de humaderas"... potser pel vapor de l' aigua que es produeix a la cascada....

Us deixem en una estrofa del poema "Cuando de Chile" del poeta chile Pablo Neruda:

Hay hombres
mitad pez, mitad viento,
hay otros hombres hechos de agua.
Yo estoy hecho de tierra.
Voy por el mundo
cada vez más alegre:
cada ciudad me da una nueva vida.
El mundo está naciendo.

I si... cada lloc ens dona una nova vida... una nova percepcio i una nova experiencia... el mon no para de neixer!

Vane i Eva

La IX Provincia de Xile,La Araucania.

2009-02-13T08:03:00.000-08:00

La calurosa despedida dels amics viatgers que vam deixar a Santiago de Xile ens va donar l´energia suficient per a continuar el nostre viatge cap al sud del pais.
I si, coneixer l´identitat d´una generacio marcada per una dictadura,la generario dels 80,ens va saber a poc...la nostra sed per continuar bevent de la cultura del poble Xile ens va fer aterrar en una provincia on la seva gent,indigenes ,essers de la terra...van lluitar i continuen lluitant de sol a sol per mantenir arrelades i viva la seva idiosincracia,La IX Provincia de Xile ,La Araucania

Terra de araucans,araucà,derivat de rauco,que en llengua mapuche significa "aigua de la greda",els auraucans es feien cridar a si mateixos,"Mapuches" o homes dela terra.Aquests neixen d´una lluita entre l´ocea i la cordillera,els dos elements centrals que moldejen el seu territori i la seva cultura.

La memoria del poble recorda el seu passat com un enfrontament entre la culebra “Cai-Cai", que vivia en lo mes profund del mar i la culebra “Ten-Ten”,que habitava en el cim del cerros.

La vital relacio del Mapuche amb la terra,no nomes abarca l´ambit de subsistencia material sino tambe es on es troba la seva expresio espiritual,cosmovisio i forma d´entendre le mon aixi comla relacio amb forces sobrenaturals.
Esta relació amb el territori explica la seva voluntad d´ independencia, que van mantenir durant tres segles i mig, lliutant sense tregua per a la llibertat.
Aquest indigenes son ben reconeguts per tenir coneixenments valiosos en materies com astronomia,fauna,bons pesacdors i navegants aixi com la botanica i geologia.

La Cordillera de los Andes -Pire-Mapu o Piren-, (terra de les neus), es el territori per excelencia del poble Mapuche.Aquesta gran muralla els va fer de niu.tot poblant-ne les seves valls per buscar de la notura els mitjans per sobreviure.

Una vegada contextualitzat una mica el lloc os ens trovem,la terra que ens acolleix...vos n´expliquem la seguent aventura ...L´ascencio al Volca Villarrica.

Aquest monstre viu de la natura,el volca Villarrica(Parc Nacional Villarrica),es troba prop de la localitat de Pucon.Aquesta, despres de Temuco es la segona ciutat mes important de la provincia.

El Volcán Villarrica (Rucapillán en idioma mapuche, casa del espíritu o del demoni) es el Volcán mes actiu de Xile, ubicat als Andes meridionals, está situat en el Parque Nacional Villarrica. Te un ric historial de les seves erupcions, registrades per els colonitzadors espanyols que van arribar a la zona a mitjants del segle XVI. Las erupciones recents mes importants van tenir lloc en 1948-49, 1963, 1964, 1971 y 1984-85.

El cráter, de 200 m de diámetro y 100 de profundidad, te unes parets verticals i uns fons pla per on es solen veure la lava incandescent.Molt impresionant,aixi com l´espes nubol de gasos que dificulten una mica la respiracio.

Doncs si amics,van ser mes de 6 hores d´ascensio,amb les quals ten pots adonar de l´espectacularitat de la cadena montanyosa que travessa sud america.Amb unes vistes panoramiques dels Andes,un horitzo de llacs i montanyes...piolet a les mans,el gel,tot una aventura per a arribar a un cim que no era com qualsevols altre.Aquesta vegada la montanaya tenia unes entranyes de foc i el seu ale es fumerols de sofre....una adrenalina pura sentir aquest magic viatge!!!Que poderosa es la naturalesa!!!

un volca que es resisteix a adormir-se.....

Quin missatge ens voldra fer arribar la natura amb aquests monstres naturals....El foc que sorgeix amb furia escopit des de l´interior...una furia que es converteix en un riu de lava....i que pot destruir tot el que ens envolta.

Amics la furia es destructiva,la natura ho sap i ens ho fa entendre d´aquesta manera,si tots ens sentiguessim furiosos tot el dia,les societats seriem rius de la va,destructors....pero tot i estar prop d´aquesta situacio encara ens queden coses que apendre i entendre per aarribar a aquell punt en que...la natura ens donara un altre misatge...

Jo escolto
Tu escoltes
Ell,Ella escolta
Nosaltres escoltem
Vosaltres escolteu
Ells,Elles escolten

Saaaaaaaaaalut amics i mil abrasades d´anima viatgera
Vane i Eva

Santiago de Chile

2009-02-02T04:59:00.000-08:00

Ja estem a Sudamerica!!!!! Ueeeeeeeeeeeeeee

Despres de tants de mesos de viatge encara no haviem xafat un pais hispano parlante!! Pero que be que ens sona el : Buenos dias, en que puedo ayudarles? jajajaja

El dia que vam arrivar a Santiago va resultar ser festa nacional ... aixi que tot estava tancat! Vam buscar hostal i vam decidir descansar el "jetlag" que portavem despres de tantes hores d´avio desde Nova Zelanda. Pero bueno.. .aixo de descansar va ser imaginari!! Nomes arrivar a l´hostal (el Che Lagarto) vam coneixer als que van passar a ser els nostres companys de viatge per als seguents dies! Vaya colla internacional que vam fer!!!

Pedro el valencia (Pedro o Paco pals amics!), Debora la brasilenya, Sandra la barcelonesa, Fran el paraguaio, Javier el colombia (l´home calculadora), Agus l´argentina (la recepcionista), Maryline i Jaime (parella chileno- francesa que viu a Francia), Conor l´irlandes, James (Frodo pals que heu seguit el blog) i com no... natros!!! (Zipi i Zape).

Van ser dies intensos de visites pel dia i sopars i sortides de marxa per la nit ... una simbiosis de cultura al Che Lagarto no ningu descansava !!!! Tots en colla amunt i avall!!!

En aquest dies vam visitar Santiago de Chile, Viña del Mar i Valparaiso.

Santiago, a primera impresio, pareix una ciutat espanyola fa 50 anys... es com estar a Madrid pero darrera en el temps...l´arquitectura aixi com la gent, les costums, els kiosks, la fruita al carrer...

La majoria dels viatgers no estan a Santiago mes de 2 dies. A primera vista no te per a veure mes que alguns museus, un cerro (montanyeta on te la vista de tota la ciutat) i un parell de barris mes interesants a nivell turistic. No obstant aixo, Santiago recompensa al viatger pacient. La capital chilena te centenars de racons per perdre´s aixi com una gent encantadora.

Nosaltres vam visitar tot el centre amb la seva famosa Casa de la Moneda (on va ser el cop d´estat al 1973).

Vam pujar al Cerro Santa Lucia, vam passetjar pels seus carrers i vam disfrutar del seu menjar i la seva gent.

Al seu colorit barri de Bellavista pots estar-hi hores i hores passejant aixi com visitant una de les cases de Pablo Neruda (hem de dir que Pablo Neruda tenia 3 cases a Chile , La Chascona (Santiago), La Sebastiana (Valparaiso) i Isla Negra (Isla Negra).

Bellavista era un barri d´aristocrats i catolics pero als 90 va passar a convertir-se en un barri vanguardista meca de l´artesania, gastronomia aixi com tambe la marxa nocturna.

Un barri ple de cultura, art i vida que ens va fascinar!!

Un dels dies a Santiago vam anar a visitar Viña del Mar i Valparaiso.

Viña del mar es una ciutat a 120Km Chile que perteneix a la regio de Valparaiso. Es coneguda com la "capital turistica" i es que es una metropolis feta per al turista plena de grans hotels i restaurants prop de la seva llarga i estreta platja. La ciutat, plena de grans edificis i gratacels et pot recordar a qualsevol zona turistica boom d´Espanya als 80 tals com Benidorm, Salou, etc... aixi que, des de el nostre punt de vista, no massa atractiu!!!

No obstant aixo, el fet d´anar amb tota la colla no va deixar de traure´ns el somriure en cap moment...

Apartat de la platja i gratacels vam visitar un dels seus parcs amb el palau...

Despres de dinar vam marxar cap a Valparaiso. Una tarde plena de colors i costeres que acaben al mar... al seu port pesquer, principal activitat de Valparaiso.

Vam passejar pels seus carrerons, vam parlar amb la seva gent... i vam anar passar per La Sebastiana (casa de Pablo Neruda alli).

Les seves cases de colors i les seves costeres donen sentit a aquest raconet del mon on poesia esta escrita pels carrers.

Un dia complet que va acabar en un bon sopar i unes bones rises!! Potser el Pisco (beguda tipica de Chile) va tenir algo que veure....

L´ultima nit a la capital chilena vam anar a un concert acustic del trovador chile Francisco Villa.

Aquest cantautor chile, es reconegut com un dels trovadors mes notables del seu pais i ha desenvolupat una labor musical lligada especialment amb el mon cultural, universitari i a les organitzacions politiques i medis de comunicacio alternatius.

La seva musica es de gran fortalesa conceptual i a la vegada poetica on la guitarra determina una atmosfera unica.

Francisco Villa perteneix al Movimento de la Generacion 80 (G-80). Aquest moviment esta format per persones de diferents posicions ideologiques i politiques als anys 80 van participar activament a la lluita contra la dictadura.

Aquesta generacio es va caracteritzar per una profunda radicalitat i compromis democratic i va tenir una participacio decisiva a la derrota de la dictadura.´Si voleu mes informacio sobre aquest moviment entreu a la seva pagina web: http://www.generacion80.cl/index.php

El public d´aquella nit estava replet de persones que es van emocionar en cadascuna de les cançons d´aquest trovador que en la forza de la seva veu i lenergia de la seva guitarra va fer recordar a mes d´un aquells terribles moments de la dictadura.

Escolteu aqui la lletra i musica de la canço "Mi generacion":

http://www.youtube.com/watch?v=KfXGWa9l0aM

Nosaltres ens quedem amb aquesta, "Mi derecho a soñar"... perque d´alguna manera us volem transmitir el desitj de sempre seguiu somiant... com nosaltres estem vivint el nostre somni...

Yo no quiero entregarme sin dar dura batalla
Yo lo que quiero es aventurar ir donde vayan
Aquellos que siempre han sabido bregar y no descansan
Aquellos que hoy día escasean y dan luz de esperanza
Yo no pretendo dejarme arrastrar por la corriente
Yo lo que quiero es ser digno y llevar alta mi frente
Fijarme un camino distinto, buscar mis alamedas
Dejar testimonio por los que no están y los que quedan

Y en tanto me anime un soplo de aire
Y en tanto me quede amor que entregar
Y en tanto me habite una gota de sangre
Yo defenderé mi derecho a soñar

Yo me resisto a tener que cantar lo conveniente
Yo no he venido a esconder la verdad la de mi gente
Aquella que se ha mantenido leal y aguarda el alba
Aquella que vuelo a su vida le da y no vende el alma
Yo no pretendo sumarme al festín y al despilfarro
Yo no ando en busca ni quiero servir a un Dios de barro
Yo no renuncio y me quedo a intentar mejores tiempos
Aunque me arriesgue a perder mi lugar entre los cuerdos

Escolteu-la aqui:

http://www.youtube.com/watch?v=qKefwzuxq_o&feature=related

I aixi vam tots deixar Santiago... uns van continuar viatjant... cap a Bolivia, Argentina, etc... els altres van tornar a casa (Brasil, França, Paraguay..) i nosaltres vam continuar cap al sud de Chile...

"El parais no es un lloc, sino unes condicions i persones que fan que et sentigues dins d´ell".

Gracies a tota la super colla per compartir aquesta experiencia chilena amb nosaltres. Esperem que mai deixesseu de sommiar!!!

Per veure mes fotos de la nostra estancia a Santiago entreu aqui... disfruteu!!!

http://www.flickr.com/photos/29210326@N07/?saved=1

Vane i Eva

CHILE

2009-01-27T09:48:00.000-08:00

"... este Chile pintado, flaco y largo en el extraño mapa de la tierra..." (Tito Fernandez, cantant folcloric chile).

Desertic al nord, polar al sud... pais de montanyes i ocea... pais de poetes (dos premis Nobel de Literatura, Gabriela Mistral al 1945 i Pablo Neruda al 1971)... país de famosos cantautors (Victor Jara, Violeta Parras...) .... aixi es Chile...

Els antics inques del Cuzco anomenaven Chile a les terres situades al sur del desert d´Atacama. Aquest nom es va expandir amb el temps a tot el pais.

Hernando de Magallanes va ser el primer explorador que va recorrer territori chile al 1520. Tras conquistar l´Imperi Inca, els espanyols van voler fer-se amb terres chilenes pero, la primera expedicio de Diego Almagro va fracassar al 1535.
No obstant aixo, Pedro de Valdivia i els seus homes ho van tornar a intentar amb exit, esta vegada creuant el dur desert d´Atacama al 1541.

Desert Atacama

Aquests van formar les famoses encomiendes (Institucio colonial per la qual es concedia al colonitzador un grup de persones per a que treballessen per a ell a canvi de la seva proteccio i evangelitzacio). Aquest sistema de treball forçat explotava al nord de la poblacio.

Al sud, els Mapuches, es ressistien a aquesta institucio i van lluitar contra la colonitzacio europea per segles...

Familia Mapuche

Al 1920, el 75% de la poblacio rural chilena encara vivia dels latifundis!!!

En 1970, el socialista Salvador Allende, va oferir (ajudat per la Unitat Popular) un programa radical defensant la nacionalitzacio de l´industria i la expropiacio dels latifundis. Allende va començar institucionalitzant moltes empreses privades aixi com la redistribucio dels impostos.
Aixo no va impedir que el pais caigues en una forta crisis economica i els confrontaments al carrer siguessin molt frequents. Al 1972 el pais estava paralitzat degut a les vagues que rebien suport dels democrats cristians i el Partit Nacional.

Un cop militar al Juny del 1973 va fallar pero la oposicio va agafar força. El llavors relativament desconegut, General Augusto Pinochet , va declarar cop d´estat l´11 de Septembre del 1973 derrotant al gobern d´Allende. Aquest ultim es va suicidar despres de que els homes de Pinochet bombardegessin el palau de la Moneda. Milers de seguidors d´esquerra, sospitossos seguidors i simpatitzants van ser detinguts. Molts van ser portats a l´Estadi Nacional de Santiago on van sofrir tortures e inclus execucions. Centenars de milers de persones van ser exiliades.

El cop d´estat va instaurar una dictadura encapçada per Pinochet. Aquest va disolvre el Congres i va prohibir els partits d´esquerra, suspenent molts altres tambe.

La Caravana de la Muerte (nom que va rebre l´exercit de Chile a les mans de Pinochet) va matar a molts de politics i oponents. Milers de persones van ser "desaparegudes" durant els 17 anys que va durar el regim.

Augusto Pinochet deixa el carrec al 1990 y Aylwin es el primer president de la epoca nomenada Transicio. Aquesta epoca es basa en una nova politica nacional, en mantenir una estructura economica sostenible, en reduir els nivells de pobresa i en reconeixer les violacions dels drets humans que es van donar durant la dictadura.

Una protesta internacional va explotar al 1998 quan Pinochet va ser arrestat a Londres degut al seguiment del judge espanyol Baltzar Garzon sobre les morts i desaparicions de ciutatans espanyols despres del cop d´estat al 1973.

La cort Suprema va concluir amb que el dictador sofria de demencia i no estava en condicions de soportar un juici.

Va morir al 2006 quan contava amb 91 anys d´edat i, paradojicament, va morir el dia dels Drets Humans.

Des de llavors quatre han sigut els president que han gobernat Chile : Patricio Aylwin (1990-1994), Eduardo Frei (1994-2000), Ricardo Lagos (2000-2006) i la actual Primera Mandataria, Michelle Bachelet,(2006-2010).

Ruta : 2 Rapitenques Around the World arrivarem a Santiago i recorrerem el pais cap al sud... fins arrivar a les illes Chiloe. Despres creuarem a l´Argentina a l´altura de Bariloche per disfrutar de l´impresionant Patagonia (part chilena i part argentina). El desert d´Atacama (al nord de Chile) el visitarem un cop estessem al nord d´Argentina (es facilment accessible per alli) .

Sudamerica here we go!!!!!!!!!!!!!!!

Milers d´abraçades a tots

Vane i Eva

L´unio fa les forces

2009-01-22T07:26:00.000-08:00

Nota: La despedida amb els nostres amics rapitencs (Xose i Juanju) la vam fer al sud de l'illa nord de Nova Zelanda, a Casttlecliff. Tots junts vam celebrar els Nadals... si, una mica adelantades, pero com aquest any no estirem a casa ho van voler fer en ells en un moment tan especial. Fins i tot vam tenir el tradicional Cagatio!!! Si, si! no ens va faltar de res!!
Abans de separar-mos tambe vam fer un trekking pel Parc Nacional de Tongariro. Aquest, es el parc mes antic de Nova Zelanda i 4 volcans encara actius es troben al centre d' aquest. Una despedida especial en uns amics, tambe molt especials per a nosaltres! Gracies als dos! Gracies per compartir aquest moment amb nosaltres!!!

L'UNIO DE LES FORCES

Ho havien aconseguit! La cara de satisfaccio de les dos nimfes iluminava la fosca nit. Riu que riu abrassant-se l'una a l'altra... ho hem fet!!!!!!! Siiiiiiiiii!!- cridaven.
Frodo va interrumpir aquest entusiasme per un moment: "Hi ha una cosa mes que hem de fer abans de partir".

Les dos nimfes i els reis del Trabucador es van mirar en cara de desconcert.

Frodo va continuar: - "Es tracta del koru. Aquest amulet que us vaig entregar simbolitza el moviment perpetu de l' espiral de la flor de la falguera platejada. Aquest ens ha ajudat a complir la nostra missio a aquestes terres, pero ara... a la seva terra s'ha de quedar. L' energia i magia d'aquest amulet s'ha de quedar on perteneix. Si aquest amulet cau en mans del bruixot Margallo es tornara maligne i destruira la vostra terra".

Nimfes: - "Y que hem de fer, on l'hem de deixar?"

Frodo: -" L' energia del koru s'ha de fondre al crater d'un dels volcans del parc nacional de Tongariro. Aquest parc es el mes antic de Nova Zelanda i conserva el moviment Maori. La seva magia estira fora de perill aqui."

I aixi Frodo i les dos nimfes dels ullals, acompanyades dels reis del Trabucador van anar en busca d'aquest volca.

El viatge va ser llarg... hores i hores de cami ... pero la recompensa va ser mes que grata. Un grandios i nevat volca s'apuntava a la llunyania.

L'hem trobat!!!!!!!!!!!!!!!!! Alli esta!!! Correm, correm !!! - cridaven tots!

El cansanci acumulat no va deixar que tots corressen rapidament en direccio del volca....

Una vegada alli, Frodo es va dirigir a les dos nimfes.

Frodo: " Es hora de despendre's del nostre estimat koru".

Una de les nimfes el va sostenir dolcament abans d'entregar-li a Frodo. La bondad i armonia que aquell amulet desprenia feia que fos dificil desfer-se d'ell.

Per un moment, les dos nimfes van dubtar d'aquella decissio.

Frodo: "No tenim molt de temps. Si el bruixot Margallo o un dels seus malignes follets ens descubreis estem perduts!"

Acte seguit, les nimfes van entregar el preciat koru a Frodo. Aquest va sostenir l'amulet per uns segons a la vora del volca al mateix temps que recitava: - " Forces de la natura... aqui us entrego aquest koru, simbol de la creacio y del moviment perpetu. Que la seva energia flueixqui a la seva terra, que la seva llum il.lumine els senders de la bondad com sempre ha fet. KI ORA!!!!!"

I al pronunciar aquestes paraules va deixar caure l' amulet...

la lava del volca va tardar decimes de segon en fondre l'amulet...

Nimfes: -"Ara si!!!!!!!!!!! Ho hem aconseguit!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Que la forca del koru envie aigua eterna a la nostra terra!!!!

I el moment final va arrivar, tots units van enviar les seves forces sobrenaturals per desfer el malefici del bruixot Margallo i fer arrivar el secret de l'aigua eterna.

Felicos i contents de la culminacio exitosa de la seva missio ho van celebrar amb son nadalenc a la platja salvatge de Castleclif.

"caga tió,
caga torró,
avellanes i mató,
si no cagues bé
et daré un cop de bastó.
caga tió!"

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal .Aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem .

El riu va tornar a tindre vida. La fluidesa i forca de la seva aigua va alimentar el Delta per milers i milers d'anys. Els ciutadans del Delta van treballar les seves terres amb la felicitat i armonia que els caracteritza.

I amb aquestes paraules d' un poema de Sebastia Juan Arbo acavem aquest conte...que ens ha donat vida...que esperem haguesseu disfrutat...i que es un tribut al Delta i a la seva gent...aixi com un record de tot el que ha envoltat el nostre viatge per Novazelanda...amistat,naturalesa,il.lusio...Pura vida!!!

"La vida és plena de sentit, la vida
que avui s'ha despertat a l'horitzó;
la nit passada s'ha perdut un somni
i del somni ha nascut una cançó. "

Sebastia Juan Arbo( Cançó de vida,1932)

Gracies a tots per seguir aquest viatge, aquesta fantasia amb nosaltes!!!!!!!!!

Aqui teniu a tots els protagonistes d' aquesta versio del "Senyor de los anillos" a lo rapitenc:

Brian y la seva simpatia com a.... "El mag Paddy"

James el riall grunyit com a..... "El hobbit Frodo"

Xose y la seva energia com a.... "La princesa Salina"

Juanju i el seu "poc suc" com a ... "El princep Lligallo"

I natros... 2 Rapitenques around the world... Zipi i Zape... com a... "Les nimfes dels Ullals de Baltassar

Gracies a tots per compartir tan bon moments en aquest any tan especial per a nosaltres!

Auuuuuuuuuuuuuuuuuuuu mon anem a Sudamerica!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Primera parada: Chile

!!!!!!!!!!